La Patria de Luis Romero

Ella ¨¦s la que ens va canviar la vida. La va comprar estant a Buenos Aires perqu¨¨ fins llavors no en tenia, era un luxe¡±, diu Javier Romero assenyalant una Patria, la m¨¤quina d¡¯escriure en qu¨¨ el seu pare, Luis Romero, va fer tota la seva novel¡¤l¨ªstica, aix¨° vol dir, entre d¡¯altres, la rutilant La noria ¡ªamb la qual es don¨¤ a con¨¨ixer guanyant el premi Nadal de 1951¡ª i la realista-social Los otros, la seva ficci¨® m¨¦s tradu?da. Totes dues han estat reeditades ara (Comanegra i Calambur, respectivament) i s¡¯han convertit en un particular homenatge en el centenari del naixement d¡¯un personatge tan ins¨°lit en la seva traject¨°ria professional com vital, i dels primers a fer de Barcelona personatge literari.

Tota negra, amb la base de fusta que encaixa amb la carcassa del mateix material que permetia dur-la com una maleta, la Patria presideix encara el despatx de Luis Romero (1916-2009) al pis que tenia a l¡¯Eixample, on ara el seu fill intenta posar ordre. No ho sembla, per¨° ha fet feina: entre programes d¡¯exposicions (¡°en feia ressenyes per als diaris¡±), retalls de premsa, carpetes amb els seus originals de llibres i articles i el paquet de tabac Ideales, s¡¯entreveu la fusta un xic clara de la taula: ¡°El meu fill no havia sabut mai de quin color era; ells llibres vessaven de les lleixes i anaven inundant-ho tot; m¨¦s que ca¨°tic, tenia un ordre propi, perqu¨¨ quan l¡¯assistenta tocava alguna cosa per treure¡¯n la pols, ho detectava de seguida¡±, diu Romero del seu pare, segon d¡¯una fam¨ªlia de quatre germans instal¡¤lats al principal del carrer de la Ribera, 1, on abans ning¨² havia donat mostres de ser un lletraferit, tot i que el pare del futur novel¡¤lista escrivia molt b¨¦, com mostren algunes cartes que conserva avui el net.

Rebutj¨¤ la Creu de Ferro a la Divisi¨®n Azul. ¡°Si hagu¨¦s cregut que era un honor, l¡¯hauria acceptat¡±, diu el fill

Romero tenia 35 anys quan va esclatar amb La noria, per¨° amb 15 ja havia embrutat prou folis, en general poesia, una part de la qual ell autopublicaria el 1950, Cuerda tensa, reeditat no fa gaire per la Universitat de Nebraska, on hi ha bona part dels seus originals per l¡¯inter¨¨s d¡¯un investigador. ¡°Coses que passen, est¨¤ m¨¦s ben valorat a fora que a casa¡±, diu amb certa resignaci¨® el fill, que creu que ¡°si no hagu¨¦s estat per la Guerra Civil hauria intentat publicar abans¡±.

Molt del que va escriure fins als 20 anys ¨¦s encara en una carpeta sota una etiqueta de lletra pulcra i cartesiana (¡°per ser perit mercantil, que estudi¨¤ al col¡¤legi religi¨®s Condal, calia tenir-la bona i clara¡±), que diu: ¡°Todo esto es muy malo¡±. Una declaraci¨® de car¨¤cter i, sobretot, d¡¯autoexig¨¨ncia. ¡°Ho era intel¡¤lectualment i ¨¨ticament, i aix¨° es va veure quan la guerra¡±. El pare de Luis Romero ¡°era gent d¡¯ordre; venien de Madrid i el nacionalisme no els anava gaire; tampoc ¨¦s que fossin de la CEDA ni de Falange, per¨° eren conservadors¡±. En aquest ambient i en la duresa d¡¯haver de posar-se a treballar als 16 anys en una companyia d¡¯assegurances ¡ªigual que el germ¨¤ gran i el que el seguia¡ª quan el pare es qued¨¤ sense feina, va cr¨¦ixer Romero. Havia madurat, per for?a, molt de pressa.

