Debut contundent

A Pizzoli, un remot poblet dels Abru?os, molt a prop de L¡¯Aquila, tristament c¨¨lebre pel terratr¨¨mol del 2009, hi va viure Natalia Ginzburg (1916-1991) entre 1940 i 1943. La milit¨¤ncia antifeixista d¡¯ella i el seu marit, Leone, els hi va portar desterrats. El matrimoni, amb dos fills petits, hi va tenir all¨¤ una tercera filla. La tardor de 1944, Ginzburg va publicar un article, que m¨¦s endavant va encap?alar el recull Les petites virtuts (1962), en qu¨¨ afirmava que ¡°aquella va ser la millor ¨¨poca de la meva vida, i nom¨¦s ara que ha passat per sempre, nom¨¦s ara, ho s¨¦¡±. Probablement es trobava encara sota l¡¯impacte de la mort de Leone, pocs mesos abans, a causa de les tortures a qu¨¨ el van sotmetre els nazis a Roma.

Per¨° a El cam¨ª que porta a ciutat, la novel¡¤la que va comen?ar a escriure a Pizzoli el 1941 i que es va publicar l¡¯any seg¨¹ent, no hi trobem cap felicitat familiar ni sentimental, tot i estar ambientada a Pizzoli. Aquest debut editorial de Ginzbug, fins aleshores autora nom¨¦s d¡¯alguns relats breus, ¨¦s una obra aspra i eixuta, gaireb¨¦ existencialista per la duresa amb qu¨¨ es tracten els personatges i les relacions que estableixen entre ells. El final de l¡¯adolesc¨¨ncia de Delia, la jove narradora, est¨¤ marcat pel contrast entre poble i ciutat, entre llibertat i opressi¨®, entre amors callats i relacions interessades. Les il¡¤lusions, en el context de la It¨¤lia feixista i rural, s¨®n de poca volada, i el pes del convencionalisme i la comoditat quotidiana s¡¯imposa sobre gaireb¨¦ tot i tothom.

El relat de Ginzburg, conc¨ªs, gens sinu¨®s, ¨¦s d¡¯una contund¨¨ncia aclaparadora. Delia no est¨¤ per gaires roman?os, tot i que no sap ben b¨¦ cap on va. Vol i dol, com gaireb¨¦ tots els personatges, i la seva veu narrativa est¨¤ molt ben trobada. La fam¨ªlia, els amics i els amants que giren entorn d¡¯ella s¨®n retratats amb pinzellades escasses i precises, i la traducci¨® d¡¯Alba Dedeu ens ho reporta sense entrebancs. La novel¡¤la es llegeix en un sospir i, en acabat, fa l¡¯engany¨®s efecte que se¡¯ns ha explicat de pressa una bona hist¨°ria que potser hauria donat per a un tom m¨¦s gruixut. Per¨°, de fet, la deixa amarga que queda a la mem¨°ria del lector convida a tornar enrere, a rellegir o recordar p¨¤gines i detalls que potser han passat desapercebuts.

A pesar que els escriptors no solen ser els m¨¦s indicats per parlar de la seva pr¨°pia obra, val la pena tenir en compte el que declara Ginzburg al prefaci del volum en qu¨¨, el 1964, va reunir aquesta i les quatre novel¡¤les breus seg¨¹ents: ¡°Volia que cada frase fos com un cop de fuet o una bufetada¡±. I justament ¨¦s aix¨° el que va aconseguir, aix¨ª com reflectir els ¡°vincles d¡¯amor i d¡¯odi que em lligaven a aquell poble¡±, un sentiment contradictori que nom¨¦s va descobrir en haver enllestit la novel¡¤la. Cam¨ª de la ciutat, o, tornant-ne, cam¨ª del poble, Ginzburg ens hi parla, sense edulcoracions i tamb¨¦ sense tremendismes, de com una noia entra en l¡¯edat adulta en una societat tradicional sotmesa a un r¨¨gim pol¨ªtic autoritari. La dist¨¤ncia que estableix amb tots els personatges dificulta l¡¯empatia total amb cap d¡¯ells, i alhora ajuda a entendre¡¯ls en la seva complexitat i amb les seves contradiccions. No ¨¦s un m¨¨rit esc¨¤s, i menys per a una primera novel¡¤la.

Hem de celebrar que aquest llibre tan pulcrament editat enceti la publicaci¨® per Edicions de la Ela Geminada del cicle complet dels Cinque romanzi brevi, oportuna reivindicaci¨® d¡¯una escriptora que ha anat guanyant prestigi amb el pas del temps.