Immigraci¨® i equitat a l¡¯aula

Que Catalunya superi en totes les proves de l'Informe PISA la mitjana espanyola, de la UE i de l'OCDE ¨¦s una bona not¨ªcia, i de la mateixa manera que quan es produeixen reculades es busquen causes i culpables, conv¨¦ ressaltar tamb¨¦ els avan?os perqu¨¨ ¨¦s de just¨ªcia i perqu¨¨ aix¨° estimula a persistir en l'esfor?. Pujar 12 punts en ci¨¨ncia i set en matem¨¤tiques est¨¤ molt b¨¦. Per¨° conv¨¦ analitzar tamb¨¦ quins factors expliquen l'estancament en comprensi¨® lectora i el fet que Catalunya quedi en la sisena i setena posici¨® entre les comunitats aut¨°nomes, superada per Castella i Lle¨®, Navarra i Madrid en les tres proves. Perqu¨¨ d'aquesta an¨¤lisi dep¨¨n encertar en les mesures a aplicar.

La primera de les claus ¨¦s social. L'OCDE estima que el 50% de la variabilitat en els resultats dep¨¨n de factors socioecon¨°mics, ¨¦s a dir, del que succeeix fora de l'aula. La immigraci¨® ¨¦s, sens dubte, un factor que pesa molt a Madrid i Catalunya i molt poc a Castella i Lle¨®. En tots els pa?sos hi ha una difer¨¨ncia d'entre 60 i 70 punts entre els alumnes aut¨°ctons i els immigrants. I la composici¨® d'aquesta immigraci¨® pot tenir tamb¨¦ un pes espec¨ªfic en una de les proves, la de llengua.

Madrid i Catalunya tenen gaireb¨¦ el mateix percentatge d'immigrants (20% i 19%), per¨° en la primera el gruix procedeix de Llatinoam¨¨rica i t¨¦ el castell¨¤ com a llengua materna, mentre que a Catalunya, el gruix procedeix d'?frica i ?sia, la qual cosa configura un escenari de moltes i molt diferents lleng¨¹es maternes. Amb aquesta diversitat ling¨¹¨ªstica de partida, que els alumnes catalans superin la prova de llengua ¨¦s un m¨¨rit.

Un altre dels factors que s'ha esgrimit per explicar la millor posici¨® de Madrid ¨¦s que el 50% dels seus centres s¨®n privats, enfront del 30% a Catalunya. Aquesta difer¨¨ncia influeix, per¨° no, com s'ha dit, perqu¨¨ l'ensenyament privat ¨¦s millor, sin¨® perqu¨¨ reflecteix un determinat estatus socioecon¨°mic. Els centres privats seleccionen als alumnes i aconsegueixen una homogene?tat que els beneficia, per¨° si es descompten els factors socials, els resultats no s¨®n millors que en els p¨²blics.

El nivell de renda, els estudis dels pares i la tradici¨® cultural expliquen tant com la doc¨¨ncia. Conv¨¦ tenir-ho en compte perqu¨¨ el que s'ha demostrat que millora m¨¦s els resultats globals d'un pa¨ªs a llarg termini ¨¦s invertir, no a segregar i estratificar, sin¨® a garantir l'equitat. A corregir les difer¨¨ncies de partida.