Aix¨ª l¡¯enxamp¨¤ la Guerra Civil, davant la qual un episodi el va fer decantar. ¡°Va veure cremar Santa Maria del Mar, i aix¨° el va afectar molt, tal com recull al seu reportatge Tres d¨ªas de julio¡±. Va decidir passar-se als rebels. La fugida no va anar gens b¨¦: ¡°Eren un grup d¡¯un centenar de persones i van ser interceptats quan volien creuar la frontera; en el tiroteig van morir gaireb¨¦ tots excepte una desena i escaig. Essent a terra, el pare sentia la discussi¨® de si els pelaven all¨¤ mateix o no¡±. Va resultar que no, i aix¨ª va anar a parar a la pres¨® del Castell de Montju?c, i despr¨¦s al camp de concentraci¨® l¡¯Hospitalet de Mar (avui de l¡¯Infant). En sortiria obligat per anar a la Batalla de l¡¯Ebre, on es va canviar de b¨¤ndol. El van rebre amb malfian?a, que en part va desfer l¡¯aval d¡¯un tiet general feixista. No va arribar a entrar mai en combat.

Romero, per¨°, faria un salt m¨¦s espectacular encara: s¡¯apunt¨¤ a la Divisi¨®n Azul. ¡°No recordo que en parl¨¦s gaire... No, no l¡¯hi va obligar ning¨², ho va fer volunt¨¤riament. Per qu¨¨? Per exig¨¨ncia ¨¨tica, paraula que ell no pronunciava mai i que substitu?a per consci¨¨ncia: era com un deute que creia que tenia. Sempre deia: ¡®No tinc res de qu¨¨ enorgullir-me, per¨° tampoc de qu¨¨ penedir-me; i si de cas cal fer-ho, haur¨ªem de penedir-nos junts i molts¡¯¡±.

Segons el seu fill, Romero deuria protagonitzar accions militars destacades al front rus, perqu¨¨ ¡°el pare va ser proposat per a la Creu de Ferro, per¨° no la va voler i la va canviar per un perm¨ªs; si hagu¨¦s estat conven?ut que era un honor, l¡¯hauria acceptat; penso que all¨¤ va comen?ar a crear certs anticossos amb relaci¨® al feixisme¡±. En qualsevol cas, va rebre algunes condecoracions. ¡°Al tornar les va agafar, les va posar en un sobre, el va tancar, el fic¨¤ en un calaix i no en va tornar a parlar m¨¦s¡±. Alguna cosa deuria passar, veure o sentir. Per¨° si va ser aix¨ª no ho va deixar veure. Ni tan sols en els relats llargs d¡¯un dels llibres menys coneguts de Romero, Tud¨¢ (All¨¢), publicat per Ediciones Acervo (1957) i ambientats tots en aquell episodi de la Divisi¨®n Azul... Una reacci¨® for?a semblant a la que experiment¨¤ Dionisio Ridruejo, tamb¨¦ divisionario, l¡¯obra memorial¨ªstica i de reflexi¨® pol¨ªtica del qual encara ¨¦s a les prestatgeries de l¡¯escriptor barcelon¨ª. ¡°Potser, per¨° el pare no va ser mai falangista de carnet; li feien basarda, de qualsevol mena; era molt independent; la prova ¨¦s que no va fer mai ¨²s de camarilles, ni d¡¯hermandades ni de res per tirar endavant, com s¨ª que van fer altres escriptors coetanis com Tom¨¤s Salvador, per no anar massa lluny¡±.

Aix¨° sembla. Llicenciat el 1942, Romero torna a Barcelona i a les assegurances, demanant la llavors incomod¨ªssima tasca d¡¯inspector, que el duia a viatjar per tot Espanya. El panorama posava la pell de gallina. ¡°Va contactar amb totes les classes desfavorides i va veure la injust¨ªcia social; crec que tenia la consci¨¨ncia que li indicava que tot all¨° no era el correcte, i potser all¨° explica la frase que sovint deia a casa: ¡®El vot de pobresa m¡¯eximeix del vot d¡¯obedi¨¨ncia¡¯¡±. D¡¯aquells viatges, per¨°, en va treure, creu el seu fill, un gran profit. ¡°El pare era un gran conversador, per¨° sobretot tenia una gran capacitat per escoltar a la gent i molt b¨¦; crec que tots aquells personatges que va con¨¨ixer li van proporcionar l¡¯humus per poder escriure La noria o Los otros¡±.

