Els pioners de la reforma hor¨¤ria

La reforma hor¨¤ria t¨¦ els seus pioners. Avancen poc a poc, com els colons americans que volien conquerir l'Oest, enfrontant-se als obstacles de la naturalesa, en el seu cas, als obstacles d'uns horaris arrelats en la nostra societat des de fa 50 anys. Tots els partits del Parlament estan d'acord a avan?ar els horaris amb l'objectiu de millorar la productivitat, la salut i la conciliaci¨® familiar. La Generalitat vol introduir canvis normatius el 2018. Els procediments per aconseguir la reforma s'estudien des d'una comissi¨® parlament¨¤ria i una taula d'experts. Les propostes s'han aplicat en un grup d'onze d'institucions p¨²bliques i empreses privades. Els resultats, asseguren, s¨®n encoratjadors.

30'-60' per dinar, a les 13h

Techno Trends ¨¦s una empresa de Barcelona, amb filial a Madrid i a Bilbao, especialitzada en proveir serveis de comunicacions i teletreball. ?s una de les sis companyies privades que han acceptat fer de conillet d'¨ªndies dels experts de la Taula de la Reforma Hor¨¤ria. La prova, que dura set mesos, avalua amb un formulari d'inici i un de conclusions els canvis aplicats, les avantatges i les dificultats que han aparegut durant el proc¨¦s. Ernest Companys, director general de Techno Trends, assegura que el resultat m¨¦s notori ha estat la sensibilitzaci¨® dels seus 60 empleats. Els treballadors han plantejat propostes, sobretot pel que fa a la conciliaci¨® familiar.

Techno Trends ja havia redu?t anteriorment la pausa de dinar a 30 minuts o una hora com a molt. La novetat aquest 2016 ¨¦s que l'han avan?at a la una del migdia. L'empresa tamb¨¦ proveeix un servei de c¨¤tering de fruites per menjar entre hores. Companys creu que s'ha aconseguit que la majoria de la plantilla acabi abans la jornada laboral, tot i que encara no han analitzat les dades per confirmar-ho.

Companys afirma que les multinacionals tindran menys dificultats per adaptar-se als nous horaris perqu¨¨ ¨¦s el que fan a la resta de mercats. Fabian Mohedano, impulsor de la reforma hor¨¤ria i diputat de Junts Pel S¨ª, confirma que l'adaptaci¨® a un nou horari ser¨¤ m¨¦s complicada entre les pimes que entre les grans empreses. Mohedano assegura que grans companyies metal¡¤l¨²rgiques, farmac¨¨utiques, agroaliment¨¤ries i de construcci¨® ja tenen jornades m¨¦s compactes, amb horaris de sortida propers a les cinc de la tarda. Mohedano explica que un 50% del mercat aboral catal¨¤ encara treballa a les sis de la tarda i un 30%, a les set.

Produir no permet flexibilitat

El grup de vins i caves Vallformosa ha adaptat la reforma hor¨¤ria a les oficines centrals ¨C30 empleats. Igual que Techno Trends, al migdia s'ha introdu?t la pausa de mitja hora per dinar per compactar la jornada i poder sortir abans. Tamb¨¦ s'ha instaurat una jornada laboral de vuit hores i mitja de dilluns a dijous que permet que els divendres s'hi treballi nom¨¦s sis hores.

El director de recursos humans de Vallformosa, Joan Suriol, afegeix que tamb¨¦ permeten m¨¦s flexibilitat hor¨¤ria perqu¨¨, per exemple, sempre hi hagi alg¨² per atendre les comandes d'exportaci¨® o perqu¨¨ qui vulgui ¡ªcom ¨¦s el seu cas¡ª pugui tenir una pausa de dinar m¨¦s llarga. Suriol assegura que hi ha propostes de la reforma hor¨¤ria que no poden aplicar-se en tots els ¨¤mbits d'una empresa: aix¨ª, la l¨ªnia de producci¨® de Vallformosa no permet flexibilitzaci¨® ni canvis i s'ha de mantenir r¨ªgida de les vuit del mat¨ª a les dues de la tarda.

Suriol apunta que una altra modificaci¨® introdu?da amb la prova ha estat establir un l¨ªmit de dues hores en la durada de reunions. Suriol destaca que la reforma suposa un canvi radical, sobretot pel que fa a flexibilitat, en una empresa familiar en qu¨¨ hi havia una mentalitat antiga que considerava que com m¨¦s hores estigu¨¦s activa l'empresa, millor.

Una bossa d'hores per a la conciliaci¨®

La Fundaci¨® Joia t¨¦ una plantilla de 70 empleats i es dedica a l'assist¨¨ncia social. Com la resta d'institucions volunt¨¤ries en el pla de prova de la reforma hor¨¤ria, Joia ja havia aplicat anteriorment millores en l'ordenaci¨® de la jornada laboral. Aquesta ¨¦s de vuit del mat¨ª a una del migdia, i de dues a cinc de la tarda. Una novetat del 2016 ¨¦s que la pausa del migdia ¨¦s d'una hora, distribu?da en 30 minuts per dinar i la mitja hora restant que el treballador pot utilitzar per entrar m¨¦s tard al mat¨ª o per marxar abans. Joia tamb¨¦ permet que s'acumulin hores extra treballades en una bossa per a la conciliaci¨® familiar, sigui per cuidar dels fills o de persones dependents.

