La nova gram¨¤tica catalana: m¨¦s flexible i atenta a les varietats dialectals

M¨¦s descriptiva que normativa; col¡¤lectiva i consensuada, amb totes les varietats dialectals possibles, on no hi ha l¡¯expressi¨® ¡°aix¨° ¨¦s correcte; aix¨° ¨¦s incorrecte¡±, ¡°m¨¦s diversa i democr¨¤tica¡±; fins i tot, ¡°nacional¡±. Aquests s¨®n els qualificatius amb qu¨¨ els responsables de l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans (IEC) han emmarcat la naturalesa de la Gram¨¤tica de la llengua catalana, nova fita cultural del catal¨¤ que arriba 98 anys despr¨¦s de la que va elaborar Pompeu Fabra el 1918 i que marcava la pauta fins ara. Tot aix¨°, des d'aquest dimecres, ja es pot comprovar a les llibreries, a partir de les 1.481 p¨¤gines que componen una obra de la qual s¡¯han impr¨¨s 4.000 exemplars i que es ven a 74 euros.

¡°Negarem o potenciarem uns parlants per sobre d¡¯altres? ?s tan catal¨¤ el catal¨¤ central com el valenci¨¤¡±, ha dit Manuel P¨¦rez Saldanya, encarnaci¨® de l¡¯esperit que destil¡¤la la nova obra: valenci¨¤, professor de la Universitat de Val¨¨ncia, ¨¦s el director de l¡¯Oficina de Gram¨¤tica de la Secci¨® Filol¨°gica de l¡¯IEC i un dels directors de l¡¯obra, juntament amb la catalana Gemma Rigau, presidenta de la Comissi¨® de Gram¨¤tica.

En un ambient molt m¨¦s relaxat que quan no fa ni un mes es va presentar l¡¯Ortografia, m¨¦s pol¨¨mica, el missatge, formulat des de diferents fronts, era un¨ªvoc: ¨¦s la gram¨¤tica de tots els catalanoparlants, de Girona a Alacant i de la Franja a les Balears. ¡°Hem fet una apropiaci¨® de la varietat dels altres per contribuir a una llengua comuna; aix¨ª, reforcem la identificaci¨® de la llengua i el sentit d¡¯unitat i pertinen?a a una llengua; en aquest sentit, ¨¦s una gram¨¤tica m¨¦s nacional¡±, ha resumit la presidenta de la Secci¨® Filol¨°gica, Maria Teresa Cabr¨¦.

Que l¡¯actual gram¨¤tica, a difer¨¨ncia de la que va elaborar Fabra, amb un esfor? tit¨¤nic per¨° individual, el 1918 (i que l¡¯IEC va adoptar com a seva, i que va reeditar fins el 1933), sigui fruit d¡¯una tasca col¡¤lectiva ha ajudat a aconseguir aquesta mirada coral i generosa. L¡¯obra, amb 35 cap¨ªtols, dividits entre fon¨¨tica i fonologia, morfologia i sintaxi, incorpora les solucions avalades per la tradici¨® i el prestigi social que, fins ara, no tenien reconeixement normatiu. Aix¨ª mateix, afegeix aportacions que el mateix Fabra va fer posteriorment en les seves Converses filol¨°giques o en la seva gram¨¤tica ja p¨°stuma. A tot aix¨°, s¡¯han afegit aspectes d¡¯estudiosos com Francesc de Borja Moll, Manuel Sanch¨ªs Guarner, Antoni Maria Badia i Margarit i Joan Sol¨¤, entre d¡¯altres. Amb una precisi¨® estudiada, gram¨¤tics de tot arreu.

La flamant obra no varia gaire, en qualsevol cas, del que va deixar establert Fabra. ¡°Ni s¡¯allunya ni contradiu en res la gram¨¤tica que ha funcionat fins ara¡±, ha tornat a resumir Cabr¨¦. L¡¯actual, aix¨° s¨ª, no cont¨¦ l¡¯ortografia, com s¨ª que va fer Fabra, i est¨¤ m¨¦s marcada per la sintaxi, que ocupa gaireb¨¦ dues terceres parts del contingut.

Descrivint quines diferents opcions existeixen i es fan i recomanant si potser una forma o una altra segons si l¡¯¨²s ¨¦s col¡¤loquial o formal, la nova gram¨¤tica es mostra molt generosa en bona part de les novetats. ¡°La variaci¨® sint¨¤ctica ¨¦s m¨¦s ¨¤mplia que la que va fer Fabra¡±, admet P¨¦rez Saldanya. ?s el cas de les preposicions per i per a (que nom¨¦s el valenci¨¤, el tortos¨ª i el catal¨¤ nord-occidental distingeixen, una cosa que la llengua formal tamb¨¦ fa) o l¡¯ampliaci¨® dels verbs que Fabra va enumerar que en oracions d¡¯infinitiu podien anar enlla?ades (¡°?s costum a Catalunya de regalar llibres i roses per Sant Jordi¡±). Tamb¨¦ recull les fraccions hor¨¤ries en el format del Principat a quarts (dos quarts de vuit) o a la manera valenciana i balear (les set i mitja).

Malgrat aquest esperit obert, Rigau defensa que la nova gram¨¤tica tamb¨¦ ¨¦s descriptiva: ¡°Que sigui flexible, que fugi de qualificar com a correcte o incorrecte no vol dir que no prescrigui: no s¡¯han fet llistes de construccions si s¨ª o si no, per¨° ¨¦s evident que si es diu que una determinada construcci¨® ¨¦s de l¡¯¨¤mbit col¡¤loquial, ja es dedueix que en un llenguatge formal no ¨¦s correcta¡±.

Els aven?os tecnol¨°gics permetran que de la base de dades informatitzada ingent des de la qual s¡¯ha treballat l¡¯obra surtin, almenys, dos fills: una Gram¨¤tica essencial de la llengua catalana, m¨¦s desposse?da d¡¯explicacions i amb m¨¦s profusi¨® de gr¨¤fics, que apareixer¨¤ en versi¨® digital a comen?aments del 2018, i una tercera, encara m¨¦s b¨¤sica, amb mires educatives. No es preveu, en canvi, que se¡¯n derivin gram¨¤tiques espec¨ªfiques a partir de les varietats dialectals. ¡°Treballem per al conjunt de la llengua catalana; si aquesta Gram¨¤tica ajuda a con¨¨ixer-nos millor entre els territoris de parla catalana i aconseguir que s'apropin m¨¦s, ja ser¨¤ un gran qu¨¨¡±, han dit gaireb¨¦ a l¡¯un¨ªson els ponents. La gram¨¤tica ¨¦s clara.