Per¨° aix¨° esclataria a l¡¯Argentina, on va decidir anar-se¡¯n el 1950, en un en¨¨sim salt en la vida de Romero. ¡°La primera ra¨® de la marxa ¨¦s la mis¨¨ria intel¡¤lectual; li havia sentit dir molt sovint, quan es refeia a aquells temps: ¡®Vull llegir el que jo decideixi, no el que em deixin llegir¡¯; volia sentir-se lliure i sense barreres; despr¨¦s hi havia el tema econ¨°mic, ¨¦s clar: aqu¨ª no guanyava ni per tenir una m¨¤quina d¡¯escriure; i finalment hi havia la meva mare, que per educaci¨® en escola francesa dominava la llengua i tamb¨¦ l¡¯angl¨¨s, que va acabar trobant feina all¨¤ en una ag¨¨ncia de publicitat¡±.

Mentre tamb¨¦ venia assegurances, a Buenos Aires la parella es va convertir en uns assalariats m¨¦s que dignes. I aix¨° va permetre la famosa Patria, on Romero va comen?ar a teclejar la hist¨°ria que s¡¯imaginava del passat de la noia que protagonitzava la can?¨® d¡¯Edith Piaf Je m¡¯en fus pas mal (¡°Je travaille comme un chien toute la semaine / Je vous jure que le patron, il est content / Mes amies se sont mises en col¨¨re: ¡®C¡¯est pas bien malin, ce que tu fais l¨¤... / Faut ce qu¡¯y faut, mais toi, tu exag¨¨res, / Tu verras que un jour, tu le regretteras...¡¯¡±). ¡°Qui deuria con¨¨ixer aquesta noia, i crear-li uns personatges per davant i per darrere de la seva vida va anar engrescant el pare, i aix¨ª, el que havia de ser una hist¨°ria que passava en 24 hores amb 24 persones es va convertir en una novel¡¤la amb 37 personatges com podien haver estat m¨¦s o menys¡±, diu Javier. El resultat va ser La noria, guanyadora del llavors premi literari m¨¦s prestigi¨®s d¡¯Espanya, el Nadal, salpebrat amb 35.000 pessetes.

La noria (ara reeditada per Comanegra amb Gira Barcelona, 12 relats de 12 autors actuals com a homenatge) era molt potent com a artefacte literari: 24 hores en una Barcelona for?a grisa i un seguit de personatges que, en cap¨ªtols molt curts, es van encreuant i donant el testimoni, cosa que explica que tingu¨¦s cert ress¨° (se¡¯n van fer vuit edicions entre 1952 i 1978). ¡°Encaixava amb un tipus de novel¡¤la urbana de certa den¨²ncia social i protagonistes m¨²ltiples i amb estructures que entroncaven amb obres com Berlin Alexanderplatz, d¡¯Alfred D?blin, o Manhattan Transfer, de John Dos Passos¡±, fixa el professor de Literatura Espa?ola Domingo R¨®denas, alhora editor de la tamb¨¦ ara recuperada Los otros, on tots aquests elements s¨®n m¨¦s marcats. Creu R¨®denas, per¨°, que La noria tamb¨¦ va tenir ¡°un p¨¨l de mala sort, perqu¨¨ va coincidir gaireb¨¦ en el temps amb La colmena de Camilo Jos¨¦ Cela, que havia sortit poc temps abans; tot i que en el cas de Cela la seva literatura ¨¦s m¨¦s reclosa i els personatges tenen una certa patologia, mentre que en Romero ¨¦s tot el contrari: el component cr¨ªtic i social s¡¯accentua¡±.

