Els municipis debaten gestionar les escombraries despr¨¦s del frau de FCC

El presumpte frau milionari de FCC en la recollida d'escombraries de Barcelona i Badalona ha obert el debat sobre la remunicipalitzaci¨® d'aquests serveis. Castelldefels ja ha aprovat la gesti¨® directa de la neteja i els residus. Barcelona ho estudiar¨¤. I Matar¨® i Igualada, per la seva banda, han encarregat o agilitzat les auditories a l'empresa per vigilar que compleix el contracte. En altres municipis governats per les conflu¨¨ncies d'esquerra encara no s'han plantejat assumir la neteja dels carrers i la recollida de residus, per¨° s¨ª d'altres serveis com el prove?ment d'aigua o les escoles bressol.

Castelldefels va aprovar al setembre la remunicipalitzaci¨® de la neteja vi¨¤ria i de la gesti¨® de residus. ?s el mirall en el qual es miren tots els consistoris que es plantegen fer el mateix. Municipis de l'¨¤rea metropolitana com Ripollet, Cerdanyola o Sabadell van signar un conveni per avan?ar en la gesti¨® directa, per¨° nom¨¦s Castelldefels ho ha aconseguit en la neteja i els residus. Tenia un avantatge: el contracte amb Sersa, una empresa local, va expirar el 2014 i encara no s'havia adjudicat a una altra companyia. Els llargs contractes d'aquests serveis ¡ªacostumen a ser de vuit anys m¨¦s dos de renovaci¨®¡ª dificulten una alternativa sense haver de fer l'esfor? econ¨°mic per indemnitzar l'empresa per rescindir-li el contracte.

Candela L¨®pez, alcaldessa de Castelldefels, va aprofitar la seva oportunitat: ¡°Era la nostra responsabilitat gestionar directament el contracte m¨¦s gran de l'Ajuntament i el m¨¦s sensible per als ciutadans¡±. L¨®pez explica que hi haur¨¤ una inversi¨® de 2,7 milions en maquin¨¤ria i que se subrogaran els treballadors de Sersa amb les mateixes condicions laborals. Calcula estalviar tres milions en deu anys (en no haver de pagar IVA) i un altre mig mili¨® anual pel benefici industrial que s'enduia l'empresa. L'equip de Govern (Movem, PSC, ERC i Castelldefels S¨ª Que Es Pot), CiU i Ciutadans van votar a favor de la proposta; nom¨¦s el PP s'hi va oposar.

Els nous governs d'esquerres han posat la lupa sobre el compliment de contractes per les grans empreses. Si fins ara els focus de corrupci¨® apareixien en l'adjudicaci¨® de contractes, ara les irregularitats es produeixen en la gesti¨®. Tal com va destapar EL PA?S, FCC va estafar a Barcelona 800.000 euros, la qual cosa ha fet saltar les alarmes. Badalona, Sabadell o Igualada ja tenien en marxa auditories per comprovar que el servei prestat s'ajustava als pactes en el contracte.

Empreses sota vigil¨¤ncia

Els fets de Barcelona han agilitzat aquests informes: a Igualada ¡ªon FCC controla el 66% de la gesti¨® de neteja i escombraries i el Consistori, el 33% restant¡ª el Govern local va demanar un informe a la Diputaci¨® de Barcelona perqu¨¨ els ciutadans no es mostraven satisfets amb el servei. ¡°Hem demanat que surti ja l'auditoria. Volem que els diners que paguem s'inverteixin b¨¦ a la ciutat¡±, diu Jordi Pont, regidor d'Urbanisme. ?s el mateix cas de Sabadell, que presentar¨¤ dimarts que ve les conclusions d'un estudi sobre la caducitat i el cost dels serveis externalitzats. Per la seva banda, l'alcalde de Matar¨®, David Bote, no sospita que hi hagi frau en la gesti¨®, per¨° despr¨¦s de les not¨ªcies sobre Barcelona, considera que ha de fer-se un informe ¡°per a la tranquil¡¤litat de la ciutadania¡±.

A Badalona, un estudi que ha estat traslladat a la fiscalia conclou que FCC ha defraudat 12,8 milions d'euros en cinc anys al Consistori. A m¨¦s, en l'informe, al qual ha tingut acc¨¦s EL PA?S, es denuncia tamb¨¦ que l'Ajuntament, llavors governat pel PP de Xavier Garcia Albiol, no va multar l'empresa per incompliments de contracte que implicaven 3,1 milions d'euros en sancions.

L'informe de Badalona assenyala el cam¨ª de la rescissi¨® del contracte ¡ªque el Consistori encara no preveu¡ª i posa sobre la taula la conveni¨¨ncia de gestionar directament el servei. L'encarregat de l'auditoria, Jordi Colomer, ¨¦s ambient¨°leg i expert en gesti¨® de residus, i com a exconseller de la CUP a Arenys de Munt va dur a terme un proc¨¦s de remunicipalitzaci¨®. Diu que ¨¦s una operaci¨® ¡°molt senzilla¡±. ¡°Econ¨°micament, els avantatges de la gesti¨® directa s¨®n evidents, hi ha un estalvi del 20%¡±, diu Colomer, encara que apunta que la dificultat ¨¦s ¡°que els ajuntaments estan desmantellats¡±, en al¡¤lusi¨® a la falta d'inspectors que t¨¦, per exemple, Badalona.

El catedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica Carles Rami¨®, en canvi, argumenta que ¡°t¨¦ sentit remunicipalitzar serveis que tinguin un elevat valor p¨²blic¡±, per¨° creu que els m¨¦s operatius, com el de la neteja o els residus, nom¨¦s afegirien a l'Administraci¨® m¨¦s plantilla i li trauria flexibilitat. ¡°El que s'ha de fer ¨¦s externalitzar millor¡±, diu Rami¨®, qui recorda que un estudi de 2015 del Tribunal de Comptes assenyala que l'Administraci¨® contracta un 25% m¨¦s car que el preu mitj¨¤ de mercat. ¡°?s escandal¨®s, les empreses s'han acostumat a uns beneficis enormes¡±, assegura Rami¨®. ¡°Amb aquestes condicions¡±, agrega, ¡°surt a compte municipalitzar, per¨° les administracions han de tornar a educar les empreses, que per l¨°gica han d'operar molt m¨¦s barat¡±.