Aix¨ª viu l¡¯home que va modernitzar Barcelona

Intentar que Oriol Bohigas (Barcelona, 1925) parli sobre casa seva sense saltar instant¨¤niament a la seva gran passi¨®, l'urbanisme, ¨¦s una missi¨® gaireb¨¦ impossible. Ni tan sols amb una pregunta general, com quin lloc ocupa la comoditat en un habitatge. ¡°Abans cal veure qu¨¨ entenem per comoditat, si ¨¦s comoditat de l'espai dom¨¨stic o comoditat de l'espai urb¨¤. La reivindicaci¨® d'aquesta confortabilitat, la urbana, ¨¦s la lluita que ve despr¨¦s d'aquella dels habitants. ?s un tema que m'interessa molt. Hi ha tants alcaldes i tants especuladors que han trastocat els l¨ªmits urbans, que ara cal refer-los entre tots¡±, diu amb el seu conegut to militant des del seu espai¨®s pis principal, amb vista a la pla?a Reial de Barcelona.

L'arquitecte i la seva dona, Beth Gal¨ª, tamb¨¦ arquitecta, van venir a viure aqu¨ª abans que el Barri G¨°tic fos el centre tur¨ªstic que ¨¦s avui. ¡°L'Oriol va tenir visi¨® de futur. Ell es va entestar que vingu¨¦ssim a viure al barri en un moment en qu¨¨ no hi havia res. Abans viv¨ªem a Sarri¨¤, a la part alta. Vam passar de la part m¨¦s burgesa i tranquil¡¤la a la m¨¦s gamberra. Els nostres amics ens deien que no hi durar¨ªem gens, per¨° mira, fa 30 anys que hi som¡±, explica Gal¨ª.

¡°Aquesta pla?a forma part de l'operaci¨® urban¨ªstica de recuperaci¨® d'un barri antic al segle XIX¡±, explica l'arquitecte referint-se al Pla Cerd¨¤: l'operaci¨® que va eixamplar Barcelona per ordenar-ne el creixement i millorar la salubritat d'una poblaci¨® colpejada per les epid¨¨mies. Un segle despr¨¦s, va ser Bohigas qui va dur a terme la segona gran transformaci¨® de la ciutat, dotant-la de places i serveis en barris pobres i obrint-la al mar.

Hi ha tants alcaldes i tants especuladors que han trastocat els l¨ªmits urbans, que ara cal refer-los entre tots

Gal¨ª, arquitecta i dissenyadora ¨Cva guanyar el Premi FAD el 1984 i va dirigir aquesta mateixa instituci¨® entre el 2001 i el 2009¨C, explica que el pis, que havia estat una escola, estava destrossat. ¡°Nosaltres vam tornar a l'estructura antiga, vam treure envans i vam recuperar la distribuci¨® a l'entorn del pati¡±, diu. No pensaven inventar res, per¨° van actuar amb instruments moderns. El seu punt de vista respecte al mobiliari ¨¦s menys capritx¨®s que el de molts dels seus companys de professi¨®. ¡°No vol¨ªem que la casa sembl¨¦s un mostrari de mobles de firma¡±, diu ella, i per aix¨° la selecci¨® t¨¦ a veure, sobretot, amb la seva traject¨°ria vital. Igual que els quadres, molts dels mobles han estat dissenyats per amics i coetanis, com Miguel Mil¨¤ o Josep Antoni Coderch.

La posici¨® de Bohigas respecte al moble d'antiquari ¨¦s particularment reveladora: ¡°Em sembla m¨¦s modern tenir una cadira d'Ikea que reivindicar qualsevol estil del segle XX. Ikea ha aconseguit canviar els interiors moderns. L'arquitecte ja no ha de valorar el mobiliari, i aix¨° ¨¦s tot un esdeveniment¡±. A difer¨¨ncia d'altres arquitectes, no hi ha trauma en la seva relaci¨® amb la decoraci¨®. ¡°Hi va haver uns anys en l'arquitectura moderna, els cinquanta i seixanta, en qu¨¨ aquesta es definia per l'espectacularitat del volum. Llavors es va comen?ar a tractar amb m¨¦s afecte l'espai interior, que es va convertir en protagonista de la cr¨ªtica arquitect¨°nica¡±. Aix¨° s¨ª, en la seva opini¨®, ¡°ha degenerat molt; abans hi havia un grup de decoradors intel¡¤ligents que avui no existeix, ara ¨¦s una cosa com per a nenes amb educaci¨® de luxe¡±.

Tres d¨¨cades despr¨¦s del trasllat, amb la pla?a Reial convertida en un preci¨®s circ tur¨ªstic, el xivarri se sent a trav¨¦s de les finestres. L'arquitecte nom¨¦s es queixa dels ¡°turistes de professi¨®¡±. ¡°Acabaran traient-li l'encant tur¨ªstic a la ciutat¡±. Aquesta ¨¦s la lluita que li passa a la seg¨¹ent generaci¨®.