Silencis i nost¨¤lgies

A Una m¨¤quina d¡¯espavilar ocells de nit, Jordi Lara (Vic, 1968) constru?a un artefacte literari que inclo?a g¨¨neres i registres molt variats: es podia llegir com la cr¨°nica embogida de la hist¨°ria de la sardana, com una autobiografia estranya sobre la relaci¨® de l¡¯autor amb la pr¨¤ctica musical, com un assaig molt particular sobre el folklore i la cultura tradicional considerats com a verdaderes manifestacions art¨ªstiques; hi havia textos que derivaven cap a l¡¯especulaci¨® sobre la pr¨°pia escriptura, i hi havia moments intensos en qu¨¨ reflexionava al voltant del poder de la ficci¨® com a ¡°fuga estimulant¡± que no calia que s¡¯enderi¨¦s a explicar les quatre coses essencials sobre la vida. Era un llibre molt ambici¨®s que volia abastar massa coses, per¨° en els dos cap¨ªtols en qu¨¨ el protagonisme recau sobre les perip¨¨cies de la Cobla-Orquestra Canig¨®, Lara aconseguia dur endavant una nouvellede primera magnitud, demostrava que posse?a un arsenal enorme d¡¯arg¨²cies narratives per convertir una m¨ªnima trama argumental en una hist¨°ria espl¨¨ndida, i treia el m¨¤xim rendiment de la naturalitat i l¡¯efic¨¤cia de la seva voluntat d¡¯estil. Que a m¨¦s a m¨¦s fos capa? de sorprendre a cada moment amb la descripci¨® de la conducta d¡¯uns personatges ben exc¨¨ntrics, i que el seu car¨¤cter fos prou definit per transmetre l¡¯estranyesa que sentien davant de les min¨²cies quotidianes, constitu?en dos motius afegits per esperar veure cap on s¡¯encaminaria el seu pr¨°xim llibre.

Per a satisfacci¨® del lector, als sis contes llargs o nouvelles inclosos a M¨ªstica conilla ¡ªno se sap qu¨¨ ¨¦s pitjor, si el t¨ªtol o la fotografia del nu amb ales de la coberta¡ª Lara deixa de banda la musicologia, i quan apareix es troba lligada de manera natural amb el m¨®n ¨ªntim dels personatges, tal com passa a Scherzo per a bandone¨®, per exemple, un homenatge a Borges, i que s¨®n les p¨¤gines m¨¦s fluixes del recull: molts d¡¯anys despr¨¦s, Borges torna a entrar en una sala de cine per saber de quina manera ha envellit Norma Desmond. No deixa de ser significatiu que a l¡¯altre lloc on torna a apar¨¨ixer el cine, a Dasha Biryuk, conte sobre la mort del cinema i una reivindicaci¨® dels somnis com a substitut, el resultat es col¡¤loqui tamb¨¦ molt per sota del nivell de la resta del volum. Tampoc era dif¨ªcil que fos aix¨ª, perqu¨¨ Lo mat¨ª de la infantesa, una mena de recreaci¨® de l¡¯Aleph borgi¨¤ a Osona i que cont¨¦ una aparici¨® memorable de Perejaume, que ¡°s¡¯allunyava m¨¦s del que calia amb un caminar de no tornar¡±; Zapatos de boscal, relat sobre la mem¨°ria familiar que s¡¯enlla?a amb els primers moments de la Guerra Civil a Andalusia; Un conte de fades ¡ªque ¨¦s el desenrotllament impecable del que s¡¯anuncia¡ª, i el que dona t¨ªtol al llibre, una trobada d¡¯antics alumnes, s¨®n espectaculars. La poesia ¡°¨¦s all¨° que rau en el silenci que queda darrere una marieta que s¡¯envola i no sap que ja ha perdut el nom de voliol¡±, escriu Lara en el primer conte, i aquesta ¨¦s la sensaci¨® que es t¨¦ llegint la seva prosa, de la mateixa manera que el lector tamb¨¦ s¡¯apropia de la idea que deixa anar en el segon, que ¡°all¨¤ dins hi havia una nost¨¤lgia que no em pertanyia per¨° que em penetrava amb la certesa d¡¯un record propi¡±.

A M¨ªstica conilla el lector hi trobar¨¤ un munt de regals: hi ha una capacitat l¨¨xica admirable, i tot sovint es t¨¦ la sensaci¨® com si parl¨¦s la mem¨°ria verbal de la plana de Vic; el sentit del ritme de la frase de l¡¯autor ¨¦s digne de ser escoltat com si s¡¯estigu¨¦s davant d¡¯una partitura solemne; els personatges poden ser candorosos per¨° mai elementals; que a les trames hi aparegui la p¨¤tria i el paisatge de la infantesa no constitueix mai cap motiu d¡¯embafament ni d¡¯exc¨¦s l¨ªric, i que se s¨¤piga combinar amb tanta sensatesa narrativa les tensions tr¨¤giques i les revelacions prof¨¨tiques fa que el lector enyori la bot¨¤nica esplendorosa i la pau impagable dels camins que havent dinat els protagonistes de Lo mat¨ª de la infantesa recorren en bicicleta: ¡°Ens emborratx¨¤vem d¡¯estiu: busc¨¤vem la insolaci¨® pedalant sota la can¨ªcula, ens bev¨ªem la suor calenta que ens baixava del front¡±. Al llibre hi ha molts de regals, per¨° ¨¦s probable que el que agraeixi m¨¦s el lector sigui la capacitat de Lara per armar amb tanta destresa l¡¯aven? de cada trama, sense caure en la temptaci¨® d¡¯arribar a cap final que no desprengui la certesa de ser l¡¯¨²nic necessari.