Aferrats al volant

M¨¢s informaci¨®n

Radiografia del conductor inc¨ªvic

Els anuncis de cotxes pretenen transmetre llibertat. Boira per una carretera sinuosa, coves d'arbres i alg¨² darrere del volant. ?s Emilio L¨®pez. Podria ser el protagonista de 30 segons de meravella si no fos perqu¨¨ el seu vell Escort blanc del segle passat cruix quan esclafa branques i castanyes al seu pas per la Ribeira Sacra de Lugo. T¨¦ 80 anys. Va per l'asfalt amb audi¨°fon, camisa i abric reflector. Viu a O Savi?ao (Gal¨ªcia), el municipi espanyol de m¨¦s de 1.000 conductors amb la proporci¨® m¨¦s alta de persones de m¨¦s de 74 anys que mantenen el perm¨ªs de conduir B (10,5%), segons el cens de la Direcci¨® General de Tr¨¤nsit (DGT). ?s d'aquests conductors rurals pels quals perdre el carnet suposa pansir-se a casa o gastar la pensi¨® en taxis per anar al mercat, anar a comprar tabac o anar a veure el partit de l'equip local. L'Emilio ara com ara est¨¤ tranquil, no l'ha de renovar fins al 2018.

Els conductors de m¨¦s de 74 anys censats l'any passat eren gaireb¨¦ 1,4 milions. Set vegades m¨¦s que el 1995. Unes 188.000 s¨®n dones, un 16%. Anir¨¤ a m¨¦s, perqu¨¨ encara que no tots renovaran el carnet, del grup que ara mateix t¨¦ entre 65 i 74 anys en s¨®n dos milions i mig m¨¦s.

Les persones grans condueixen amb prud¨¨ncia i tenen menys accidents, per¨° moren m¨¦s quan en tenen. Temen cada psicot¨¨cnic, per¨° gaireb¨¦ tots els que s'hi atreveixen aproven: el 99,4% dels 270.000 de m¨¦s de 75 anys que es van presentar a la renovaci¨® del carnet B el 2015 van ser considerats aptes, segons la DGT. La majoria (90,4%), per¨°, amb restriccions de velocitat, dist¨¤ncia m¨¤xima que poden rec¨®rrer o temps que ha de transc¨®rrer per renovar el perm¨ªs. El 9% restant va net. ¡°Sempre que aprovin els controls psicof¨ªsics establerts i desenvolupats per un professional s¨®n considerats un conductor m¨¦s¡±, explica una portaveu de la DGT. ¡°No ¨¦s m¨¦s que un reflex contundent de l'envelliment de la poblaci¨®¡±, conclou.

¡°Sense el cotxe no em moc. I no anem b¨¦ si no em moc¡±, explica Manuel L¨®pez, de 76 anys. Diu que poques vegades posa la cinquena o passa de 60 en el tot terreny amb el qual habitualment va a recollir les vaques del seu fill quan plou per retornar-les a l'estable a les tardes. ¡°Tamb¨¦ el faig servir per anar a comprar o a cobrar¡±, afegeix. Viu en una de les parr¨°quies d'O Savi?ao, a uns vuit quil¨°metres d'un nucli urb¨¤ amb farm¨¤cia. Poblaci¨®: vuit ve?ns. Un d'ells, el Pepe, de 81 anys, condueix el seu tractor marxa enrere amb facilitat.

"A mi conduir m'agrada en tots els sentits. De vacances, per sortir a sopar amb els amics els dijous i per anar a la piscina cada dia", explica Jos¨¦ Manuel Mari?o, de 76 anys, fent un volt en el seu Rover per les vinyes d'on surt el vi amb denominaci¨® d'origen de la zona. ¡°Ja s¨¦ que no tinc les facultats per conduir ni els reflexos igual que abans¡±, diu Purificaci¨®n Exp¨®sito, una altra ve?na de 76 anys, mentre condueix i mira una vegada i una altra a banda i banda quan arriba a una cru?lla, el que li fa m¨¦s por.

Els accidents que involucren a la tercera edat s¨®n pocs. Les persones de m¨¦s de 74 anys suposaven el 4,7% del cens de conductors el 2015, i condu?en en el 2,5% dels sinistres amb v¨ªctimes, segons la DGT. Un estudi de la Fundaci¨® L¨ªnea Directa del setembre passat conclo?a que el grup d'edat de m¨¦s de 65 anys va ser el 2014 el que menys accidents tenia, fins a quatre vegades menys que els menors de 25. I no obstant aix¨°, un de cada tres conductors considerava perillosos al volant els m¨¦s grans de 65 anys. L'accident t¨ªpic que pateixen ¨¦s una sortida de via al mat¨ª en una carretera interurbana per conducci¨® distreta, i la seva taxa de mortalitat ¨¦s superior, apunta l'estudi. A causa de la seva fragilitat, davant d'un mateix accident pateixen m¨¦s conseq¨¹¨¨ncies.

