Tot all¨° que es diu i ¨¦s possible

Hem sortit del foc i de seguida caiem a les brases. La crisi dels diacr¨ªtics s¡¯ha tancat aquesta setmana passada amb un plenari de l¡¯IEC que ha aprovat definitivament la reforma ortogr¨¤fica ¡ªamb l¡¯indult d¡¯¨²ltima hora del diacr¨ªtic de s¨°l¡ª i amb una altra andanada dels d¨ªscols, aquest cop arribant a q¨¹estionar el nivell d¡¯alguns promotors dels canvis i proposant una altra acad¨¨mia, sense concretar per¨° en qu¨¨ consistiria aix¨°. La crisi, doncs, sembla tancada amb la validaci¨® de les modificacions ortogr¨¤fiques de la Secci¨® Filol¨°gica quan tot just estem a punt d¡¯estrenar la nova gram¨¤tica i, per tant, podem preveure que plouran les clatellades.

Sobre la q¨¹esti¨®, Vicent Pitarch ¡ªen una de les respostes omeses de l¡¯entrevista a Quadern la setmana passada¡ª prometia ¡°una gram¨¤tica que per descomptat ser¨¤ de les m¨¦s innovadores i actualitzades de totes les lleng¨¹es de cultura d¡¯Europa¡±, un enunciat que semblaria grandiloq¨¹ent si no an¨¦s acompanyat d¡¯una explicaci¨®: es tracta d¡¯una gram¨¤tica feta de bell nou ¡ª¨¦s la primera que promou l¡¯IEC, que havia fet seva la de Fabra¡ª i que abandona la cotilla de la correcci¨® ling¨¹¨ªstica per abra?ar la diversitat geogr¨¤fica i funcional, en un tarann¨¤ molt m¨¦s de gram¨¤tica descriptiva que no pas de gram¨¤tica normativa. Aquells que esperin grans respostes als grans dilemes de la llengua, que esperin asseguts.

Una gram¨¤tica descriptiva no ¨¦s tant un tractat que et prescriu el que pots dir i el que no, sin¨® que t¡¯indica tot all¨° que es diu i ¨¦s possible, sempre en els marges que dicten els registres ling¨¹¨ªstics i les varietats dialectals. En catal¨¤ hi ha coses correctes que poden ser impr¨°pies, com ara si utilitzo el possessiu meua ¡ªjo que s¨®c del catal¨¤ xava¡ª, i en canvi n¡¯hi ha d¡¯incorrectes per¨° perfectament adequades segons el context, com ara si demano a una parella ¡°feu¡¯s-e un pet¨®¡±. El que decideix si una f¨®rmula ¨¦s pr¨°pia o impr¨°pia no ¨¦s tant la pertinen?a a un nucli dur de correcci¨® que podem definir com l¡¯est¨¤ndard normatiu, sin¨® la seva adequaci¨® al registre emprat i a la varietat dialectal.

Ja fa temps, per¨°, que la correcci¨® ling¨¹¨ªstica es mou per aquests viaranys i, per tant, ¨¦s menys normativa del que dicten els c¨¤nons, evidentment amb gradacions. Sobta, per exemple, veure com algunes propostes liter¨¤ries recents han destacat per l¡¯¨²s singular que fan de la llengua, com va passar amb L¡¯home de la maleta de Ramon Solsona, Primavera, estiu, etc¨¨tera de Marta Rojals o la recent Argelagues de Gemma Ruiz, novel¡¤les que han cridat l¡¯atenci¨® precisament per un tractament de la col¡¤loquialitat allunyat dels agafalls normatius i, sobretot, de l¡¯anomenat col¡¤loquial mediatitzat. Acostumats com estem a un catal¨¤ tevetresenc, que unes novel¡¤les ens sorprenguin per l¡¯exhibici¨® d¡¯una llengua ¡°aut¨¨ntica¡±, com la qualifiquen molts, ens hauria de servir de toc d¡¯atenci¨® per saber si ho estem fent b¨¦.

La nova gram¨¤tica ¨¦s doncs tot un repte per als professionals de la llengua, que hauran d¡¯entendre que, per dedicar-se a la correcci¨® de textos, a m¨¦s de norma hauran de saber de llengua. I ¨¦s un repte, tamb¨¦, per a les universitats i els cursos espec¨ªfics que es dediquen a formar correctors, que hauran de repensar la seva orientaci¨®. Malauradament, les facultats de filologia han vist sempre la correcci¨® com una tasca greg¨¤ria i han desat¨¨s la formaci¨® de professionals, mentre que els m¨¤sters i postgraus s¡¯han dedicat a navegar per la zona de confort de l¡¯est¨¤ndard ¡ªtant el normatiu com el medi¨¤tic¡ª, amb alguna dosi extra de sintaxi premium, com ara el cl¨¤ssic de la caiguda preposicional o si hi hem de posar per o per a.

L¡¯IEC, aix¨ª, ha elaborat una gram¨¤tica (revolucion¨¤ria?) que trasllada el veredicte final sobre la correcci¨® dels textos als professionals de la llengua, que hauran d¡¯estar molt m¨¦s ben preparats quant a variaci¨® funcional i dialectologia a fi d¡¯afinar la seva intervenci¨®. S¡¯ha acabat apel¡¤lar a la gram¨¤tica i el diccionari per afirmar ¡°aix¨° es pot dir, aix¨° no es pot dir¡±, ja en tenim prou de la dicotomia barroera del que ¨¦s correcte i el que no.