Dubtes sobre el refer¨¨ndum

El refer¨¨ndum itali¨¤ del diumenge passat ha tornat a posar sobre la taula, despr¨¦s del brit¨¤nic i del colombi¨¤, els dubtes sobre les virtuts d¡¯aquest instrument de participaci¨® dels ciutadans en el poder pol¨ªtic. Per descomptat, no ¨¦s un argument v¨¤lid sostenir que el poble s¡¯ha equivocat perqu¨¨ l¡¯opci¨® guanyadora no coincideix amb les prefer¨¨ncies pr¨°pies. En el meu cas, si hagu¨¦s pogut votar en aquests tres refer¨¨ndums, hauria perdut en tots: ni s¨®c partidari que el Regne Unit surti de la Uni¨® Europea, ni que es rebutg¨¦s el pla de pau pactat a Col¨°mbia, ni que les reformes constitucionals proposades per Renzi a It¨¤lia tiressin endavant. Una derrota en tota regla.

Per¨° no s¨®n aquests resultats els que m¡¯indueixen a pensar que els refer¨¨ndums no s¨®n un bon instrument de participaci¨® pol¨ªtica. Simplement, dedueixo d¡¯ells que les meves posicions ¨Ci les de tants milions de persones¨C no les comparteixen una majoria de votants de cadascun d¡¯aquests pa?sos. Els arguments han de ser uns altres, m¨¦s objectius, dedu?bles d¡¯una certa idea de democr¨¤cia. Exposem-ne alguns.

Entre les moltes concepcions de la democr¨¤cia pol¨ªtica, dues s¨®n les m¨¦s conegudes: la democr¨¤cia directa i la democr¨¤cia representativa. Com ¨¦s sabut, en el seu sentit etimol¨°gic, democr¨¤cia significa poder del poble, no poder d¡¯un, aix¨° seria autocr¨¤cia, ni poder d¡¯alguns, que seria oligarquia, sin¨® poder de tots, de tots els ciutadans. Aquest sentit etimol¨°gic cont¨¦ l¡¯essencial del significat de democr¨¤cia, per¨° admet diverses formes molt diferents entre si, potser la principal ¨¦s la distinci¨® entre democr¨¤cia directa i democr¨¤cia representativa.

En la democr¨¤cia directa, els ciutadans participen sense intermediaris en la presa de decisions pol¨ªtiques. En la democr¨¤cia representativa, els ciutadans trien els seus representants perqu¨¨ siguin aquests qui decideixin en nom seu. A primera vista, la democr¨¤cia directa apareix com la forma m¨¦s pura, aquella on el poder del poble es manifesta per si mateix. Per¨° nom¨¦s a primera vista. Perqu¨¨ la democr¨¤cia no ¨¦s una fi sin¨® un mitj¨¤, un instrument, per aconseguir determinades finalitats, en concret la llibertat i la igualtat de tots, la ¡°igual llibertat¡± a la qual es referia Rawls. Si alguns m¨¨todes democr¨¤tics no serveixen per a aix¨° hem de rebutjar-los per ineficients i inefica?os.

Fem una comparaci¨®. El plantejament t¨¤ctic d¡¯un partit de futbol no el decideixen els jugadors o els socis del club ¨Cque aparentment seria el m¨¦s democr¨¤tic¨C sin¨® l¡¯entrenador que, pr¨¨viament, ha estat designat per una junta directiva, triada pels socis i responsable davant ells. Si les coses es torcen, aquests socis poden destituir la directiva, o aquesta, l¡¯entrenador, d¡¯acord amb els estatuts del club. Aix¨ª, la participaci¨® democr¨¤tica es combina amb la divisi¨® de poders i de funcions, amb un sistema legal, amb la responsabilitat davant els ¨°rgans superiors i l¡¯elecci¨® necess¨¤ria de bons especialistes que s¨¤piguen resoldre els problemes per aix¨ª aconseguir la finalitat pretesa: guanyar el partit.

En un estat democr¨¤tic succeeix una cosa semblant. Cada poder es limita a complir la seva funci¨®, pr¨¨viament determinada en les lleis, ¨¦s responsable davant els seus ¨°rgans superiors i el conjunt de l¡¯organitzaci¨® est¨¤ legitimada pel consentiment democr¨¤tic dels ciutadans. En un club de futbol les millors decisions no deriven de la participaci¨® directa dels jugadors (o els socis) en com ha de plantejar-se un partit, sin¨® d¡¯escollir un bon t¨¨cnic que s¨¤piga adoptar les mesures adequades per guanyar-lo. El mateix podr¨ªem dir d¡¯una empresa o de tantes altres organitzacions.

Els refer¨¨ndums tenen defectes molt coneguts i variats: simplifiquen els problemes; redueixen les respostes a un s¨ª o un no, sense posicions interm¨¨dies; els ciutadans no solen tenir prou coneixements per expressar un criteri ben fonamentat, amb la qual cosa les seves respostes es deixen guiar m¨¦s per les emocions que per la racionalitat; els pol¨ªtics descarreguen en els ciutadans la responsabilitat de les decisions aprovades per refer¨¨ndum.

A totes aquestes cr¨ªtiques conegudes, avui s¡¯hi suma una altra de molt fonamental: molts ciutadans, quan voten, no responen a la pregunta que se¡¯ls formula sin¨® contra qui la formula. S¨®n m¨¦s instruments de protesta que de participaci¨®. El refer¨¨ndum, com a m¨¨tode de participaci¨® ¨¦s de molt escassa qualitat. La democr¨¤cia representativa, tot admetent els seus defectes, ¨¦s d¡¯una qualitat molt superior: la pitjor, sens dubte, a excepci¨® de totes les altres.

Francesc de Carreras ¨¦s professor de Dret Constitucional.