Ous frits i errats

L'ou ¨¦s un producte d'¨¨xit, barat, de preparaci¨® f¨¤cil i r¨¤pida i que a m¨¦s duu incorporada de manera directa una salsa i la seva decoraci¨®. La ret¨°rica gastron¨°mica i els experiments incomoden un dels objectes formals m¨¦s ben concebuts, un disseny, que a m¨¦s est¨¤ encapsulat a manera de conserva, per al seu transport i perviv¨¨ncia.

A la b¨ªblia dels amants de la taula raonable, el diccionari Laurousse Gastronomique li dediquen m¨¦s de 20 p¨¤gines ¨Cen la seva edici¨® de 1938- i s¡¯hi expliquen m¨¦s de 200 preparacions diferents amb ous, amb els seus cognoms territorials o el personal del creador acreditat.

L'ou fregit, -frit, estrellat, ferrat- tan com¨², element de masses i imbatible al llarg de la hist¨°ria, un estrella sense rang de la pr¨¤ctica dom¨¨stica habitual, ha estat incorporat de manera extravagant als plats de grans crustacis, ultra luxe. S'anuncia i propaga com a gran reclam, la llagosta o el llam¨¤ntol amb ous fregits.

Vaig mirar un esc¨¨ptic Tomeu Caldentey, un xef home bo, acompanyant un cuiner del port de Ciutadella de Menorca, en Aix¨® ¨¦s mel d¡¯IB3, fent el paperot de la llagosta fregida, amb dos ous frits i patata com a corona. Els germans Marx per ironitzar sobre l'abund¨¤ncia i l'acumulaci¨® embafosa proclamaven ¡°i dos ous durs!¡±. Bon tret pel cas.

La pot¨¨ncia i el color sabor¨®s del vermell dels ous fregits ¨C i les patates- entre bestioles marines amb proteccions molestes desordenen aquests plats de fritada de peces, pinces i caps que regnen per si soles i la personalitat de les quals no requereix altres adher¨¨ncies poderoses.

Poques vegades pot sumar-se un c¨²mul d'errors en un recepta de cuina m¨ªnima i imbatible i presentar un plat-destorbo a la taula. Possiblement es tracta d'una apologia dels excessos i redund¨¤ncies, una dada de nous rics, capritxos grandiloq¨¹ents.

Els ous fregits ¨Ccada ocasi¨® ¨¦s un descobriment- casen i es retroalimenten amb aquelles mat¨¨ries fregides tamb¨¦ que absorbeixen, contradiuen o matisen la seva saborosa textura i circumst¨¤ncia, les patates de manera universal i imbatible, la sobrassada, el tumbet en la seva ¨¨poca, el llom, el camallot, les salsitxes, les carxofes xip, la ceba fregida...Aprofundir en la relaci¨® seria interminable si hi afegim els plats tradicionals amb ous batuts, durs o trencats. La greixera o els ous menats amb tom¨¤tiga entre els primers de la llista de triomfs reeditats en la pr¨¤ctica comuna que es transforma en tradici¨®.

L'ofici de fregir un ou es repeteix per milions, cada dia, arreu del m¨®n com una oraci¨® privada, una comuni¨® universal. Dif¨ªcil gest, si. Possiblement amb l'arr¨°s ¨C amb el qual s'alia molt b¨¦- l'ou fregit sigui un passaport que transita per totes les cultures i taules del m¨®n.

Els ous s¨®n la munici¨® comestible m¨¦s benvolguda i varen ser usats com a primer aliment per a la inf¨¤ncia, als vuit mesos del ninet. ?s capa? de suscitar centenars de presentacions diferents, per¨° regna en el seu format m¨¦s com¨², fregit, estrellat, trencat, en solitud en el plat o decorat amb verdures, hortalisses, carns, peixos o embotits.

Aix¨ª mateix ¨¦s denominat passat per aigua, semibullit, per prendre amb pa sucat i cullereta en la seva closca. La truita, aquesta variant hegem¨°nica, reitera l'efic¨¤cia aliment¨¤ria dels recursos que les gallines tenen per reproduir-se.

Els ous estrellats, frits, ferrats, trencats, s¨®n adorats ¨Cfora mesura amb plens i coves al carrer- des de fa mig segle a Lucio, a Madrid, el promotor d'aquesta obvietat culin¨¤ria, ua menja merament dom¨¨stica, f¨¤cil, gaireb¨¦ gratu?ta encara que en el passat un ou era el producte m¨¦s lux¨®s per a l'intercanvi de les economies rurals de subsist¨¨ncia. Els pagesos humils no en consumien, els guardaven per dur a vendre o intercanviar. Llavors es va consagrar el desig, la resta s¨®n obvietats mec¨¤niques i frivolitats.