Les eleccions a la UB fixen els reptes futurs de les universitats catalanes

Set candidats. Tots homes. Mai abans unes eleccions a rector de la Universitat de Barcelona (UB) havien tingut tantes candidatures. Quan falten dos dies per la primera volta dels comicis ¡ªsi no en surt cap per majoria absoluta, els dos candidats m¨¦s votats aniran a una segona volta l¡¯1 de desembre¡ª, la campanya electoral arriba a la fi. El relleu generacional, l¡¯estabilitzaci¨® de les plantilles i la millora del finan?ament p¨²blic han marcat el cam¨ª cap al rectorat de la universitat espanyola m¨¦s ben posicionada en els r¨¤nquings internacionals.

Els set candidats coincideixen, grosso modo, en els posicionaments sobre les q¨¹estions m¨¦s controvertides i candents del panorama universitari. En qualsevol cas, el nou rector que surti d¡¯aquests comicis haur¨¤ d¡¯enfrontar-se amb els reptes futurs que planen sobre les universitats catalanes, minvades per les tisorades que els han afectat en els ¨²ltims anys, i liderar-los. Prop de 65.000 alumnes, els que sumen totes les facultats, estan cridats a les urnes.

Aix¨° opinen els set candidats sobre els temes m¨¦s candents.

Finan?ament. Segons recull un informe de l¡¯Associaci¨® Catalana d¡¯Universitats P¨²bliques (ACUP), el finan?ament p¨²blic de les universitats catalanes p¨²bliques es va reduir un 18,4% des del 2010. L¡¯Administraci¨® va passar de destinar 901,5 milions d¡¯euros a transferir-ne 735,1 el 2015. El secretari d¡¯Universitats, Arcadi Navarro, va titllar fa un mes de ¡°bogeria impensable¡± reduir m¨¦s els recursos, per¨° al Consell de Govern de la UB ja s¡¯estima que la Generalitat els retallar¨¤ 1,5 milions l¡¯any que ve. ¡°?s un atemptat que a la primera instituci¨® acad¨¨mica del pa¨ªs ens mirin d¡¯una manera tan injusta. Hem de reivindicar el valor estrat¨¨gic de la universitat p¨²blica¡±, diu Joan Guardia. Eduardo L. Mari?o proposa ¡°de renegociar el finan?ament fent valer la posici¨® de la UB en els r¨¤nquings i buscar fonts alternatives de finan?ament¡±. En aix¨° insisteix tamb¨¦ Norbert Bilbeny, que aposta per ¡°denunciar el mal de les retallades i contribuir a corregir-los¡±, i Joan El¨ªas, que apunta que el govern ¡°ha de posar a l¡¯agenda pol¨ªtica la universitat i la recerca com una prioritat¡±. David Vallesp¨ªn aposta a m¨¦s per ¡°buscar diferents vies per complementar el finan?ament p¨²blic amb ingressos propis i fomentar la via del mecenatge¡±. Rafael Franco advoca per ¡°aprimar l¡¯estructura no acad¨¨mica, que est¨¤ burocratitzada en exc¨¦s, anar amb dades objectives a demanar m¨¦s pressupost a la Generalitat i generar recursos propis¡±. M¨¤rius Rubiralta veu necess¨¤ria ¡°una negociaci¨® profunda amb les administracions i una correcci¨® de certs aspectes del model de finan?ament¡±.

Decret 3 +2. El projecte que obre la possibilitat que els campus estableixin volunt¨¤riament carreres de tres anys i m¨¤sters de dos ha generat el rebuig de bona part de la comunitat educativa, per por de l¡¯encariment dels preus i que no assegura la igualtat d¡¯oportunitats. ¡°El 3 +2 pot ser adequat en altres pa?sos, per¨° no ¨¦s adequat per al model espanyol. No t¨¦ sentit que el m¨¤ster sigui m¨¦s car que el grau o que cada grau tingui un preu diferent¡±, sost¨¦ Franco. Vallesp¨ªn opta per ¡°instar les administracions a retirar el model mentre no es dugui a terme una an¨¤lisi ¨¤mplia del que n¡¯implicaria l¡¯aplicaci¨®¡±. Rubiralta diu que ¡°s¡¯ha de treballar perqu¨¨ els estudis de grau i m¨¤ster tinguin el mateix preu per cr¨¨dit¡±. El¨ªas diu que ¡°no tots els ensenyaments s¨®n iguals i en alguns t¨¦ sentit aquest projecte i en d¡¯altres, no¡± per¨°, en qualsevol cas, demana ¡°consens¡± entre les institucions i que el preu de grau i m¨¤ster ¡°sigui el mateix¡±. Bilbeny assegura que ¡°cada centre ha d¡¯examinar l¡¯inter¨¨s per aplicar el decret¡±, per¨° si es posa en marxa, ¡°es far¨¤ cuidant la qualitat acad¨¨mica i sense sobrecost per a aquesta o l¡¯estudiant¡±. Mari?o aposta per centrar-se en cada cas en concret i, si el grau de tres anys li d¨®na a l¡¯estudiant el mateix nivell de formaci¨® sense cap increment del cost de matr¨ªcula de grau i postgrau, ¡°es podia pensar en alguna iniciativa per a noves titulacions¡±. Joan Guardia limita el model 3 +2 ¡°nom¨¦s a titulacions noves i diverses¡±.

