La vida de Kafka, i la Hist¨°ria

Qualsevol lector assidu de l¡¯obra de Kafka estar¨¤ d¡¯acord en el fet que la seva vida (1883-1924), per poc que es conegui, t¨¦ unes connexions molt enrevessades amb all¨° que entenem per hist¨°ria. No ¨¦s cert, com van suposar uns quants bi¨°grafs prematurs, que Kafka es desinteress¨¦s completament pels fets que succe?en al seu voltant. Encara que coneixem aquelles dues frases seguides, pertorbadores, del 2 d¡¯agost de 1914, que diuen: ¡°Alemanya ha declarat la guerra a R¨²ssia. A la tarda, Escola de Nataci¨®¡±, de les quals sembla desprendre¡¯s un desinter¨¨s relatiu de Kafka per un esdeveniment tan cabdal com la Primera Guerra Mundial, el fet ¨¦s que tenim moltes altres not¨ªcies de l¡¯escriptor de Praga en qu¨¨ es posa de manifest una vinculaci¨® molt estreta, i molt racional, amb una s¨¨rie de fets hist¨°rics, o de moviments socials i espirituals, del seu temps. Kafka es va adherir a una colla de seminaris i cercles de discussi¨® sobre la filosofia, la pol¨ªtica i la literatura coet¨¤nies; va seguir diversos m¨¨todes higi¨¨nics de moda per tenir una salut una mica m¨¦s forta que la que tenia de naixement ¡ªtubercul¨®s ho va ser m¨¦s tard¡ª; visitava amb freq¨¹¨¨ncia confer¨¨ncies i debats, i estava perfectament al corrent dels moviments socialista, anarquista i sionista, aquest darrer atiat pel seu amic i marmessor, Max Brod.

Aix¨° s¨ª: la impressi¨® que hom t¨¦, en general, ¨¦s que la hist¨°ria ¡ªaquesta suma d¡¯esdeveniments en els quals sembla que una sola persona no hi tingui res a veure, llavors com ara¡ª li relliscava per damunt del cos, menys de la seva consci¨¨ncia. Malgrat que va aprendre hebreu ¡ªva arribar a llegir-lo, amb un diccionari¡ª i ja semblava, al final de la seva escassa vida, que podia decidir-se a fer el viatge inici¨¤tic a Palestina, Kafka feia valer, per damunt de tot, la idea que ell no posseiria mai una terra s¨°lida sota els seus peus i que no tenia absolutament res a veure amb ning¨². Ho diu en diverses ocasions; i, en d¡¯altres, eleva la seva categoria d¡¯home solitari fins a extrems quasi incomprensibles: ¡°Tot el que he fet fins ara ha estat un ¨¨xit de l¡¯estar sol¡±. M¨¦s encara: ¡°Per escriure, he d¡¯estar sol; per¨° no sol com un ermit¨¤, sin¨® com un mort¡±.

No ¨¦s estrany que Kafka no arrib¨¦s mai a casar-se, malgrat els esfor?os que hi va esmer?ar almenys en tres compromisos formals: totes les estructures socials que es movien al seu entorn li resultaven inc¨°modes, estranyes, impertinents i, sobretot, malaguanyades si es posaven al costat d¡¯una passi¨® que el desbordava: escriure.

Amb una vida aix¨ª, hom podria pensar que redactar una biografia de Kafka ¨¦s aproximadament una utopia: perqu¨¨ u-topia, no-lloc, ¨¦s el que Kafka experimenta, en molts sentits, respecte a tota q¨¹esti¨® d¡¯ordre objectiu. Tanmateix, va ser justament aquest car¨¤cter opac de la relaci¨® de Kafka amb la hist¨°ria all¨° que va fer que una s¨¨rie de bi¨°grafs, ja d¡¯en?¨¤ dels anys 1940, s¡¯enderiessin a escriure la seva vida, tant si l¡¯havien conegut com si nom¨¦s disposaven dels seus escrits. Max Brod, a qui devem la superviv¨¨ncia de la major part de l¡¯obra de Kafka, va escriure la primera ¡ªposant ¨¨mfasi en el car¨¤cter jueu i m¨ªstic de l¡¯autor: una exageraci¨®¡ª, i a causa d¡¯aquesta, tan esbiaixada, en van seguir moltes m¨¦s, com la de Ronald Hayman, la d¡¯Ernst Pawell o la de Klaus Wagenbach. Totes van ser tan prudents al moment de lligar una pura subjectivitat amb els objectes que el van acompanyar d¡¯una manera vaga, i amb prou feines van aclarir res de la seva vida, i menys encara de la relaci¨® entre la vida, els fets i l¡¯obra.

Per¨° ning¨² no escapa tan f¨¤cilment a les determinacions del material hist¨°ric i biogr¨¤fic. Reiner Stach, despr¨¦s de vint anys de feina i d¡¯investigaci¨®, ens ha donat la que segurament ser¨¤ considerada la biografia insuperable de Kafka, ara en llengua castellana, en dos volums: Kafka. Los primeros a?os. Los a?os de las decisiones. Los a?os del conocimiento, traducci¨® de Carlos Fortea (Barcelona, Acantilado, 2016).

Per primera vegada alg¨² posa Kafka al seu lloc ¡ªvull dir respecte a si mateix¡ª i el posa, tant com podia resultar possible, al lloc d¡¯un escriptor txec que escriu en alemany, jueu entre cristians, escriptor al si d¡¯una fam¨ªlia de comerciants, i tantes altres des-territorialitats com es pugui suposar. Els amants d¡¯aquesta literatura tan extraordin¨¤ria, original, imprevisible, cr¨ªptica, de vegades sobrenatural, rarament fant¨¤stica per molt fantasiosa que sigui, trobaran en aquesta obra una guia per investigar, pel seu compte, la singularitat i les excentricitats d¡¯aquest autor. No es tracta solament d¡¯una biografia, sin¨® justament de l¡¯¨²nica biografia de Kafka escrita fins ara que ¨¦s, al mateix temps, una invitaci¨® indefugible a la interpretaci¨®.