El desafiament

Tom¨¢s Cipriano Ignacio Mar¨ªa de Mosquera-Figueroa i Arboleda-Salazar va ser un militar colombi¨¤ que, en les d¨¨cades centrals del segle XIX, va presidir el seu pa¨ªs fins a quatre ocasions, ara com a conservador, ara com a liberal, sense major contradicci¨®. Hom li atribueix, no s¨¦ amb quin grau de fiabilitat, aquesta rotunda declaraci¨®: ¡°Si no crec en la religi¨® cat¨°lica, que ¨¦s la veritable, encara creur¨¦ menys en els roman?os dels protestants¡±. Afortunada troballa que d¨®na molt joc perqu¨¨ admet m¨²ltiples variants. Per exemple: ¡°Si no crec en la naci¨® espanyola, que ¨¦s la veritable, imagineu el que opino de totes les altres¡±.

L'associaci¨® d'ambdues frases no ¨¦s casual. Si hi ha alguna cosa que s'assembli a la religi¨® ¨¦s precisament el culte nacional. Tots dos es doten de lit¨²rgies, profecies, m¨¤rtirs i adveniments; de passats arc¨¤dics i de paradisos per venir; i, ¨¦s clar, d'un ens superior i sagrat al qual els fidels adoren. D¨¦u i la naci¨®. Com l'exist¨¨ncia de D¨¦u per als creients, la de la naci¨® sembla als nacionalistes una realitat indisputable. Passa, no obstant, que les nacions no existeixen des de l'origen dels temps, sin¨® que es construeixen i s¨®n, per tant, contingents. A m¨¦s, la naci¨® es defineix en funci¨® d'aquells elements que, en cada cas concret i per pura conveni¨¨ncia, fan possible que un grup hum¨¤ determinat pugui ser caracteritzat com a tal, per la qual cosa hi ha tantes definicions de naci¨® com nacions possibles. I per aix¨°, els mateixos arguments amb els quals es pot afirmar (o negar) l'exist¨¨ncia de, per exemple, la naci¨® espanyola serveixen per afirmar (o negar) la de, posem, la catalana.

L'exist¨¨ncia de D¨¦u ¨¦s indemostrable, no aix¨ª la de les religions monoteistes, els seus creients i els desastres que han causat al llarg dels segles, que s¨®n realitats ben evidents. De la mateixa manera, que la naci¨® sigui pura abstracci¨® no ens estalvia les identitats nacionals amb els seus corresponents nacionalismes, fidels i, ¨¦s clar, les conseq¨¹¨¨ncies que se'n deriven. Per moments, va semblar que la nostra nova esquerra seria capa? d'actuar en aquest terreny amb cert la?cisme, per¨° est¨¤ vist que no hi ha manera. En part, aix¨° s'ent¨¦n perqu¨¨ els qui adjudiquen carnets d'aut¨¨ntics patriotes (espanyols o catalans, ¨¦s igual) s¨®n implacables amb els tebis, els indiferents o els ateus. Sobren els exemples.

Per aix¨°, de tant en tant cal fer gestos que ens posin fora de perill. No som independentistes, per¨° votem s¨ª-s¨ª el 9-N o acudim a una manifestaci¨® que ho ¨¦s inequ¨ªvocament, no sigui que ens signifiquem massa. Ara ha tocat sumar-se a aquesta activitat d'alt risc que ¨¦s treballar el Dia de la Constituci¨®. Gerardo Pisarello ens va informar del seu comprom¨ªs i despr¨¦s, efectivament, va complir amb el seu temerari desafiament a l'Estat. Encara impressionat per la seva gesta, segueixo preguntant-me per les raons de la mateixa, perqu¨¨, ja posats, no hagu¨¦s estat m¨¦s destructiu ¡ªi coherent amb una posici¨® d'esquerres¡ª declarar-se insubm¨ªs a la Inmaculada Concepci¨®? Per¨° ai, amics! Com deixar passar l'ocasi¨® de mostrar el que opinem d'aquest Estat? (l'espanyol, ¨¦s clar).

Aquesta Constituci¨® ¨¦s francament millorable, per¨° la campanya independentista es basava en una q¨¹esti¨® molt concreta: la seva negaci¨® del dret d'autodeterminaci¨®. ?s a dir, el mateix que neguen les constitucions de pa?sos com els Estats Units, Fran?a, Alemanya o It¨¤lia, per posar alguns exemples ex¨°tics. S¨ª, ja ho veig, Estats capitalistes i intr¨ªnsecament reaccionaris i antipopulars. Doncs b¨¦, aprenguem de la nova Constituci¨® boliviana impulsada per Evo Morales, que en el seu pre¨¤mbul estableix ¡°la unitat i integritat del pa¨ªs¡±, i en el seu article primer reconeix la ¡°lliure determinaci¨®¡±, aix¨° s¨ª, nom¨¦s dels pobles ind¨ªgenes i ¡°en el marc de la unitat de l'Estat, que consisteix en el seu dret a l'autonomia, a l'autogovern, a la seva cultura, al reconeixement de les seves institucions i a la consolidaci¨® de les seves entitats territorials, conforme aquesta Constituci¨® i la llei¡±. Encara que tamb¨¦ ens pot valer la Constituci¨® vene?olana aprovada en vida del president Ch¨¢vez, que en el seu pre¨¤mbul consagra com un dels ¡°valors¡± constitucionals ¡°la integritat territorial¡±, que, per si no havia quedat clar, torna a ser enaltida en l'article 4 com un dels ¡°principis¡± de la ¡°Rep¨²blica Bolivariana¡±. Ho dic, m¨¦s que res, per ajudar a aclarir-nos, sense cap altra intenci¨®.

Francisco Morente ¨¦s professor d'Hist¨°ria Contempor¨¤nia a la UAB.