¡°S¨ª, es diu de les influ¨¨ncies de Manhattan Transfer i de La ronda d¡¯Arthur Schnitzler o de Mrs. Dalloway de Virginia Woolf, per¨° la veritat ¨¦s que el pare, fora de La colmena, no n¡¯havia llegit cap; sempre deia: ¡®?s curi¨®s el que saben els cr¨ªtics de mi, m¨¦s que jo mateix¡¯¡±, recorda ara Javier davant d¡¯un despatx ben farcit, nom¨¦s aqu¨ª amb ¡°uns 2.500 llibres¡±, que denoten ¡°un lector compulsiu, que tenia veritable p¨¤nic que el pis s¡¯ensorr¨¦s pel pes dels llibres i que per aix¨° va llogar dos trasters encara avui carregats de volums, amb molts t¨ªtols d¡¯autors francesos i russos (Stendhal, Soljenitsin, Tolstoi...) en franc¨¨s: ¡°?s influ¨¨ncia de la mare: deia que si calia llegir traduccions, sobre tot si eren de russos, es fes del franc¨¨s, perqu¨¨ eren les millors en abocar-se directament del rus¡±).

La noria, en qualsevol cas, va ser una espoleta familiar: va fer decidir el matrimoni a tornar a Barcelona i viure del que escrivien. Ell fent ficci¨® i la dona, Gloria, traduccions. Una mica idealista, per no dir agosarat, en l¡¯Espanya miser¨¨rica i reaccion¨¤ria que encara ni tenia els Plans d¡¯Estabilitzaci¨®, per exemple. ¡°Ells van voler agafar la seva vida amb les mans i van decidir intentar-ho, tot portant una opci¨® a contracorrent per a l¡¯¨¨poca: es passaven sis o set mesos a Cadaqu¨¦s i, quan comen?ava el fred, tornaven cap a Barcelona; jo, al n¨¦ixer el 1955, els vaig trencar una mica l¡¯esquema, tot i que no em van escolaritzar fins als sis anys; avui els denunciarien...¡±, fa broma Javier. No en fa, per¨°, en recordar que les coses no anaven gaire sobrades. T¨¦ gravat, per exemple, que un dia abans d¡¯anar a Martinet, a la Cerdanya, on tamb¨¦ es refugiaven a treballar un temps, anant-hi amb la combinaci¨® d¡¯autobusos i trens, ¡°vam parar primer a Barcelona en unes oficines... La mare i jo ens vam quedar al carrer. No entenia qu¨¨ passava. Amb els anys vaig saber que el pare havia anat a demanar un avan?ament sobre un llibre perqu¨¨, si no l¡¯aconseguia, hav¨ªem de tornar a casa: no en ten¨ªem ni per al transport¡±.

La sensaci¨® d¡¯angoixa i estretor econ¨°mica ¡ªque es traduiria en el fet que la mare volia que el fill estudi¨¦s una carrera s¨°lida, com arquitectura, i no biologia, com acabaria fent (avui ¨¦s professor de la UB de la mat¨¨ria)¡ª no s¡¯arreglava malgrat el bon ritme novel¡¤l¨ªstic del pare i la favorable acollida que rebien de la cr¨ªtica: Carta de ayer (1953), Las viejas voces (1955) o fins i tot Los otros (1956)... Aquesta darrera (va estar a punt de no sortir mai perqu¨¨ l¡¯editor Jos¨¦ Manuel Lara se¡¯n va desdir i ho acab¨¤ fent Josep Verg¨¦s a Destino, que mai s¡¯ha reeditat fins ara i que en el seu moment es va traduir fins i tot a l¡¯hongar¨¨s, accentuava encara m¨¦s la cr¨ªtica social: ¡°Hi apareix un capitalisme sense cor, insolidari, on el personatge central, un obrer, planeja un atracament nom¨¦s per poder comprar un abric a la seva dona perqu¨¨ no passi m¨¦s fred; ¨¦s un m¨®n majorit¨¤riament de gent desgraciada, i l¡¯atracador es va literalment dessagnant per la ciutat... Els atacs contra els pilars del r¨¨gim, contra la religi¨® i l¡¯oligarquia econ¨°mica s¨®n evidents¡±, ressalta R¨®denas. Com podia deixar passar aix¨° la censura? ?Tampoc aqu¨ª va fer valer Romero el seu passat divisionari o af¨ª al r¨¨gim? ¡°En absolut; aquell passat se l¡¯havia tret de sobre com les medalles... Crec que va ser amb Carta de ayer que la censura li va dir que era impublicable; va fer dos retocs rid¨ªculs i ho va tornar a presentar; ho va agafar un censor diferent i, amb dos retocs tontos m¨¦s, va passar... Depenia del burro que et tocava i d¡¯una cosa cabdal: el meu pare no opinava mai sobre els fets, retratava una escena i, per ella mateixa, era suficient per servir de den¨²ncia; no calia afegir res m¨¦s¡±.

