Llengua i contorsionisme constitucional

Sonen campanes de distensi¨® i di¨¤leg. No sembla per¨° que hi hagi acord en els termes d¡¯aquest di¨¤leg, ni tan sols en els punts de partida, per¨° s¨ª que s¡¯ha deixat caure que des del govern del PP s¡¯estaria disposat a fer alguna mena de ¡°gest¡± en favor de la llengua catalana, una expressi¨® que, com a gest, sempre temo que no es tracti d¡¯una bona botifarra, aquella ben sonora, amb el palmell d¡¯una m¨¤ contra el sec del bra? contrari en traject¨°ria horitzontal i angle minvant, segons la intensitat que hi doni cadasc¨².

La sensibilitat d¡¯un estat respecte de la seva diversitat no es marca per una pol¨ªtica de gestos, entenent per gestos, ara, el que serien simples defer¨¨ncies. Cap estat de dret, tampoc l¡¯espanyol, hauria de concebre aspectes essencials de la seva definici¨® com un placebo ¨²til per aplacar altres reivindicacions, una mica dient ¡°aviam qu¨¨ podem fer per aquesta banda, a veure si cola¡±. Estant com estan les coses, el problema ja no ¨¦s quin gest podria fer l¡¯estat en favor de la llengua catalana a fi de destesar la situaci¨® i evitar el xoc de trens, sin¨® el fet d¡¯entendre que calgui fer gestos, tenir consideracions que sempre acaben sent sospitoses d¡¯impostura.

Per comen?ar, l¡¯¨²nic gest m¨ªnimament cre?ble en favor del reconeixement del multiling¨¹isme a Espanya hauria de ser la demolici¨® de l¡¯article 3 de la Constituci¨® (val a dir que aquestes l¨ªnies es redacten en dia 6 de desembre) i la seva substituci¨® per un articulat m¨¦s d¡¯acord amb els nous temps. La pon¨¨ncia constitucional de 1978 va fonamentar el redactat actual en la pr¨°pia tradici¨® espanyola i en el dret comparat europeu, antecedents suficients per avalar el monoling¨¹isme oficial i llegar el reconeixement de la resta de lleng¨¹es al que decidissin les comunitats aut¨°nomes. Com ja vam indicar en un article precedent (¡°De pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica bolivariana¡±), qualsevol pa¨ªs llatinoameric¨¤ gaudeix, avui dia, d¡¯un redactat m¨¦s gener¨®s.

Per continuar amb les propostes, els promotors de la gestualitat ling¨¹¨ªstica podrien anar als diaris de sessions del Congr¨¦s i repescar algunes de les esmenes que es van fer al text constitucional en el tr¨¤mit parlamentari i que van quedar esclafades pel corr¨® de la majoria. En l¡¯esmena 105, per exemple, Ramon Trias Fargas va defensar l¡¯oficialitat autom¨¤tica de totes les ¡°lleng¨¹es nacionals¡± en els seus territoris respectius (proposta que duria la cooficialitat all¨¤ on els parlaments auton¨°mics blinden el monoling¨¹isme), mentre que en la 106 tots els grups nacionalistes, a m¨¦s dels diputats Mart¨ªn Toval (PSC) i Sol¨¦ Tura (PSUC), van defensar el deure dels ciutadans de con¨¨ixer, tamb¨¦, la llengua cooficial del seu territori. Resultat de la tramitaci¨®? 278 vots en contra, 20 vots a favor i 13 abstencions. Anys a venir, el Tribunal Constitucional s¡¯encarregaria de dissipar dubtes: ¡°No existe un deber constitucional de conocimiento de una lengua cooficial¡± (1986).

I per acabar, si encara queda marge per a la gestualitat, ¨¦s imprescindible que, en el terreny ling¨¹¨ªstic, es fulmini el vistiplau amb qu¨¨ l¡¯estat, per mitj¨¤ de l¡¯article 145.2, tutela els acords entre comunitats aut¨°nomes. Espanya ¨¦s un estat descentralitzat, s¨ª, per¨° qualsevol gesti¨® comuna en diverses comunitats aut¨°nomes ha de passar necess¨¤riament pel Congr¨¦s dels Diputats, cosa que equival a haver de demanar perm¨ªs si es pret¨¦n regular conjuntament, en les quatre autonomies implicades, tot all¨° que tingui a veure amb la llengua. La unitat de la llengua ¨¦s senzillament una bromera mentre la legislaci¨® vigent, amb la Constituci¨® al capdavant, permeti l¡¯esquarterament de les pol¨ªtiques ling¨¹¨ªstiques d¡¯acord amb els interessos particulars de cada territori.

Fer gestos ¨¦s alguna cosa m¨¦s que un monarca desitjant bones festes amb una coda en quatre lleng¨¹es. L¡¯aut¨¨ntic gest no hauria de ser un gest, ni un posat, sin¨® una actitud, un replantejament de soca-rel que modifiqui els tres pilars del reconeixement ling¨¹¨ªstic: la condici¨® d¡¯Espanya com a estat multiling¨¹e, la igualtat dels parlants pel que fa a drets i deures, i la garantia d¡¯unitat per a les diverses lleng¨¹es. Falta veure, per¨°, si no estem demanant a l¡¯estat que, en lloc de gestos, faci una aut¨¨ntica contorsi¨®.