Caricaturitzar Tarradellas

Quin dest¨ª infaust, el de Josep Tarradellas! Primer, des de la seva jubilaci¨® institucional el 1980 fins a la seva defunci¨® el 1988 i fins i tot per algun temps m¨¦s, li va tocar ser l¡¯anti-Pujol: l¡¯estendard dels qui no suportaven l¡¯hegemonia convergent sobre la Generalitat recuperada, el contramodel d¡¯aquells que van culpar Jordi Pujol d¡¯haver-los usurpat el seu dret natural a governar Catalunya; en suma, el m¨¦s il¡¤lustre prove?dor de munici¨® contra l¡¯injuriat banquer-botiguer. I ara, si atenem a la doctrina formulada pel senyor Joaquim Coll en el seu article ¡°M¨¢s Tarradellas, menos Companys¡± (EL PA?S, 2 de desembre), ara ha de ser l¡¯alternativa memorial, el recanvi positiu al Companys ¡°grapejat¡± pels ¡°separatistes¡±.

La reivindicaci¨® de Tarradellas per part del fundador i exvicepresident de Societat Civil Catalana ni sorpr¨¨n ni innova; de fet, ja van fer el mateix, una d¨¨cada enrere, els promotors del partit Ciutadans. En tots dos casos, l¡¯operaci¨® consisteix a prendre l¡¯¨²ltim Tarradellas, a?llar-lo de la seva biografia pol¨ªtica pr¨¨via (que queda despatxada amb dos t¨°pics sobre el ¡°gran inter¨¨s¡± i ¡°els clarobscurs¡± d¡¯aquesta traject¨°ria), descontextualitzar-lo i erigir-lo en t¨°tem d¡¯un catalanisme espanyolista i antiindependentista, alternatiu als actuals desvaris de la secessi¨®. ?s un joc antic, per¨° poc digne dels qui fa anys que acusen els seus adversaris ideol¨°gics de tergiversar la hist¨°ria.

El senyor Coll deu haver llegit llibres i vist exposicions sobre Tarradellas. Jo, per la meva banda, vaig con¨¨ixer Tarradellas (concretament a primers de setembre del 1975, al llarg d¡¯una jornada sencera, encara a Saint-Martin-le-Beau) i el vaig freq¨¹entar en el seu pis de la via Augusta durant anys, fins uns mesos abans de la seva mort, acumulant amb ell bastantes desenes d¡¯hores de conversa, generalment centrada en la hist¨°ria catalana del segle XX. Aix¨° no m¡¯erigeix en legatari de res ni en sacerdot de cap culte, per¨° s¨ª que em va permetre con¨¨ixer de prop la seva psicologia i m¡¯autoritza a subratllar la complexitat del personatge.

Tarradellas va ser molt m¨¦s que les cr¨ªtiques contra Pujol, les emf¨¤tiques condemnes del Sis d¡¯Octubre i l¡¯acceptaci¨® del marquesat. Molt¨ªssim m¨¦s.

Joaquim Coll i Amarg¨®s ens commina a ¡°acostar-nos al llegat de Tarradellas¡±. D¡¯acord, per¨° a quin? Al del jove nacionalista radical admirador del Sinn F¨¦in irland¨¨s que el 1920, durant els actes de la visita del mariscal Joffre, cridava en plena pla?a de Sant Jaume ¡°mori Espanya!¡±? Al ja trent¨ª dirigent de la Joventut Nacionalista La Fal?, un dels bastions del separatisme macianista? Al pol¨ªtic que, des del 1936, va decidir pujar a lloms del tigre de la revoluci¨® i cogovernar al costat de grups i individus que comparats amb els de la CUP aquests semblen una colla de puntaires? Al president exiliat que, el 1957, va titllar de ¡°tra?dors¡± i ¡°botiflers¡± els catalans signataris de l¡¯anomenat Pacte de Par¨ªs perqu¨¨, segons ell, subordinaven els interessos nacionals a la pol¨ªtica espanyola...?

S¨ª, esclar que el 1976-77, quan van comen?ar a apar¨¨ixer per la Turena els enviats del franquisme transicionista (el tinent coronel Casinello, els emissaris de Fraga, Carlos Sent¨ªs en nom de Su¨¢rez...), Tarradellas es va mostrar conciliador, i disposat a acceptar la monarquia, i a acatar la legalitat preconstitucional, i fins i tot a deixar-se utilitzar per la UCD... Haver estat al Clos Mosny uns mesos abans ajuda a entendre per qu¨¨. Em refereixo a l¡¯heroic esfor? per mantenir la dignitat presidencial enmig de la pen¨²ria econ¨°mica, al desgast acumulat despr¨¦s de gaireb¨¦ quatre d¨¨cades d¡¯exili, a l¡¯irresistible esquer de tornar a Barcelona com a president amb tots els honors... En definitiva, parlo de l¡¯human¨ªssim anhel de donar sentit a tota una vida que, durant decennis, havia semblat consagrada a una pol¨ªtica fict¨ªcia i a un c¨¤rrec fantasmal.

El senyor Coll, emparant-se en consideracions sobre la llei de la Mem¨°ria Hist¨°rica que no tinc espai ¨Cper¨° s¨ª dades i arguments¨C per rebatre, propugna que ens oblidem d¡¯una vegada de Llu¨ªs Companys. Tracte fet. Ens oblidarem amb molt gust de l¡¯¨²nic president europeu triat democr¨¤ticament que va caure assassinat pel feixisme..., el mateix dia que la societat francesa deixi de recordar i homenatjar Jean Moulin, i la societat alemanya Sophie Scholl, i la democr¨¤cia portuguesa el general Humberto Delgado. El mateix dia que, a Espanya, acabin definitivament els homenatges a les v¨ªctimes del terrorisme. O per ventura Companys no va ser una v¨ªctima entre milers del terrorisme franquista?

Joan B. Culla i Clar¨¤ ¨¦s historiador.