De l¡¯art de la cer¨¤mica

Voldria parlar-los de cer¨¤mica, arran de l¡¯exposici¨® D¡¯obra. Cer¨¤mica aplicada a l¡¯arquitectura, que vaig visitar al DHUB fa unes setmanes; ho faig des de Lisboa, la ciutat on em trobo actualment i que dona una perspectiva singular i pertinent amb relaci¨® a la mostra. Un element m¨¦s que acompanya aquesta reflexi¨® ¨¦s el cicle que l¡¯associaci¨® Arquitectes per l¡¯Arquitectura (AxA) ha iniciat organitzant un conjunt de converses entre arquitectes catalans i portuguesos que tenen lloc quinzenalment a Barcelona i Lisboa. I ¨¦s justament des d¡¯aquest aparent inter¨¨s arquitect¨°nic entre aquestes dues capitals des d¡¯on ¨¦s m¨¦s opinable la mostra D¡¯obra.

No tinc dubtes que una mostra aix¨ª ¨¦s singular pel mateix fet de dedicar-la a un material que en els darrers anys hem arraconat. Nom¨¦s per aix¨° mereix fer-hi una visita i poder veure el potencial d¡¯aquest recurs i el paper que encara t¨¦ a les nostres ciutats i en la nostra vida. Per¨° malgrat aquest sincer respecte per aquest material sortit dels forns parents de les pastisseries, penso que la mostra queda encallada en quatre cap¨ªtols una mica racionals i moralistes, per dir-ho d¡¯alguna manera; de la mateixa manera que crec que li sobren apuntalaments hist¨°rics i li manquen argumentacions m¨¦s propositives, especialment si pensem que es realitza al DHUB, centre que imagino que est¨¤ interessat en un debat sobre aquest material.

El cat¨¤leg fruit de la mostra ¨¦s el que m¨¦s acusa aquesta debilitat, amb alguns articles que tenen en com¨² el fet de ser en exc¨¦s enumeratius i realitzar un viatge entre un passat glori¨®s que es remunta a Mesopot¨¤mia, Gr¨¨cia o Roma per saltar, quasi sense parades, a la cer¨¤mica puntera contempor¨¤nia que es realitza a Catalunya i que fa que en alguns moments sembli un cat¨¤leg comercial.

Aquest lligam del m¨®n antic amb la Catalunya contempor¨¤nia fa un xic antip¨¤tics els oblits de la resta del nostre entorn, el Llevant, Andalusia o ¡ªespecialment¡ª Portugal (tan sols una refer¨¨ncia en tot el cat¨¤leg). En aquest sentit, manquen exemples de la cer¨¤mica contempor¨¤nia m¨¦s decorativa, la que revesteix paraments i que, m¨¦s enll¨¤ de protegir-los de les inclem¨¨ncies del temps o de ser efica?ment higi¨¨nica, ha assumit molts cops un paper urb¨¤ que ha fet de les ciutats portugueses en totes les ¨¨poques un exemple de delicadesa dif¨ªcil de trobar en altres llocs, sense anar m¨¦s lluny a Barcelona. A la cer¨¤mica decorativa, representada al DHUB, t¨¦ massa pes la pe?a i manca m¨¦s pres¨¨ncia dels conjunts que forma en la decoraci¨®.

Seguint el fil, ara coincideixen a Lisboa dues obres que, tot i ser incomparables des del punt de vista de la repercussi¨® medi¨¤tica i del pressupost d¡¯execuci¨®, representen dues maneres d¡¯entendre i utilitzar la cer¨¤mica molt diferents. Una ¨¦s el celebrat MAAT, inaugurat aprofitant la Biennal d¡¯Arquitectura d¡¯aquesta ciutat, un museu que sembla una pe?a de land-art vora el riu revestida de cer¨¤mica fabricada per Cumella. Una firma catalana present a la mostra del DHUB, i lligada especialment a l¡¯artifici del muntatge del MAAT, ja que es tracta d¡¯una cer¨¤mica collada en sec sobre una complexa estructura-bastiment d¡¯una artificiositat que tan sols se m¡¯acut comparar al fenomen culinari dels germans Roca.

L¡¯altre ¨¦s la intel¡¤ligent i elegant¨ªssima intervenci¨® que rep el nom de 5 pm (l¡¯hora del te). Un delicat revestiment a dues bandes del Pa?o da Rainha al costat del palau de Caterina de Bragan?a, la portuguesa reina d¡¯Anglaterra responsable d¡¯haver introdu?t el te en una Anglaterra que no somiava amb els sofisticats costums importats de l¡¯Orient del nostre pa¨ªs ve¨ª. Delicada cer¨¤mica fabricada per Veuva Lamego, de figures blaves que parlen d¡¯una versi¨® econ¨°mica i popular de la porcellana xinesa, que aqu¨ª decora carrers en lloc de plats i tasses. Una intervenci¨® feta amb uns pocs motius florals i la combinaci¨® de dues escales de representaci¨® i, evidentment, collada al mur amb pasta i no amb cargols. La dimensi¨® urbana de la cer¨¤mica ¨¦s la de l¡¯economia i l¡¯est¨¨tica de la substituci¨®, la d¡¯imitar amb el que ¨¦s barat les coses que no estan al nostre abast. Exactament el contrari de la nova arquitectura tecnol¨°gica, que converteix el que ¨¦s econ¨°mic en un rid¨ªcul producte que no podem pagar.