Tres mesos per abordar el volc¨¤ catal¨¤

Pocs factors han influ?t tant en la par¨¤lisi institucional espanyola d¡¯aquest any com la crisi territorial a Catalunya. Els independentistes no han aconseguit ara com ara els seus objectius per¨° s¨ª que han provocat que, durant m¨¦s de deu mesos, cap dels grans partits aconsegu¨ªs sumar prou majoria per governar. El cord¨® sanitari erigit al voltant dels sobiranistes catalans ha dificultat com mai aquesta suma i les ferides que ha deixat trigaran a cicatritzar. La par¨¤lisi s¡¯ha superat en l¡¯¨²ltim minut ¨Chi ha Govern¨C per¨° el volc¨¤ independentista amena?a de desestabilitzar de nou la pol¨ªtica espanyola si no s¡¯aconsegueix, ja no pactar una sortida amb els independentistes, sin¨® almenys obrir vies de di¨¤leg.

Tres mesos. Aquest ¨¦s el termini amb qu¨¨ treballen molts sectors de l¡¯independentisme per evitar el que veuen com el xoc de trens definitiu. La situaci¨® ¨¦s la seg¨¹ent: el Govern, format per l¡¯antiga Converg¨¨ncia i Esquerra Republicana i amb el suport sempre in extremis dels anticapitalistes de la CUP, mant¨¦ invariable el seu ¨²ltim full de ruta. Aix¨° ¨¦s aprovar a l¡¯estiu les anomenades ¡°lleis de desconnexi¨®¡± d¡¯Espanya per intentar organitzar un refer¨¨ndum d¡¯independ¨¨ncia la segona quinzena de setembre del qual la Generalitat no d¨®na cap detall. L¡¯¨²nica cosa que diu ¨¦s que el convocar¨¤ hi hagi o no acord amb l¡¯Estat.

A l¡¯altre costat el Govern central mant¨¦ tamb¨¦ inamovible la seva estrat¨¨gia d¡¯atacar l¡¯independentisme des dels tribunals. Ja s¨®n prop de tres centenars els c¨¤rrecs electes que hauran de respondre davant la Just¨ªcia per tot tipus d¡¯actes relacionats amb actes de desobedi¨¨ncia vinculats al proc¨¦s independentista. Molts d¡¯aquests casos, comen?ant pel de la consulta del 9 de novembre del 2014, arribaran a judici abans de la primavera. Per aquest motiu els independentistes no veuen m¨¦s de dos o tres mesos de marge per intentar obrir una via de di¨¤leg que, aquesta vegada, el Govern central sembla disposat a explorar.

Els independentistes veuen gaireb¨¦ impossible que es trobin vies per a l¡¯acord una vegada comenci el rosari d¡¯inhabilitacions i condemnes, que donen gaireb¨¦ per segures, i que podrien arribar al mateix expresident, Artur Mas.

Els independentistes no veuen m¨¦s de dos o tres mesos de marge per intentar obrir una via de di¨¤leg

Els independentistes no veuen m¨¦s de dos o tres mesos de marge per intentar obrir una via de di¨¤leg

¡°Veig dos o tres mesos de marge perqu¨¨ es puguin, ja no canviar els projectes, que en el nostre cas ¨¦s i seguir¨¤ sent el refer¨¨ndum, sin¨® per almenys obrir un di¨¤leg que ens permeti a tots modular els temps¡±, explica Francesc Homs, diputat del Partit Dem¨°crata Europeu Catal¨¤ i un dels qui s¡¯exposen a ser inhabilitats per haver organitzat la consulta del 9 de novembre del 2014. Homs, que no entra en els detalls sobre qu¨¨ es pot modular, forma part del grup de dirigents que, sense renunciar a una votaci¨® sobre la independ¨¨ncia, creuen que hi ha marge per a la pol¨ªtica. Defensen la possibilitat d¡¯engegar per a Catalunya una ¡°operaci¨® d¡¯estat¡± tan ambiciosa com la que el 1977 va permetre legalitzar el Partit Comunista. El president catal¨¤, Carles Puigdemont, ha aprofundit reiteradament en aquesta tesi els ¨²ltims mesos, especialment en els seus missatges dirigits al Govern espanyol: ¡°L¡¯independentisme ha de ser reconegut com un actor pol¨ªtic perqu¨¨ no desapareixer¨¤¡±.

El Govern espanyol ha donat poques pistes sobre qu¨¨ pensa fer. De moment, els gestos s¡¯han limitat a prometre di¨¤leg i a nomenar com a delegat del Govern a Catalunya Enric Millo, que representa l¡¯ala m¨¦s catalanista del PP de Catalunya. Al seu torn, Millo ha prom¨¨s centrar el debat en dos assumptes que, creu, poden ajudar a rebaixar el malestar del qual s¡¯alimenta l¡¯independentisme: finan?ament i millora de les infraestructures a Catalunya. ¡°Hi ha poc marge per a m¨¦s¡±, expliquen fonts del partit.

