Colau triplicar¨¤ els pisos destinats als sense sostre perqu¨¨ puguin deixar el carrer
El pla de Barcelona contra aquesta realitat preveu una inversi¨® de 46 milions fins al 2020
Impulsar el housing first com a f¨®rmula per treure del carrer els sense sostre ¨¦s una de les principals apostes del pla de lluita contra aquesta realitat que ha presentat aquest dimarts l'Ajuntament de Barcelona. La recepta, que el Consistori anomena ¡°Primer la llar¡±, consisteix a facilitar un pis a les persones que viuen al carrer amb la premissa que l'habitatge ¨¦s un dret i que, amb la intimitat i la seguretat que proporciona, ¨¦s una palanca per al proc¨¦s de reinserci¨®. El govern de l'alcaldessa Ada Colau planeja triplicar els 50 pisos actuals ¨Chabilitats durant el mandat de l'exalcalde Xavier Trias¨C, i obrir-ne 50 m¨¦s l'any que ve i 50 m¨¦s entre el 2018 i el 2019. A Barcelona hi ha 3.000 persones sense casa, 1.000 de les quals dormen al carrer (el 72% des de fa m¨¦s de tres anys). A m¨¦s dels pisos municipals, la Fundaci¨® Arrels en t¨¦ 70 i Rais, 15.
LES TRES CONDICIONS DEL 'HOUSING FIRST'
Sovint s'explica el m¨¨tode del housing first, originari de la ciutat de Nova York ¨Cla ciutat del primer m¨®n amb m¨¦s persones sense sostre¨C, com un sistema que consisteix a facilitar un pis sense condicions: sense condicionar-lo, per exemple, al fet que la persona inici? un proc¨¦s de formaci¨® o inserci¨® laboral.
?s aix¨ª, per¨° no ¨¦s cert que no hi hagi condicions. Les explica el director de la Fundaci¨® Arrels, Ferran Busquets. La primera norma ¨¦s que la persona aporti un percentatge dels seus ingressos, si en t¨¦, "per responsabilitat i perqu¨¨ es facin seu el projecte". La segona, que no provoqui problemes de conviv¨¨ncia amb els ve?ns. I la tercera, que accepti suport de les entitats o l'administraci¨®. Un exemple, ser alcoh¨°lic no veta l'acc¨¦s a un pis, per¨° una vegada all¨¤ els sense sostre s¨ª que poden estar en condicions d'acceptar intentar deixar l'alcohol. Passa el mateix amb l'ocupaci¨® o altres claus de la inserci¨®.
Busquets tamb¨¦ desmenteix dos t¨°pics sobre els sense sostre. "Que no volen ajuda" no ¨¦s cert, per¨° moltes vegades s¨®n massa anys de dormir al carrer i la por ¨¦s tamb¨¦ molt gran. I dos, l'alcoholisme de molts sense sostre: ¨¦s una conseq¨¹¨¨ncia, no la causa de la seva situaci¨®, aclareix.
"Ens proposem posar fi als sense sostre de llarga durada amb el dret a l'habitatge i m¨¦s professionals", ha afirmat Albert Salas, el coordinador del pla que ha presentat aquest dimarts l'Ajuntament. Aquesta estrat¨¨gia, elaborada amb la Xarxa d'Atenci¨® a les Persones Sense Llar (XAPSLL), que agrupa 32 entitats, preveu una inversi¨® de cinc milions d'euros per incrementar les places disponibles i millorar els equipaments ja en marxa, i deu milions m¨¦s per incrementar el personal per detectar i atendre el fenomen al carrer, a m¨¦s de refor?ar la prevenci¨® per evitar que les situacions es cronifiquin.
Tant Salas com la tinenta d'alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, han insistit que les causes que fan que la gent dormi al carrer s¨®n, en bona part, estructurals, i ultrapassen l'¨¤mbit competencial de la ciutat: el preu dels lloguers, la desocupaci¨®, l'abs¨¨ncia d'una renda m¨ªnima, problemes de salut mental... "El problema seguir¨¤ aqu¨ª i cal afrontar-lo amb un model que posi les persones i l'habitatge en el centre de les pol¨ªtiques", ha dit Salas sobre un pla que ha afirmat que ¨¦s "de transici¨®" cap a la defensa dels drets. "No ¨¦s una patologia sin¨® un s¨ªmptoma d'un sistema que exclou", ha afegit Ortiz.
"Aquest ¨¦s el comprom¨ªs municipal", ha dit la regidora, "per¨° s¨®n necessaris canvis estructurals per no deixar caure la poblaci¨®", ha afegit, i ha demanat a la resta d¡¯administracions que tamb¨¦ afrontin un problema que augmenta encara que augmentin els recursos. Entre el 2008 i el 2015, el recompte de gent que dorm al carrer va revelar una pujada d¡¯un 37%: de 658 a 941 persones, en paral¡¤lel, ha augmentat la xifra de persones allotjades en algun dels equipaments existents: de 1.190 a 1.907, un 60%.
El pla 2016-2020 per lluitar contra aquesta realitat preveu altres eixos de treball, com garantir el padr¨® a persones que no tenen casa perqu¨¨ tinguin acc¨¦s als serveis sociosanitaris, millorar els albergs amb espais comuns, introduir perspectiva de g¨¨nere en l'atenci¨® del fenomen i augmentar l'atenci¨® en estacions de metro que s¨®n bescanviadors o estacions importants de la xarxa.
Respecte als albergs, el pla preveu obrir un centre per a sense sostre amb problemes de salut i un centre per a joves el 2017, i dos albergs als carrers de T¨¤nger i Ali Bei amb allotjaments individuals i zones compartides el 2018.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Sobre la firma
