La dignitat d¡¯un artista

No ¨¦s f¨¤cil, ni dif¨ªcil, explicar quina va ser la professi¨® d¡¯Ivan Tubau, mort fa uns dies a Barcelona. En els ¨²ltims anys podria dir-se que era catedr¨¤tic de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona, on ensenyava l'assignatura de Periodisme Cultural. Dir aix¨°, per¨°, nom¨¦s aix¨°, seria falsejar la realitat d'un personatge fascinant i polifac¨¨tic. Ivan va ser m¨¦s coses, moltes m¨¦s.

El vaig con¨¨ixer fa molt¨ªssims anys, m¨¦s de cinquanta, fent caricatures als clients del Monza, una cafeteria de la Rambla de Catalunya. A un amic i a mi pretenia cobrar-nos cent pessetes per cada dibuix, li vam dir que ni parlar-ne, i va anar rebaixant. Al final vam acabar fent xerrameca i bromes. Era molt simp¨¤tic. Al cap de poques setmanes el vaig veure actuar en una obra de teatre, crec que a l¡¯Alexis o el Candilejas, tots dos molt propers al Monza. Qui era aquell paio tan peculiar que sabia fer tantes coses? A partir d'aqu¨ª me¡¯l vaig anar trobant per la vida. Jo el coneixia, ell a mi, no. Ens vam fer amics molt m¨¦s tard.

Ivan tenia una impressionant pres¨¨ncia f¨ªsica. Alt, guapo, apareixia sempre amb l'eleg¨¤ncia desmanegada de l'anarquista accidental, per¨°, alhora, amb aires de cavaller ben educat. Amb el seu mig somriure encantava, i pretenia encantar, les dones, i aix¨ª conv¨¨ncer els homes. Quan s'irritava, cosa que no era infreq¨¹ent, el seu rostre s'enduria, passava a ser una altra persona, la ira li canviava la cara. En aquests canvis se li notava la faceta d'actor. Llavors era temible, d'agull¨® verin¨®s, gaireb¨¦ sempre prec¨ªs¡­ i exagerat. Vestia com un dandi perqu¨¨ n'era un, no podia evitar-ho. I no podia evitar-ho perqu¨¨ era essencialment un artista. Aquesta va ser la seva ¨ªntima vocaci¨®, el seu temperament, la seva passi¨® vital. Burocr¨¤ticament professor d'universitat, l'¨¤nima d'artista.

Aquesta vessant la va desplegar al llarg de tota la seva vida. No va ser, per¨°, com de vegades aparentava, bohemi i ca¨°tic. A la seva manera, va ser un home d'ordre. Llegia, estudiava, escrivia, complia horaris, s'interessava per tot i era persona de cultura s¨°lida, coneixia b¨¦ la literatura, l'art i el pensament. Per comen?ar, era doctor en Filologia Francesa. De petit, per raons pol¨ªtiques familiars ¨Cla seva ¨¤via va ser fundadora del PSUC, el seu pare anarquista¨C, va residir i va cursar estudis a Fran?a. Parlava i escrivia perfectament en castell¨¤, catal¨¤ i franc¨¨s. Era un obsessiu perfeccionista en cadascuna d'aquestes lleng¨¹es.

La vida d¡¯Ivan s'ha allargat fins als 79 anys. En aquest llarg per¨ªode de temps, les seves activitats han estat m¨²ltiples, per¨° mai contradict¨°ries, els artistes donen per a molt. Com he dit, el vaig con¨¨ixer fent caricatures i en un escenari teatral. Tamb¨¦ va ser, per¨°, periodista, el primer director de la Playboy en espanyol, actor de cinema, presentador i director de programes de televisi¨®, novel¡¤lista, assagista, expert en c¨°mics i columnista habitual, ¨²ltimament a El Mundo.

A m¨¦s, va ser un personatge d'una gran dignitat i independ¨¨ncia personal. Hi ha una associaci¨® a Barcelona el nom de la qual ¨¦s Asociaci¨®n por la Tolerancia. Sona b¨¦, oi? La toler¨¤ncia ¨¦s una virtut p¨²blica fonamental per a la conviv¨¨ncia. Aquesta associaci¨®, des de fa m¨¦s de vint anys, concedeix un premi a una personalitat p¨²blica que destaqui per l'exercici d'aquest valor democr¨¤tic. Han estat premiades persones molt destacades de diversos ¨¤mbits, especialment del cultural. El primer premiat, cap al 1994, va ser Ivan Tubau, per la seva defensa p¨²blica del biling¨¹isme a Catalunya.

Va ser el primer de tots nosaltres que va criticar la immersi¨® ling¨¹¨ªstica obligat¨°ria a les escoles catalanes, pels volts del 1991, crec que al Diari de Barcelona, un diari escrit en aquella ¨¨poca ¨ªntegrament en catal¨¤ i boicotejat per la Generalitat perqu¨¨ no era nacionalista.

Naturalment, ni de les activitats ni del premi d'aquesta associaci¨® en surten mai refer¨¨ncies en la premsa catalana. El maccarthisme catal¨¤ ho impedeix i dura ja m¨¦s, molt m¨¦s, que el dels Estats Units. Dels Deu de Hollywood catalans, Ivan n¡¯¨¦s el n¨²mero u. Amb mereixements, amb tots els mereixements. Mai es va fer enrere. Despr¨¦s va ser un dels primers signataris dels manifestos Babel, a final dels noranta, i un dels fundadors de Ciutadans. Va estar en totes les batalles per la llibertat, la toler¨¤ncia i la igualtat. Va ser un artista digne.

Ivan, amic, company, dissident, descansa per fi.

Francesc de Carreras ¨¦s professor de Dret Constitucional.