El rector de la UB: ¡°No s¨¦ si la meva fam¨ªlia ara podria pagar la carrera¡±

Mai abans s¡¯havien presentat tants candidats ¨Cset, tots homes¨C a les eleccions a rector de la Universitat de Barcelona (UB). El catedr¨¤tic de matem¨¤tiques, Joan Elias (Barcelona, 1956) va avan?ar els seus sis contrincants en la primera volta i es va coronar com a rector en una disputada segona volta enfront de M¨¤rius Rubiralta.

En campanya va defensar a ultran?a la ¡°transpar¨¨ncia radical¡± en la gesti¨® i va topar, amb prou feines 24 hores despr¨¦s de ser escollit, amb una den¨²ncia de Rubiralta a la Junta Electoral per ¡°pr¨¤ctiques impr¨°pies¡±. Elias ¨¦s taxatiu: ¡°Per la meva banda no hi va haver guerra bruta¡±.

Pregunta. Va dir en el debat electoral que ¡°la UB no sap on va¡±. Per qu¨¨ ha perdut el rumb?

Resposta. Hi ha un problema intern de diversitat perqu¨¨ la UB ¨¦s molt gran i diversa. I despr¨¦s hi ha els canvis externs, a prop¨°sit de la crisi o els canvis legislatius, perqu¨¨ cada ministre i cada conseller ha de fer la seva norma i aix¨° provoca un desajustament a la casa.

P. On vol portar-la?

R. Un objectiu raonable ¨¦s posicionar-nos entre les 100 millors universitats del m¨®n en 10 o 15 anys i aix¨° significa millorar en tots els aspectes, no nom¨¦s en investigaci¨®. Per¨° nom¨¦s podem assentar les bases d¡¯aquest canvi si afrontem el tema del relleu generacional. Si no abordem aquest problema, la UB caur¨¤.

P. Per on comen?ar¨¤?

R. A curt termini, haurem d¡¯abordar el tema del finan?ament perqu¨¨ la UB est¨¤ infrafinan?ada. Un altre problema ¨¦s estabilitzar la reforma d¡¯estructures i la situaci¨® del personal d¡¯administraci¨® i serveis (PAS).

¡°La universitat era abans un ascensor social i ara no s¨¦ si compleix amb aix¨°¡±?

P. Anem a pams. El finan?ament es negocia amb la Generalitat. Quina ser¨¤ la seva postura davant l¡¯Administraci¨®?

R. Ser¨¤ una actitud lleial per¨° ferma. Defensarem que estem mal finan?ats i aquesta defensa hem de fer-la amb universitats que s¨®n semblants a la nostra, com l¡¯Aut¨°noma o la Polit¨¨cnica. Hem de conv¨¨ncer la Generalitat que hem d¡¯estar m¨¦s ben finan?ats.

P. I l¡¯altra part: la reforma d¡¯estructures, que no ha funcionat per igual en totes les ¨¤rees. Vol tirar-la enrere?

R. No, perqu¨¨ seria pitjor el remei que la malaltia. A Medicina sembla que funciona per¨° a Humanitats tot est¨¤ pendent i hem d¡¯asseure¡¯ns amb ells, veure qu¨¨ volen fer i trobar una soluci¨®. Cal parlar tamb¨¦ dels PAS, que tenen una situaci¨® d¡¯indefinici¨® molt greu. Cal acabar amb la reforma d¡¯estructures el m¨¦s r¨¤pid possible.

P. A les eleccions va rebre el suport majoritari dels estudiants. Qu¨¨ hi haur¨¤ per a ells?

R. Hem de fer que participin en coses que els s¨®n pr¨°pies, obrir canals de comunicaci¨® entre ells i nosaltres.

P. Per¨° la seva preocupaci¨® m¨¦s gran ¨¦s l¡¯econ¨°mica: la pujada de taxes universit¨¤ries, el 3+2¡­

¡°Si no afrontem el tema del relleu generacional,?la UB caur¨¤¡±

R. S¨ª i cal tendir a una rebaixa de les taxes perqu¨¨ puguin accedir a la universitat totes les capes socials que sempre hi han accedit. Jo no s¨¦ si la meva fam¨ªlia ara podria pagar-me la matr¨ªcula de la carrera com va fer en el seu moment. Abans la universitat era un ascensor social i ara no s¨¦ si compleix aquesta comesa.

P. Qu¨¨ far¨¤ amb l¡¯IL3?

R. No penso tancar l¡¯IL3 per¨° cal entrar-hi, mirar els n¨²meros i veure si l¡¯IL3 compleix amb el que hauria de complir. No es tancar¨¤ per¨° tal vegada es refon l¡¯estructura per veure si el que estan fent ¨¦s el que ens conv¨¦.

P. EL PA?S va revelar que la UB va fulminar un m¨¤ster de l¡¯IL3 en detectar-hi irregularitats.

R. S¨ª, i aquestes ofertes acad¨¨miques incorrectes han d¡¯acabar-se. No podem vendre la marca UB per quatre rals. Ha de ser una marca de prestigi reconegut.