Que Luis Romero tenia una clara consci¨¨ncia social quedava reflectit tamb¨¦ en l¡¯¨¤mbit familiar: els diumenges, sovint s¡¯enduia el fill a visitar zones de xaboles o barris desfavorits de Barcelona, especialment al Guinard¨®. I deixava que la dona de fer feines s¡¯emport¨¦s el fill a jugar en un d¡¯aquells barris. ¡°Crec que volia que vei¨¦s i aprengu¨¦s el que ell havia apr¨¨s; s¨ª, eren uns passeigs ins¨°lits d¡¯educaci¨® pr¨¤ctica; en el fons, i per circumst¨¤ncies ben diferents, ja des de ben jove va viure la ciutat amb molta intensitat i aix¨° es reflecteix en la seva obra¡±. Aix¨ª s¡¯explica l¡¯exist¨¨ncia als prestatges, en una primera edici¨® a L¡¯Aven? de 1910, de la novel¡¤la La Xava, de Juli Vallmitjana, que reflecteix el submon de la Barcelona gitana dels inicis del XX. En aquesta mateixa l¨ªnia d¡¯inconformisme emmarca el seu fill que escriv¨ªs fins a tres novel¡¤les en catal¨¤ a mitjans dels anys 50: La finestra (1956), El carrer (1959) i Tancat en pany i clau, que va tenir la seva intrahist¨°ria. ¡°Sempre va parlar en castell¨¤ a casa, per¨° crec que va escriure en catal¨¤ com a acte de rebel¡¤lia en uns moments de dificultats per a la llengua; les dues primeres novel¡¤les les public¨¤ a Albert¨ª... Per la tercera, amb una altra editorial que no recordo, va tenir una forta topada i va decidir no publicar-la; aquell enuig el va dur a enfadar-se amb la llengua... Nom¨¦s amb els anys, i ja als noranta, la va reescriure i la present¨¤, amb el t¨ªtol Castell de cartes, al premi Ramon Llull, que guany¨¤ el 1991¡±. Creu Javier que s¨®n ¡°de les obres m¨¦s evocatives del pare, aquests tipus de textos li sortien millor en catal¨¤; s¨®n records de paisatges, en el fons: un poble que pot ser Cadaqu¨¦s, un barri com pot ser el de la Ribera i un castell com pot ser el de Castellbisbal, on hav¨ªem passat algun estiu; a m¨¦s, acostumen a ser en primera persona, perqu¨¨ li deuria permetre expressar-se m¨¦s f¨¤cilment en catal¨¤¡±.

La situaci¨® de Romero patiria un en¨¨sim i definitiu salt a la d¨¨cada dels seixanta, quan guanya el Planeta amb El cacique (1963) i, sobretot, amb la cr¨°nica novel¡¤lada sobre la Guerra Civil Tres d¨ªas de julio. ¡°Amb el Planeta van entrar a casa 200.000 pessetes de l¡¯¨¨poca, per¨° Tres dies de julio ens va treure de la mis¨¨ria¡±, recorda Javier, aguantant amb les mans una primera edici¨® dedicada (¡°A mi hijo Javier que acaba de cumplir 11 a?os¡±) d¡¯un llibre que va ser el m¨¦s venut de 1967. ¡°Per fi ens vam poder comprar un cotxe: era un dos cavalls¡±. Encara no fa ni dos anys Planeta l¡¯ha reeditat.

Torna a ser Tres d¨ªas de julio un retrat coral que ofereix el punt de vista dels dos b¨¤ndols: vencedors i ven?uts, per primera vegada potser, tenien un tracte igualitari; i gaireb¨¦, un cop m¨¦s, no hi havia afegitons ideol¨°gics de l¡¯autor. ¡°Es va estar tres anys documentant-se, veient-se amb exiliats fins i tot a Txecoslov¨¤quia, i parlant amb tothom, des de generals fins a dirigents sindicals... El va felicitar des del cunyat de Franco, Serrano Su?er, fins a l¡¯anarquista Garc¨ªa Oliver, l¡¯autor d¡¯El eco de los pasos¡±. S¨ª, el llibre ¨¦s a la biblioteca, que en un cert totut revolutum a la part hist¨°rica ratifica for?a l¡¯eclecticisme propi del seu propietari: des de Mis cuadernos de guerra, d¡¯Alfredo Kindelan, a tocar de dues biografies del general Mola, o el temible Historia de la Cruzada Espa?ola, de Joaqu¨ªn Arrar¨¢s, fins a un del comprom¨¨s i combatiu historiador ?ngel Vi?as: La Alemania nazi y el 18 de julio.

