?tica i etiqueta

Algunes persones ben informades saben qui ¨¦s Fernando Blanco, tot i que el nom ¨¦s prou corrent per sepultar-lo en la mem¨°ria si apareix en un mitj¨¤ de comunicaci¨®. ?s molt m¨¦s senzill reconeixe¡¯l com el pare de la nena que, sembla, ha estat explotada per treure¡¯n un benefici il¡¤l¨ªcit tot aprofitant la dol¨¨ncia que l¡¯afecta. L¡¯etiqueta utilitzada aquests dies per parlar de la q¨¹esti¨® s¡¯ha convertit, aix¨ª, en l¡¯estrat¨¨gia per vehicular la informaci¨® i transmetre-la d¡¯una manera efica?.

Tant el pare de la nena com la mare, de nom Marga Garau, han gaudit, d¡¯aquesta manera, d¡¯una certa dosi d¡¯impunitat ling¨¹¨ªstica, tota una sort tenint en compte que les paraules, poc o molt, tamb¨¦ assenyalen. L¡¯etiqueta del cas, lluint el nom de la seva pr¨°pia filla, i amb l¡¯aquiesc¨¨ncia de l¡¯opini¨® p¨²blica, ha actuat d¡¯escut a les construccions i ep¨ªtets habituals en els mitjans de comunicaci¨® per parlar dels delinq¨¹ents, comen?ant pel mateix nom dels ara investigats ¡ªrepetim-los: Fernando Blanco i Marga Garau¡ª i seguint per l¡¯habitual adjectiu presumpte, t¨ªpic per guardar la roba si s¡¯han de repartir culpes. Frases com ¡°Fernando Blanco, el presumpte estafador en nom de la filla malalta¡± no han estat precisament freq¨¹ents.

Tothom sap, per¨°, com es diu la nena, fins i tot que t¨¦ un nom compost. Arran de destapar-se el cas, finalment alguns mitjans han optat per difuminar el rostre de la criatura (el cos no, com si no form¨¦s part de la seva imatge), per¨° no s¡¯ha tingut cap mirament en l¡¯expressi¨® del nom, un component molt m¨¦s rellevant de la pr¨°pia identitat de l¡¯individu, i m¨¦s d¡¯un menor. La imatge de la persona canvia al llarg de la vida, per¨° el nom es mant¨¦ per sempre. El recurs f¨¤cil a la f¨®rmula period¨ªstica ha obviat del tot el respecte per la intimitat de la nena, en un debilitament de l¡¯exig¨¨ncia professional que ha convertit l¡¯¨¨tica en etiqueta.

El codi deontol¨°gic del Col¡¤legi de Periodistes de Catalunya sembla prou clar en el seu article 11, titulat ¡°Protegir els drets dels menors¡±. Diu aix¨ª: ¡°Cal evitar difondre la identitat dels menors quan apareixen com a v¨ªctimes (...), testimonis o inculpats en causes criminals. Aquesta consideraci¨® ¨¦s especialment pertinent en assumptes d¡¯especial transcend¨¨ncia social, com ara delictes sexuals, su?cidis, problemes referents a adopcions o fills de pares empresonats¡±. I es tanca amb una frase que no podria encaixar m¨¦s b¨¦ amb el cas de la nena: ¡°A m¨¦s, s¡¯evitar¨¤ identificar contra la seva voluntat les persones pr¨°ximes o parents innocents d¡¯acusats o convictes en procediments penals¡±. Diria que ¨¦s bastant evident que, amb l¡¯esment de la filla, s¡¯est¨¤ identificant contra la seva voluntat el parent innocent d¡¯un convicte.

L¡¯explosi¨® medi¨¤tica de l¡¯afer, primer amb la campanya dels pares i despr¨¦s amb el descobriment del frau, ha acabat donant via lliure a l¡¯¨²s indiscriminat del nom de la nena, ara indirectament utilitzada altre cop pels pares, que haurien estat m¨¦s criminalitzats si la not¨ªcia hagu¨¦s rebut la denominaci¨®, per exemple, de cas Blanco-Garau. Un cop explotada la condici¨® de malalta de la filla per part dels pares, juntament amb la imatge i el seu nom, ha quedat del tot disculpada la reiteraci¨® en la vulneraci¨® dels drets de la filla, el nom de la qual, enganxat a les paraules caso i cas, ja aboca a Google 476.000 i 52.000 ocurr¨¨ncies en castell¨¤ i catal¨¤, respectivament.

Que els pares hagin explotat la filla no hauria de ser el pretext perqu¨¨ els mitjans redundin en pr¨¤ctiques que ells mateixos sancionen. Si un pare ¨¦s un criminal, a ning¨² se li acudir¨¤ de reproduir el nom del seu fill, per¨° aquest zel hauria de ser universal, aplicable a tot delicte en qu¨¨ el menor hagi estat v¨ªctima o instrument per delinquir, perqu¨¨ la fixaci¨® de l¡¯etiqueta comporta una doble victimitzaci¨®: la que han fet els pares en primera inst¨¤ncia, i despr¨¦s la que fa la societat ¡ªamb l¡¯altaveu dels mitjans¡ª a trav¨¦s del llenguatge.