Puigdemont demana que l'independentisme sigui reconegut com a "actor pol¨ªtic"

Millo, a les ordres directes de la vicepresidenta Soraya S¨¢enz de Santamar¨ªa, diu que est¨¤ disposat a intentar aquest di¨¤leg, si b¨¦ mant¨¦ que no es desviar¨¤ de l¡¯objectiu de perseguir tants actes de desobedi¨¨ncia com detecti entre els c¨¤rrecs electes independentistes. ¡°No deixarem d¡¯intentar el di¨¤leg encara que sigui dif¨ªcil¡±, ha dit a manera de declaraci¨® d¡¯intencions.

Puigdemont demana que l¡¯independentisme sigui reconegut com a ¡°actor pol¨ªtic¡±

La situaci¨® del socialisme no ajuda a trobar una soluci¨®. El PSOE es mant¨¦ ferm en la seva defensa de la Declaraci¨® de Granada, pactada el 2013 i que d¨®na trets federalitzants a l¡¯organitzaci¨® de l¡¯Estat, aix¨° s¨ª, sense trencar amb el sistema actual. ¡°No es tracta d¡¯una reforma que ens situ? al comen?ament de la nostra marxa democr¨¤tica, com si s¡¯inici¨¦s un nou moment constituent, sin¨® com l¡¯evoluci¨® natural de l¡¯Estat auton¨°mic¡±, afirma el document. Per la gestora que dirigeix el partit aquest document ¨¦s el ¡°punt d¡¯arribada¡± per solucionar la q¨¹esti¨® catalana, mentre que el PSC la considera nom¨¦s el ¡°punt de partida¡±. La gestora ha deixat clar al primer secretari dels socialistes catalans, Miquel Iceta, que no es mour¨¤ d¡¯aquestes tesis.

Les demandes dels socialistes catalans, que impliquen recon¨¨ixer Catalunya com a ¡°naci¨®¡±, han rebut cert suport amb el pacte que els socialistes bascos han tancat amb el PNV. L¡¯acord assenyala que no es posaran l¨ªnies vermelles a assumptes com el ¡°reconeixement d¡¯Euskadi com a naci¨®¡±. Amb tot, a ning¨² se li escapa dins de la fam¨ªlia socialista que poc t¨¦ a veure, i menys ara, la situaci¨® pol¨ªtica basca amb la catalana.

En qualsevol cas, una sortida a la situaci¨® de Catalunya basada en l¡¯acord de governabilitat del Pa¨ªs Basc o en una millora del finan?ament no nom¨¦s resulta insuficient per a l¡¯independentisme catal¨¤, sin¨® que requereix temps, una cosa que precisament escasseja en aquests moments. I deixar-ho tot en mans dels jutges, insisteixen els independentistes, no ho solucionar¨¤. ¡°Ens preguntem a quanta gent hauran de processar perqu¨¨ s¡¯adonin que la soluci¨® no ¨¦s la judicialitzaci¨®¡±, diu el conseller catal¨¤ de Just¨ªcia, Carles Mund¨® (ERC). ¡°Poden apartar els c¨¤rrecs que vulguin, per¨° despr¨¦s d¡¯aquests n¡¯arribaran uns altres que defensaran el mateix¡±, insisteix.

La gran inc¨°gnita que el Govern de Mariano Rajoy haur¨¤ de resoldre m¨¦s a mitj¨¤ termini, ¨¦s si Catalunya realment viur¨¤ un altre simulacre de refer¨¨ndum al setembre, com va prometre el president Carles Puigdemont en l¡¯obertura del curs parlamentari. La Generalitat mant¨¦ que aquesta votaci¨® se celebrar¨¤ s¨ª o s¨ª per¨° tamb¨¦ insisteix que nom¨¦s pot celebrar-se si el refer¨¨ndum ¨¦s ¡°vinculant i t¨¦ totes les garanties¡±, la qual cosa resulta jur¨ªdicament impossible si el Govern no ho accepta, encara que pol¨ªticament aquestes garanties quedarien a costa que els comuns s¡¯afegissin a la iniciativa. El forcejament previsible que es prepara entre Puigdemont i Colau ser¨¤ determinant en els propers mesos.

El calendari est¨¤ m¨¦s o menys obert segons qui parli en l¡¯entorn de la coalici¨® independentista Junts pel S¨ª. Per a uns la creixent judicialitzaci¨® del conflicte nom¨¦s pot fer avan?ar els esdeveniments i fins i tot plantegen el refer¨¨ndum per al juny. Altres el veuen a la tardor, i nom¨¦s si hi ha garanties de guanyar-lo amb un bon ¨ªndex de participaci¨®.

Mund¨® admet que el refer¨¨ndum ¨¦s el veritable repte, i que nom¨¦s es podr¨¤ celebrar si darrere hi ha una gran mobilitzaci¨® popular. ¡°Ni les institucions soles ni la societat civil [entitats independentistes] podran aconseguir l¡¯objectiu per separat¡±.

Aix¨ª doncs, la situaci¨® que el nou Govern haur¨¤ de gestionar a Catalunya estar¨¤ marcada a curt termini pel curs dels casos que s¡¯han judicialitzat i per una immensa onada de propaganda que les entitats sobiranistes ja estan organitzant per escalfar els motors de l¡¯eventual refer¨¨ndum de la tardor. El repte del Govern, explica un alt c¨¤rrec del mateix Govern, ser¨¤ buscar ¡°una escletxa per al di¨¤leg¡± entre tanta exaltaci¨®.