Les retencions als accessos a Barcelona creixen un 26,4% en un any

No hi ha mat¨ª sense presses ni presses sense el seu corresponent emb¨²s. El tr¨¤nsit a Barcelona pateix un embotellament perenne i les dades analitzades pels serveis de mobilitat fan preveure que, lluny d¡¯avan?ar cap a la flu?desa, la ciutat transita cap a una congesti¨® cr¨°nica. En un any la intensitat mitjana di¨¤ria de vehicles als accessos a la gran ciutat ha crescut un 2,5% per¨° les retencions ho han fet un 26,4%. La situaci¨® ¨¦s sufocant per als conductors, per¨° hi ha marge d¡¯empitjorament. Un estudi del Reial Autom¨°bil Club de Catalunya (RACC) posa en relleu que els embussos afecten di¨¤riament unes 200.000 persones, treballadors en la seva immensa majoria, que viatgen a bord d¡¯un cotxe particular o d¡¯un autob¨²s.

Barcelona llueix com a segona millor smart city del m¨®n, nom¨¦s superada per Singapur, en el r¨¤nquing que elabora anualment la consultora brit¨¤nica Juniper Research. La capital catalana destaca per davant de ciutats com San Francisco o Oslo en una classificaci¨® que diu atendre par¨¤metres com el desenvolupament tecnol¨°gic i la mobilitat urbana. Una altra llista, en aquest cas la que confecciona l¡¯escola de negocis IESE, situa Barcelona dins de les 10 millors ciutats del m¨®n quant a transport. No obstant aix¨°, di¨¤riament la realitat s¡¯encarrega de posar en dubte aquests t¨ªtols, ja que la ciutat pateix col¡¤lapses de tr¨¤nsit espessos en tots els seus accessos.

El Servei Catal¨¤ de Tr¨¤nsit (SCT) analitza el minut a minut de la circulaci¨® a les carreteres catalanes. En els butlletins informatius puntuals, el SCT subratlla cada congesti¨® que les c¨¤meres i els sensors han detectat al llarg de la xarxa vi¨¤ria. No obstant aix¨°, pel que fa a les entrades a la capital catalana, s¡¯evita desglossar tots els punts de conflicte i se sintetitza la cr¨°nica amb la f¨®rmula ¡°els accessos a Barcelona registren els col¡¤lapses habituals¡±.

La temuda C-58, en direcci¨® a Barcelona des de Sabadell i Terrassa, ¨¦s un suplici per als conductors que circulen pendents del rellotge. Les aproximacions per la C-31 des de Badalona s¨®n un altre martiri. El p¨°quer de l¡¯emb¨²s el completen l¡¯autovia A-2 a l¡¯altura de Pallej¨¤ (Baix Llobregat) i l¡¯AP-7 al seu pas per Barber¨¤ del Vall¨¨s. Una vegada s¡¯ha aconseguit posar una roda a l¡¯¨¤rea urbana, les rondes, qualsevol d¡¯elles i en el sentit que sigui, esdevenen una altra ratera. El SCT reporta que l¡¯increment de tr¨¤nsit als accessos a la gran ciutat ¨¦s notable. En un sentit o un altre, 907.119 vehicles circulen de mitjana a les carreteres que donen entrada i sortida a Barcelona. S¨®n 22.000 vehicles m¨¦s del que es registrava l¡¯any passat a hores d¡¯ara. A partir d¡¯un indicador que es coneix com a ¡°factor retenci¨®¡± i que xifra la gravetat del tap en funci¨® de la longitud de la cua de vehicles i del temps de durada de la par¨¤lisi, el SCT conclou que el grau de retenci¨® actual ¨¦s d¡¯un 24,8%. Hi ha hagut temps pitjors, per¨° en nom¨¦s un any l¡¯augment ha estat del 26,4%.

L¡¯estudi del RACC assenyala que el 62% de la congesti¨® di¨¤ria es concentra en una franja cr¨ªtica de sis hores. De set a deu del mat¨ª i de cinc a vuit de la tarda. Els que accedeixen a la ciutat en plena hora punta matinal, entre les vuit i les nou, perden, segons l¡¯estudi, 80 minuts setmanals en embussos. El RACC posa preu al temps gastat al volant i el xifra en 685 euros anuals per cada perjudicat.

¡°Barcelona no ¨¦s de les ciutats m¨¦s congestionades d¡¯Europa perqu¨¨ Par¨ªs, Londres o Brussel¡¤les estan pitjor¡±, assenyala Llu¨ªs Puerto, director t¨¨cnic de la Fundaci¨® RACC. ¡°Per¨° Barcelona s¨ª que ¨¦s la que presenta nivells m¨¦s grans de creixement de la congesti¨®¡±. Puerto creu que no m¨¦s enll¨¤ del 2018 s¡¯haur¨¤ arribat als nivells de col¡¤lapse que hi havia el 2007, abans de l¡¯esclat de la crisi. ¡°Es fa dif¨ªcil clavar la previsi¨® per¨° ¨¦s evident que si el PIB millora, hi ha m¨¦s mobilitat de mercaderies i de treballadors¡±. Puerto lamenta que, malgrat les evid¨¨ncies, ¡°no es fa res per canviar la din¨¤mica¡±.

Ole Thorson, enginyer especialitzat en mobilitat i seguretat vi¨¤ria, discrepa sensiblement del t¨¨cnic del RACC. ¡°Des del 2004 fins aqu¨ª, tots els plans de mobilitat preveuen incentivar la reducci¨® dels quil¨°metres del cotxe particular per beneficiar el transport p¨²blic i el vianant¡±, assenyala. ¡°Ens hem quedat a mig fer¡±, concedeix.

La recessi¨® econ¨°mica va tenir un efecte directe sobre l¡¯esponjament de vehicles a la ciutat. Es va produir una caiguda de gaireb¨¦ el 10% menys de cotxes circulant i va ajudar a reduir el tr¨¤nsit. ¡°El gran error ha estat no aprofitar la crisi per refor?ar aquesta tend¨¨ncia¡±, assenyala l¡¯enginyer. La soluci¨® no sembla que impliqui un increment de la infraestructura. ¡°Els cotxes i els conductors s¨®n com un l¨ªquid, ocupen tot l¡¯espai que troben el seu pas¡±, explica Ole Thorson, i exigeix ¡°prioritzar¡± el vianant. El RACC i el SCT tamb¨¦ coincideixen que no fa falta m¨¦s ciment sin¨® que cal espr¨¦mer el potencial del transport p¨²blic. ¡°?s lamentable el sistema de trens de Rodalies¡±, denuncia Puerto.