¡®Merl¨ª¡¯, un final de temporada espatllat

Ara que s¡¯acaba la segona temporada ¨¦s quan Merl¨ª comen?ava a cr¨¦ixer. Gran part de la temporada ha seguit els passos de la primera. L¡¯¨¨xit fa que no t¡¯hagis de penedir de res (un ¨¨xit tan rotund que Netflix l¡¯ha comprada). Com era de t¨¦mer, l¡¯arribada de la Coralina (Pepa L¨®pez) es va desaprofitar i no es va enfrontar Merl¨ª (Francesc Orella) amb un esp¨¤rring amb cara i ulls. Ha resultat una cap eixuta, exigent, que exercia l¡¯autoritat sense arguments, simplement perqu¨¨ la tenia. Algunes de les seves conductes fins i tot resultaven inversemblants. M¡¯ho han comentat professors de veritat que saben com ¨¦s la cuina d¡¯un institut. ?s impossible que, com va fer Coralina, es renyi un subordinat perqu¨¨, pobriss¨®, va amb una americana una mica desmenjada. Dif¨ªcilment, per dir-ne una altra, la cap d¡¯estudis fixar¨¤ els horaris sense cap consideraci¨® a les desiderates dels col¡¤legues. Merl¨ª ho ha tingut massa f¨¤cil amb Coralina. I els autors de la s¨¨rie, que havien fabricat una dolenta de cartolina, li han donat un final punitiu despr¨¦s que hagi fastiguejat la comunitat d¡¯estudiants i tot un, poruc, claustre. Qui li canta les quaranta al darrer cap¨ªtol ¨¦s un alumne de primer de l¡¯ESO. Vaja.

La s¨¨rie es basa en p¨ªndoles filos¨°fiques aplicables a la vida quotidiana i a cada cap¨ªtol s¡¯intenta fer veure que el que Merl¨ª diu a classe no s¨®n conceptes llibrescos sin¨® veritats com la vida mateixa. Per¨° la vida que ens ensenya la s¨¨rie ¨¦s molt primeta. Principalment es tracta de contemplar com s¡¯arreglen i desarreglen les parelletes de l¡¯institut i si els pares fan molta o poca nosa.

A poc a poc, per¨°, en aquesta segona temporada, cap al final, sobretot quan les escenes sortien de la g¨¤bia de l¡¯aulari i el fatxenda del Merl¨ª es mostrava m¨¦s vulnerable, la s¨¨rie havia crescut. L¡¯erotisme de veritat, un cas, no ha estat mai en els petonejos de l¡¯alumnat. L¡¯hem trobat en la tensi¨® que hi havia a la relaci¨® entre Pol (Carlos Cuevas) i la mare d¡¯un amic, la Miriam (Ana Ycobalzeta), lamentablement malaguanyada.

Superb va ser el mon¨°leg que la Carmina (Anna Maria Barbany) va regalar al seu n¨¦t en pres¨¨ncia de Merl¨ª. Era un trosset d¡¯Els temps i els Conway per¨°, tamb¨¦, un clatellot directe al seu fill. En aquest mateix cap¨ªtol, el pen¨²ltim, sota la inspiraci¨® del taoisme, vam veure com els professors tamb¨¦ lliguen (gr¨¤cies al country), que ¨¦s una manera ben taoista d¡¯arribar a una longeva plenitud. Igualment ben resolt va ser el llarg comiat de Bruno (David Solans). S¨®n escenes on es d¨®na una mica m¨¦s de temps als personatges per viure sense haver d¡¯afanyar-se a dir la frase, m¨¦s o menys contundent.

Per¨° va arribar el darrer cap¨ªtol de la temporada que acostuma a demanar m¨¦s llu?ment i vam tornar a entretenir-nos, al marge de l¡¯episodi Coralina, amb el qui va amb qui. Una interminable festa estudiantil arrodonida amb imatges de com passen el Nadal les diferents fam¨ªlies de la s¨¨rie. Curiosament, el Pol i la T¨¤nia (Elisabet Casanovas) encara s¨®n en una fase de tempteig. Potser no caldr¨¤ esperar la tercera temporada per saber com acaba la seva hist¨°ria de parella. Els veurem donant les campanades de TV3, en una ¨°bvia explotaci¨® de la popularitat dels personatges m¨¦s enll¨¤ de la s¨¨rie. Ahir mateix, van fer sortir Merl¨ª al Crack¨°via. Tamb¨¦ el faran sortir a Oh happy day?