L¡¯honor de les humanitats

Amartya Sen deia, a principis de segle: ¡°Hi ha nombroses teories econ¨°miques i socials en qu¨¨ els ¨¦ssers humans s¨®n considerats estrictes optimizadors d'un inter¨¨s personal molt definit. Aquest model d'¨¦ssers humans no nom¨¦s ¨¦s depriment i preocupant si no que hi ha molt poques dades que confirmin que sigui una bona representaci¨® de la realitat. Els individus estan influenciats no nom¨¦s per la percepci¨® dels seus propis interessos sin¨® tamb¨¦, com ha demostrat Hirschman, per les seves passions¡±. En un temps en qu¨¨ els mitjans consagren la paraula postveritat per assenyalar com una novetat el que ¨¦s tan vell com la hist¨°ria humana, que ¡°els fets objectius influeixen menys en la formaci¨® de l'opini¨® p¨²blica que les crides a l'emoci¨® i a les creences personals¡±, l'aclariment de Sen ¨¦s m¨¦s que pertinent. En aquest moment en qu¨¨ la utopia de l'Homo economicus est¨¤ en declivi, per salvar el sistema de valors que l'adornava, cal presentar com un endarreriment i una raresa que l'economia del desig condicioni els comportaments. I, no obstant aix¨°, qu¨¨ ¨¦s sin¨®, per exemple, el que indueix al consum, al qual se'ns incita permanentment perqu¨¨ complim amb el deure fonamental de contribuir al creixement?

Les visites al diccionari s¨®n de vegades il¡¤lustratives. Consumir ¨¦s ¡°utilitzar un producte per satisfer una necessitat real o creada¡±. I t¨¦ una accepci¨® que diu aix¨ª: ¡°Afecci¨® que minva la salut¡±. Els objectes que consumim desapareixen: els destru?m o els oblidem r¨¤pidament, perqu¨¨ est¨¤ en la l¨°gica del consum que el desig d'un nou producte prevalgui sobre l'inter¨¨s pel producte aconseguit, fent de la possessi¨® de l'objecte un fet inconsistent, simple tr¨¤nsit d'un producte a l'altre. No ¨¦s el que es compra si no l'acci¨® de comprar el que importa. Pel cam¨ª deixem la libido i queda nom¨¦s la pulsi¨®. ?s possible l'empatia en una societat pulsional? ?s a dir, se'ns convida per terra, mar i aire a una forma patol¨°gica de consumir, i de sobte es descobreix, oh!, sorpresa, que uns van votar el Brexit i uns altres, Trump, perqu¨¨ hem entrat en la postveritat. Si de postveritat es pot parlar com a novetat no ¨¦s per la sempre present economia del desig si no perqu¨¨ la mentida s'ha fet viral i els mecanismes per desmuntar-la s¨®n impotents. Entre altres coses, perqu¨¨ qui t¨¦ el control de les paraules no busca la veritat sin¨® la desqualificaci¨® del que s'ha decretat inadequat.

Em pregunten sovint per qu¨¨ crec que necessitem les humanitats. Precisament, per desmuntar les fal¡¤l¨¤cies que acabo de descriure, per defensar el sentit de les paraules i per donar entitat a la complexitat de l'experi¨¨ncia humana. ?s a dir, salvar l'¨¦sser hum¨¤ de la seva reducci¨® a estricte Homo economicus, salvar el ciutad¨¤ de ser despullat de la seva condici¨® per tancar-lo en el seu cos com a individu a?llat. L'economia humana del desig ¨¦s tan complicada i desconcertant que segueixen i seguiran havent-hi coses que requeriran una novel¡¤la o una obra d'art perqu¨¨ puguin entendre's. I l'experi¨¨ncia ¨¦s precisament el lloc de refer¨¨ncia de les humanitats. L'experi¨¨ncia, segons Montaigne, com a expressi¨® de la profunda materialitat de l'home.

En una societat accelerada, en qu¨¨ el ritme de les coses est¨¤ dominat per la din¨¤mica sense fre de l'espai virtual, i en qu¨¨ la infinita informaci¨® compromet la seva jerarquitzaci¨®, les humanitats s¨®n ¨²tils per oferir una altra perspectiva des de la qual contemplar les coses; per prendre dist¨¤ncia dels esdeveniments i no convertir en novetat el que no ho ¨¦s; per salvar-nos de l¡¯embadaliment de l'¨²ltim gadget; per protegir els espais del silenci i de la pausa; per mantenir viva la desconfian?a en les idees rebudes i en les veritats incontestables; per retornar la dignitat al ciutad¨¤ redu?t a simple n¨²mero estad¨ªstic; per no deixar-nos colonitzar l'atenci¨®, i per repensar la vida. Ho dir¨¦ en clau d¡¯Albert Camus: ¡°Ser capa?os, com Proust, de veure la realitat amb altres ulls¡±. I de recon¨¨ixer el sentit tr¨¤gic de la vida, la negaci¨® del qual ¨¦s el germen de la barb¨¤rie. Les humanitats poden aportar la dimensi¨® ir¨°nica que ens permet l'assumpci¨® serena de la nostra radical conting¨¨ncia.