Els diumenges, sovint s¡¯enduia el fill a visitar zones de xaboles o barris desfavorits de Barcelona

El mateix impacte de Tres d¨ªas de julio (¡°L¡¯enc¨¤rrec era sobre el 18 de juliol a Barcelona i li va passar com a La noria: va acabar essent del 18 al 20 de juliol a tot Espanya¡±) podria ser la causa del lent silenci que es va anar dipositant sobre la seva figura a partir dels anys vuitanta. Aix¨ª ho creuen tant l¡¯estudi¨®s Santos Sanz Villanueva, en el did¨¤ctic pr¨°leg de Los otros, com R¨®denas. Del qualificatiu ¡°novel¡¤lista testimoni¡±, amb qu¨¨ s¡¯havia autodefinit Romero, el segon vessant va acabar esborrant-ne el primer en els llibres d¡¯Hist¨°ria de la Literatura dels anys cinquanta a Espanya. ¡°L¡¯¨¨xit comprensible d¡¯aquest volum el va anar encaixonant, fenomen que els llibres que va fer sobre Dal¨ª van acabar de refor?ar¡±, creu R¨®denas.

¡°Ell sabia i havia assumit que, com a novel¡¤lista, el seu m¨®n estava explicat i havia arribat a la fi, i per aix¨° accentu¨¤ el vessant de cronista, amb llibres com Por qu¨¦ y c¨®mo mataron a Calvo Sotelo o les biografies de Dal¨ª¡±. Era conscient de la seva lenta marginaci¨®? ¡°S¨ª, tot i que li semblava injusta, sobretot quan veia que hi havia qui es mantenia a dalt de tot no per m¨¨rits literaris sin¨® pol¨ªtics; per¨° era all¨° que havia fet vot de pobresa i d¡¯independ¨¨ncia...¡±.

La famosa Patria, negra i s¨°bria, escolta, impassible, davant la cadira buida i una cortina granatosa i vellutada de fons. Al seu costat, gaireb¨¦ imperceptible, un gruixud¨ªssim paquet de fitxes lligades amb una goma i una carpeta tamb¨¦ farcida a petar amb unes altres fitxes-tipus: ¡°Nombre / Apodo / Puede informar sobre / Estuvo relacionado con / Y hoy con / Recomendado por...¡±. ¡°S¨®n notes i contactes de tota la gent amb qui va parlar per fer Tres d¨ªas de julio¡±, informa amb cert orgull el fill. Tamb¨¦ hi ha solt, a prop d¡¯una altra carpeta (¡°La noria de los recuerdos¡±), un esborrany d¡¯article: a m¨¤quina, amb un interlineat espai¨®s omplert fins dalt d¡¯anotacions a m¨¤ i guixots m¨¦s o menys intensos. ¡°Tenia un m¨¨tode molt concret: escrivia a raig, el m¨¤xim que li donava el teclejar amb un parell de dits de cada m¨¤, com si tingu¨¦s por que li fug¨ªs la inspiraci¨®; despr¨¦s corregia a m¨¤, a ploma, molt¨ªssim, i tornava a picar-ho; i encara despr¨¦s feia, ja m¨¦s petit, un darrer rep¨¤s¡±.

Un m¨¨tode labori¨®s, per¨° que no el cansava. Nom¨¦s una cosa s¨ª que l¡¯emprenyava: canviar el foli del carro de la m¨¤quina... ¡°El molestava tant que es va fer fer uns fulls que, d¡¯amplada, eren normals, per¨° que de llarg ho eren molt m¨¦s que els altres, una cosa francament de mal manejar, per¨°...¡±. Una met¨¤fora d¡¯un home diferent.