Endiot, gall d¡¯¨ªndies i Mir¨®

Abans que els illencs, especialment els mallorquins, migrassin massivament per oblidar un dels seus sans costums a taula, per acudir a venerar la porcella daurada, una bestiola de ploma i betlem, l¡¯endiot, era el personatge culinari de Nadal. Era una ofrena pel sacrifici a la taula cl¨¤nica, en l¡¯esdeveniment semblant a una trobada contra la fam i un gran darrer banquet coral.

La bestiola av¨ªcola de cuixes i piteres agegantades, era marinada dins agua i sal, untada de sa?m, transformada al forn, farcida ¨Cde cuscuss¨® a Menorca¨C, rostida sense decorar i en fant¨¤stics escaldums de cuina lenta, de fragments i afegitons, en salsa i patat¨®. Un robust mascle tocava fer-lo al forn, l¡¯endiota m¨¦s petita era m¨¦s estimada per confitar-la en companyia a la greixonera.

Aquest gall d¡¯¨ªndies de ploma negra i moc vermell ¨Co de casta blanca i m¨¦s rabassut, modern¨C era m¨¦s que una an¨¨cdota, una menjua de rutina una vegada a l¡¯any i res pus. Animal escandal¨®s i vist¨®s era surat i engreixat a lloure potser tot l¡¯any, per fer planta un sol dia.

Joan Mir¨® manllev¨¤ i feu seva de manera molt efica? la figureta resumida als pastorets de fang, la m¨¦s vistosa del pessebre, i la convert¨ª en icona contempor¨¤nia, escultura de carrer. Un objecte artes¨¤ trobat, oportunament, multiplicat i transformat en art monument p¨²blic. Fins i tot a la transici¨® un partit nacionalista mallorqu¨ª, el PSM, us¨¤ l¡¯animal simb¨°lic en la campanya ¡°Volem l¡¯Estatut¡±.

Estufat, assustat o per festejar, precisament, ¨¦s t¨°tem, el mascle sol obrir un ventall immens al cul amb la coa i del seu cos en fa una m¨¤quina de guerra, inflant les plomes m¨¦s no poder. Presumptuosament desafiant, canta a sanglots i passeja pel camp.

Molts de ciutadans no han vist mai, viu, a lloure, una guarda d¡¯endiots negres, ni han copsat exemplars engabiats o travats a les parades que els pagesos feien als mercats de Nadal, despr¨¦s d¡¯un complicat engreix perqu¨¨ els polls s¨®n mals de pujar. Hi ha fotos i testimonis de tebeos de postguerra i pa¨ªs gris on el cad¨¤ver exquisit plomat i enfornat d¡¯aquest pa¨® era detall d¡¯abund¨¤ncia. Al temps de quan menjar un pollastre era un fet ins¨°lit, una festa i dieta de malalts, matar i enfornar l¡¯endiot, una conquesta dels humils, com l¡¯exaltaci¨® de l¡¯exageraci¨®

Un endiot, viu, va ser un present de defer¨¨ncia que alguns pocs senyors feien a les seves amistats de poder o empleats de rang, un obsequi de ritu de la vella societat. Un regal per engrandir l¡¯aventura del comer? d¡¯intercanvi de gestos, favors i silencis, que invertia el preu pagat feudal de les penyores pagades al terratinent pel fruit de la terra o l¡¯anyada.

Hom era un dels cercle de poder i influ¨¨ncia si rebia el detall, la clau viva de la complicitat i per una mossegada compartida en fites i dies tan remarcables.

El gall gros de Nadal era com codi, una paga de deume, una contribuci¨® establerta anualment, la renovaci¨® de la societat an¨°nima sense papers. Era la ratificaci¨® de l¡¯amistat, la integraci¨® a la xarxa. He vist com l¡¯extravagant terratinent indiano-xueta d¡¯Es Fangar, Pedro Juan Bonnin Amstrong, feia rodar els seus servents entre les forces vives del poble endiot en m¨¤. De sa vall de Joan March s¡¯atribueix l¡¯arribada dels primers exemplars de casta grossa i blanca dels Estats Units. En qualsevol, cas cada Nadal un amo mercader mallorqu¨ª criava i engreixava aposta centenars d¡¯aus per a retre obsequi a empleats, directius i amistats de la corda, la llista de la Banca March i de can Verga.

Mat¨¨ria prematurament arxivada, l¡¯endiot negre ¨¦s un dels mites caiguts de Nadal, potser la darrera empenta a la cria dels esbarts a foravila, va esdevenir quan es tanca el darrer escorxador autoritzat d¡¯aus de les illes.

Gastron¨°micament era ¨C¨¦s¨C un trofeu, una pe?a ferma, cal fer-lo a la manera cl¨¤ssica ¨Cres d¡¯arqueologia si us plau¨C. No hi ha manifest m¨¦s modern i ef¨ªmer a la cuina que la que ha viscut arrelada a la demanda di¨¤ria i als estils factibles.

L¡¯endiot, tamb¨¦, ha estat un material malmenat a les factories de la ind¨²stria vicaria de la salut i del negoci. ?s diet¨¨ticament oport¨² per als que ni volen o poden menjar pernil dol? de porc. Ins¨ªpidament transparent manufacturat aix¨ª ¨¦s una mossegada freda i intangible.

La carn de l¡¯endiot rural ¨¦s forta, saborosa, identificable, per a moments centrals de l¡¯any ¨Cels americans en maten 40 milions el Dia d¡¯Acci¨® de Gr¨¤cies, dieta patri¨°tica. Ara endiotats, pocs, quasi tota tradici¨® ¨¦s extinta. Mem¨°ria, lletres sense bescanvi...