Beatriz Castillo, responsable de comunicaci¨® de Joia, considera que una tasca pendent ¨¦s avan?ar en l'opci¨® del teletreball i analitzar quina millora en el rendiment suposa. Castillo creu que la introducci¨® dels horaris racionalitzats pot ser m¨¦s dif¨ªcil d'adaptar en entitats d'assist¨¨ncia social que tenen espais f¨ªsics d'atenci¨® permanent.

La influ¨¨ncia d'Inditex

Juliana Fernandes porta la botiga de regals Casas a Lleida, una instituci¨® de m¨¦s de 140 anys. Casas va canviar l'horari de l'establiment al setembre: de 9:30 a 19:30, amb una pausa al migdia de dues hores. A la tarda, Casas obre a les quatre mentre que la majoria de comer?os a la capital del Segri¨¤ ho fa a les cinc. Fernandes ¨¦s la presidenta de la associaci¨® de negocis Slowshop, formada per 24 empreses. El 9 de novembre passat, amb el suport de l'Ajuntament i de la Cambra de Comer?, Slowshop va celebrar el dia de la reforma hor¨¤ria. L'objectiu era conscienciar la ciutadania de la necessitat d'avan?ar els horaris de compra de la tarda. 165 negocis es van adherir a la jornada per¨° Fernandes assegura que el total va superar els 200 perqu¨¨ la resta de comer?os s'hi van sumar a mesura que la ciutadania marxava abans a casa. Fernandes considera que part de l'¨¨xit de la jornada va ser que les marques del grup Inditex van acceptar tancar a les set de la tarda. Aquesta decisi¨® va motivar altres negocis a fer el mateix.

Fernandes admet que van trobar-se retic¨¨ncies per part de les empreses per permetre que la jornada laboral acab¨¦s abans. Tamb¨¦ hi va haver sectors que no van poder sumar-s'hi, en especial els supermercats.

Reduir hores de reunions

Suara ¨¦s una cooperativa d'atenci¨® social amb 3.000 persones empleades directa i indirectament. El 92% d'aquests socis i treballadors s¨®n dones. Suara ha facilitat a EL PA?S el seu informe de conclusions de la prova pilot de la reforma hor¨¤ria. Entre les mesures que podria introduir destaca l'horari racionalitzat: entrada a la feina entre les vuit i les nou, sense pausa a mig mat¨ª, i dinar de una a 1:30. Sortida de la feina entre les dues i les tres per a les jornades de mat¨ª o de quatre a cinc per a la jornada partida.

Altres modificacions altres modificacions podrien ser una reducci¨® del 35% de les hores destinades a reunions de directius i una potenciaci¨® del treball a dist¨¤ncia que ha rebaixat les hores de despla?ament laborals per millorar la productivitat i disminuir un 20% la despesa en benzina. L'informe de Suara destaca que la part negativa del treball a dist¨¤ncia s¨®n els problemes t¨¨cnics i que part de la plantilla ho considera ¡°impersonal¡±.

Un ¡°moment zero¡±

Isaac Peraire, alcalde de Prats de Llu?an¨¨s, ¨¦s un dels m¨¦s fervents defensors de la reforma hor¨¤ria. Al Llu?an¨¨s s'han celebrat diverses xerrades de conscienciaci¨® per a un canvi d'h¨¤bits, i fins i tot hi va haver una setmana de primavera en qu¨¨ bona part del sector de la restauraci¨® de Prats de Llu?an¨¨s va participar en un pla per incentivar l'aven? de l'hora dels ¨¤pats. Peraire explica que la principal conclusi¨® ¨¦s que el canvi s'ha de produir amb ¡°un moment zero¡± en qu¨¨ tots els ¨¤mbits i sectors de la societat s'adaptin d'un cop als nous horaris.

L'Ajuntament de Prats de Llu?an¨¨s ha actualitzat els horaris del seu personal administratiu: la jornada dura de 8 del mat¨ª a 3 de la tarda, amb una pausa de mitja hora per dinar a la una. Peraire assegura que la brigada de manteniment de la via p¨²blica i els empleats de l'escola de m¨²sica ja compten ¡°amb un horari m¨¦s endre?at¡±. Els seg¨¹ent repte ¨¦s aplicar les millores a les escoles comarcals. La idea ¨¦s prescindir de les dues pauses d'esmorzar dels alumnes i que surtin de l'escola a les 3 havent dinat. ¡°Un dia, a prop de l'institut, un alumne de la ESO em va dir que no m'enfad¨¦s per¨° que estava esmorzant. Eren tres quarts d'una. En comptes d'esmorzar hauria d'estar a punt de dinar. El nano em va demostrar que estem conscienciant els ciutadans¡±, diu Peraire.