Enderroquem les muralles

La informaci¨® del tr¨¤nsit dels matins sembla un comunicat de guerra. Els mapes dels informatius es van tenyint de vermell mentre a la r¨¤dio avisen, en to de servei i compassi¨®: ¡°Evitin la ronda Litoral¡±, ¡°no es fiquin a la C-58¡± o ¡°cues quilom¨¨triques¡± on sigui.

En arribar al final del par¨¤graf anterior no faltar¨¤ qui m¡¯aconselli, a mi i als centenars de milers de persones que entren i surten di¨¤riament de Barcelona, l¡¯¨²s del transport p¨²blic. Com si exist¨ªs. El transport p¨²blic ¨¦s, en gran part del pa¨ªs, una aut¨¨ntica calamitat. La majoria dels autobusos interurbans no poden estalviar-se els embussos de les ¨¤rees periurbanes i, de Rodalies¡­ Qu¨¨ puc explicar de Rodalies que no s¨¤piguen de les l¨ªnies de Tarragona o de Matar¨®? El desastre de les l¨ªnies que v¨¦nen i van al sud o a Vic?

No ¨¦s un problema exclusiu de Barcelona ni ¨¦s not¨ªcia d¡¯ahir; cada ¨¨poca i cada ciutat defineixen a la seva manera la relaci¨® que les urbs estableixen amb el seu entorn m¨¦s proper. Aquesta relaci¨® ¨¦s log¨ªstica i quantitativa, per¨° tamb¨¦ social i cultural i, per tant, pol¨ªtica. Avui ens manegem amb la perspectiva i la documentaci¨® suficients per interpretar els fets des de tots els punts de vista.

Una de les hist¨°ries que es poden escriure sobre les ciutats europees ¨¦s la de com aixequen i enderroquen els murs que construeixen. Per descomptat, no estem parlant de les muralles de pedra sobre les quals va escriure Monlau el 1841, per¨° hi ha l¨ªnies del seu discurs que arriben fins avui, des de la necessitat de desenvolupament econ¨°mic fins a l¡¯higienisme, que ens recorden les preguntes de sempre: qu¨¨ significa que una ciutat estigui tan mal connectada amb el seu entorn? Quin cost en vides tenia en el seu moment la falta d¡¯higiene i avui la contaminaci¨®? I potser, la m¨¦s pertinent, a qui li interessa avui una ciutat amb muralles que impedeixen la lliure circulaci¨® de persones? Hi ha pocs debats tan urgents com aquest i despr¨¦s de parlar amb gestors municipals de Barcelona i de la resta de ciutats del pa¨ªs, pocs que facin sospirar tant pel dif¨ªcil que resulta trobar un model d¡¯¨¨xit. Un av¨ªs: al proper que em parli dels grans aparcaments a l¡¯entrada de Barcelona li posar¨¦ una cadira a la Llagosta o al Papiol perqu¨¨ esperi assegut, que fa vint anys que ho sentim.

L¡¯Ajuntament de Barcelona vol limitar l¡¯entrada de vehicles a Barcelona, mesura l¨°gica i necess¨¤ria at¨¨s el grau de contaminaci¨® per part¨ªcules di¨¨sel. El que ning¨² explica ¨¦s que aquest transport privat no t¨¦ substitut p¨²blic, d¡¯aqu¨ª els problemes i els sospirs. I les preguntes: l¡¯entrada a Barcelona, via peatges, significar¨¤ una privatitzaci¨® municipal dels tr¨¤nsits que necessita la ciutat? Barcelona pot convertir-se en una superilla sense que aix¨° afecti la seva estructura productiva i social? Quina part del preu abusiu de l¡¯habitatge ¨¦s atribu?ble a la falta d¡¯infraestructures i a la falta de comunicaci¨® fluida amb les ¨¤rees periurbanes?

Els gestors sospiren. N¡¯hi ha que estarien entusiasmats amb la idea de canviar el mapa dels embotellaments, totes aquestes l¨ªnies en vermell al mat¨ª, per un mapa de noves muralles legislatives, barreres a la relaci¨® que Barcelona estableix amb Catalunya. No ho oblidem, sempre hi ha un revers. Aix¨° que Barcelona tingui una bona relaci¨® amb Manresa, Tortosa o Vic ¨¦s un perill, no fos que es recuperi aquella idea de la Catalunya Ciutat, que Barcelona no senti que pot ser capital d¡¯alguna cosa m¨¦s que de l¡¯¨¤rea metropolitana. Com n¡¯est¨¤, de mansa, mentre es queixa del fum dels cotxes...

La major part dels conductors que entra i surt de Barcelona no agafa el cotxe per gust. Tampoc perden les hores als embussos perqu¨¨ no tinguin res millor a fer. Agafarien el tren si fos una opci¨® v¨¤lida at¨¨s que tamb¨¦ el paguen via impostos, per¨° Rodalies i els transports interurbans s¨®n a anys llum d¡¯unes feines que avui necessiten la rapidesa del Whatsapp.

Pot ser que amb les restriccions al tr¨¤nsit Barcelona es tregui del damunt aquest n¨²vol de pol¡¤luci¨® que la cobreix. Em preocupen, a m¨¦s d¡¯aquest, la resta de n¨²vols que fa que els gestors municipals no hi vegin m¨¦s enll¨¤ del nas. Aquestes muralles que beneficien els qui estan encantats que Barcelona visqui d¡¯esquena a la resta del pa¨ªs. Els qui mentre enderroquen una muralla, n¡¯aixequen una altra.

Francesc Ser¨¦s ¨¦s escriptor.