D'aqu¨ª la import¨¤ncia que cobren els controls imposats per renovar el perm¨ªs de conduir, menys freq¨¹ents des del 2009. Per imposici¨® europea, ara als 65 anys es renova el carnet cada cinc. Abans Espanya obligava a fer-ho cada dos anys a les persones de m¨¦s de 70. Dels facultatius dep¨¨n donar o no l'apte per a la renovaci¨®. El Butllet¨ª Oficial de l'Estat?detalla en 18 p¨¤gines les aptituds psicof¨ªsiques necess¨¤ries per prorrogar el perm¨ªs, amb les restriccions que es permeten imposar: velocitat, dist¨¤ncia des del domicili o adaptacions al vehicle. Tamb¨¦ es pot obligar a tornar cada menys temps si es percep alguna capacitat disminu?da.

Francisco Rodela, de 81 anys i amb 60 de carnet, baixa del cotxe a l'aparcament d'un centre d'especialitats de Madrid. Va coix i s'atura al cap de pocs passos. Camina cap a l'entrada amb el seu bast¨® i el seu carnet, renovat el mes passat ¡°per tres anys¡±. T¨¦ reconeguda una invalidesa i no va en transport p¨²blic perqu¨¨ diu que trigaria molt m¨¦s dels 10 minuts que ha trigat avui. Caminant el m¨¦s probable ¨¦s que ni hi arrib¨¦s. Per comprar li passa el mateix, ¨¦s incapa? de portar bosses o pes pel carrer. Fa servir el cotxe per fer els enc¨¤rrecs.

Montserrat Fuentes, metgessa amb 20 anys d'experi¨¨ncia en un psicot¨¨cnic de Madrid, explica el proc¨¦s de renovaci¨®: despr¨¦s de signar un formulari indicant que no amagaran cap malaltia o medicaci¨®, comencen les preguntes. Les primeres s¨®n generals i determinen la resta de l'exploraci¨® depenent de la resposta.

El criteri i l'experi¨¨ncia s¨®n essencials. Aquest tremolor contingut o aquesta resposta inconsistent deriven en proves optatives que indaguen el seu origen. Si no, el que ¨¦s normal ¨¦s preguntar ¡°quines lletres veu?¡± per a l'agudesa visual i un enlluernament per comprovar el temps de reacci¨®; ¡°premi el bot¨® quan senti un so¡± com a prova audiom¨¨trica i ¡°a veure com t¨¦ la tensi¨®, els reflexos i el cor¡± com a breu reconeixement cardiorespiratori.

Despr¨¦s arriba el torn del psic¨°leg. La prova obligat¨°ria ¨¦s la de coordinaci¨® bimanual. Dirigir amb dues palanques un parell de punts per uns camins tra?ats a la pantalla. A partir d'aqu¨ª, altres proves, com la que mesura la capacitat d'anticipaci¨®, queden a criteri del professional. Consisteix a pr¨¦mer un bot¨® quan es cregui que una bola a velocitat constant ha arribat a una meta oculta.

La gent gran s'enfronta als ex¨¤mens psicot¨¨cnics amb nerviosisme, pocs volen perdre aquesta mena de vincle amb la societat. Tots els professionals consultats refereixen la tensi¨® que mostra qui s'asseu davant seu a aquestes edats. No estan acostumats a una bateria de proves com aquesta. ¡°En aquests nous terminis el deteriorament que detectem ¨¦s molt m¨¦s intens, perqu¨¨ a aquestes edats passa de cop¡±, apunta Rosario Ingunza, psic¨°loga d'un dels centres psicot¨¨cnics de Monforte de Lemos, prop d'O Savi?ao.

¡°Denegar-los el perm¨ªs pot portar al fet que es comprin un cotxe per als quals no cal tenir carnet o b¨¦ que es tanquin a casa. I aix¨ª els mates¡±, comenta un metge que examina al mateix centre que Ingunza. ¡°Entenc la idiosincr¨¤sia de la zona. Els nuclis apartats i sense serveis i la despoblaci¨®. Jo acostumo a preguntar-los per qu¨¨ fan servir el cotxe i intentar donar-los un cop de m¨¤. S¨®c magn¨¤nim, per¨° amb l¨ªmits¡±, conclou aquest facultatiu, que prefereix no donar el seu nom. ¡°Fam¨ªlia, metge de cap?alera i psicot¨¨cnic¡±, apunta Jeanne Picard, de l'associaci¨® Stop Accidents de Gal¨ªcia, com els tres suports que han d'allunyar del volant els qui ja no es troben en condicions.

¡°S'hauria de sotmetre sempre a totes les proves als m¨¦s grans de 65 anys, i vull entendre que tots els col¡¤legues de professi¨® les apliquen¡±, explica ?ngel Pingarr¨®n, vicepresident de l'Associaci¨® Espanyola?de Centres M¨¨dico-psicot¨¨cnics, la patronal del sector, i apunta: ¡°No fer-ho ¨¦s simple mandra del professional. Pot ser que en algunes circumst¨¤ncies se'ls faci un cop de m¨¤. El que no significa que tot coli¡±.