Situaci¨® laboral dels docents. Un informe de l¡¯Observatori del Sistema Universitari (OSU) revela que les facultats p¨²bliques han perdut gaireb¨¦ un de cada quatre professors en els ¨²ltims cinc cursos. A m¨¦s, assenyala el mateix document, s¡¯est¨¤ fent un ¡°¨²s inadequat¡± de la figura del professor associat. Mari?o denuncia ¡°la bretxa generacional, de dif¨ªcil soluci¨®¡± que s¡¯ha produ?t i planteja ¡°un pla de xoc com m¨¦s r¨¤pid millor¡±. Guardia exigeix ¡°recuperar el control del cap¨ªtol I dels pressupostos¡± i titlla d¡¯¡°obsolet¡± el model de finan?ament. Rubiralta aposta per ¡°actuar amb rapidesa internament per evitar encara m¨¦s la destrucci¨® del teixit docent, avaluant l¡¯estabilitzaci¨® amb una estrat¨¨gia equilibrada de les necessitats dels centres.¡± Bilbeny defensa ¡°un pla de xoc¡± en qu¨¨ ¡°es revisin els contractes per ajustar-los als interessos acad¨¨mics de cada professor i a les necessitats docents i facilitar recursos per a l¡¯acreditaci¨® i promoci¨® del personal¡±. ¡°No pot ser que un catedr¨¤tic es jubili i en lloc d¡¯entrar-hi un lector, hi entrin quatre associats. Cal posar en funcionament la roda una altra vegada¡±, exigeix El¨ªas. Vallesp¨ªn demana que ¡°la Generalitat torni a les universitats la seva autonomia en pol¨ªtiques de professorat¡± i promet ¡°mesures d¡¯estabilitzaci¨® i reclama la figura del professor ajudant¡±. Franco vol fer ¡°una planificaci¨® immediata, definint les proporcions del model mixt funcionarial contractual¡± i ¡°estabilitzar els professors que ja tenen acreditacions¡±.

Taxes universit¨¤ries. Catalunya ¨¦s la universitat espanyola on ¨¦s m¨¦s car estudiar moltes carreres. El¨ªas diu que ¡°cal plantar-se perqu¨¨ baixin les taxes universit¨¤ries¡±. Vallesp¨ªn advoca per assolir una reducci¨® de les taxes del 30%, per¨° ¡°que no s¡¯implementi a costa del finan?ament p¨²blic de les universitats¡±. Bilbeny defensa ¡°una pol¨ªtica de beques equitativa, reduir dr¨¤sticament els preus i incrementar l¡¯oferta pr¨°pia de beques¡±. Rubiralta vol ¡°tornar a la situaci¨® de preus del 2010¡± i proposa ¡°reduir almenys un 10% els preus p¨²blics¡± i mantenir el programa d¡¯ajuts BkUB. Mari?o d¨®na suport a ¡°adequar els costos als ingressos familiars, millorar el sistema de beques i reduir un 30% sobre el cost de l¡¯any passat¡±. Franco proposa de crear un vicerectorat d¡¯igualtat d¡¯oportunitats ¡°perqu¨¨ cap persona amb capacitat no es quedi sense grau o m¨¤ster per problemes econ¨°mics i per trencar el sostre de vidre que fa que nom¨¦s un 20% de dones siguin catedr¨¤tiques¡±. Guardia advoca tamb¨¦ per reduir un 30% els preus de les matr¨ªcules i ampliar la pol¨ªtica de beques.