Els herois tamb¨¦ moren, i generalment de mala manera

L'¨²ltima aventura de l'heroi ¨¦s la seva mort, i sovint no va gaire d'acord amb la seva vida. Grans herois cl¨¤ssics han tingut morts dolentes, miserables, infames, estranyes i fins i tot rid¨ªcules. A l'aventurer J¨¤son, el l¨ªder dels argonautes que van aconseguir el vell¨® d'or, el va matar el seu propi vaixell, el vell Argo, quan un dia que l'heroi descansava a l'ombra del navili encallat i corcat li va caure al cap el masteler, que ja ¨¦s una mort est¨²pida?quan has bregat amb una serp monstruosa i amb els guerrers spartoi nascuts de les dents del drac d'Ares.

A Perseu, vencedor de la monstruosa Medusa, una font li atribueix haver mort d'una manera encara m¨¦s absurda: enfurismat amb el seu sogre, Cefeu, va extreure el cap del monstre i el va al?ar perqu¨¨ la mirada petrifiqu¨¦s el pare d'Andr¨°meda, oblidant-se que era cec; sorpr¨¨s perqu¨¨ el cap no produ?a l'efecte habitual, el va girar per observar perqu¨¨ fallava i ell mateix es va convertir en pedra.

S¨®n algunes de les hist¨°ries sorprenents que explica Carlos Garc¨ªa Gual (Palma, 1943) en el seu ¨²ltim llibre, La muerte de los h¨¦roes, un compendi breu ¡ªun centenar i mig de p¨¤gines¡ª per¨° absolutament apassionant de mites grecs que se centra en la fi de 25 personatges cl¨¤ssics que l'escriptor, cr¨ªtic, traductor i catedr¨¤tic de Filologia Grega de la Universitat Complutense acaba de publicar a Turner. El llibre es divideix en tres apartats: en el primer es recullen les morts d'herois m¨ªtics (?dip, H¨¨racles, Teseu, Bel¡¤lerofont...), en el segon les d'herois hom¨¨rics (Agamenon, Aquil¡¤les, Ulisses, els dos ?iax...) i en un tercer s'hi afegeixen les morts de tres hero?nes tr¨¤giques: Clitemnestra, Cassandra i Ant¨ªgona.

¡°M'ha quedat m¨¦s tristot que el llibre de les sirenes, oi?¡±, reflexiona Garc¨ªa Gual. ¡°Aquests herois s¨®n vells amics en els seus ¨²ltims moments, quan cau el tel¨®. En els mites i llegendes sovint la mort queda al marge i no s'explica, nom¨¦s hi surten les gestes. Jo he espigolat textos i autors buscant dades liter¨¤ries sobre aquestes morts d'herois, moltes vegades poc conegudes. En algun cas, la mort s'explica en fonts primeres, com la d'?dip a??dip a Colonos. En d'altres he fet servir fonts molt secund¨¤ries o tardanes¡±.

¡°El m¨¦s interessant de l'heroi¡±, medita l'autor, ¡°¨¦s la seva fragilitat, que no sigui d'una pe?a. L'heroi al final es trenca. Mor i cau¡±. Garc¨ªa Gual destaca que hi ha molt poques ¡°morts boniques¡± entre els herois grecs i apunta que en el moment final es destaca m¨¦s el p¨¢thos, el patiment, que no pas el kl¨¦os, la gl¨°ria.

Hi ha moltes morts dolentes, en canvi. ¡°S¨ª, potser la pitjor ¨¦s la d'H¨¨racles, H¨¨rcules, que es llan?a a una foguera turmentat per la t¨²nica enverinada que li regala, ignorant del que provoca, la seva estimada Deianira. Morir per culpa de qui t'estima... que tr¨¤gic que ¨¦s aix¨°. O la d'Ulisses ¡ªque no s'explica a l'Odissea¡ª, mort a les mans del fill que va tenir amb Circe, Tel¨¨gon, que el mata sense saber que ¨¦s el seu pare¡±. El liquida amb una llan?a que t¨¦ a la punta una espina de rajada. ¡°Amb aix¨° compleix la profecia que la mort li vindria del mar. ?s curi¨®s, oi? He llegit que alguns pobles a Oceania fan servir aquestes espines o dards com a armes¡±.

La mort de J¨¤son, en canvi, segons apunta l'estudi¨®s, resulta ir¨°nica, com la de Perseu. La d'Agamenon, mort com bestiar sacrificial sota la destral que esgrimeix la seva esposa, Clitemnestra, tamb¨¦ ¨¦s de les dolentes dolentes. ¡°Per¨° estava justificada, havia immolat la seva pr¨°pia filla Ifig¨¨nia per afavorir Artem¨ªsia i que la flota grega pogu¨¦s partir contra Troia, i tornava a casa amb una princesa troiana captiva com a amant, Cassandra¡±. ?No prefigura Clitemnestra, ¡°d'ulls de gossa¡± (Homer), Lady Macbeth en la seva sagnant decisi¨®? ¡°Pot ser, per¨° Lady Macbeth no mata el seu marit, aix¨° de Clitemnestra ¨¦s m¨¦s greu¡±.

L'escriptor t¨¦ una predilecci¨® especial per la mort d'H¨¨ctor. ¡°?s l'heroi m¨¦s modern i hum¨¤ de la Il¨ªada, el m¨¦s estimat per Homer. No lluita per la gl¨°ria, sin¨® pels seus i per la seva p¨¤tria: ¨¦s un heroi c¨ªvic. Aquil¡¤les, en canvi, encara que ¨¦s tot un heroi ¨¨pic, no hi ha cap dubte, ¨¦s un heroi m¨¦s primitiu: egoista, superb¡±. H¨¨ctor ven? la seva por per afrontar la mort segura a les mans d'Aquil¡¤les. ¡°S¨ª, compleix el seu deure. Hi ha alguna cosa en aquest episodi molt commovedora, la Il¨ªada ¨¦s tant la trag¨¨dia d'H¨¨ctor com la c¨°lera d'Aquil¡¤les¡±. Algunes morts d'herois cl¨¤ssics recorden aquella frase de Batman a?El cavaller fosc: ¡°O mors com un heroi o vius prou per veure't convertit en malvat¡±.

Hi ha reminisc¨¨ncies dels herois grecs en els de ara? ¡°S¨ª, sens dubte; per¨° els herois actuals, que es refugien en el c¨°mic o el cinema de g¨¨nere, a?La guerra de les gal¨¤xies, per exemple, s¨®n com xavalla en comparaci¨®. Els veig poca personalitat pr¨°pia. Els antics tenien m¨¦s car¨¤cter individual, Aquil¡¤les, H¨¨ctor, Ulisses. Aix¨° s¨ª que eren herois! Els d'ara em semblen una mica avorrits, tots han de rec¨®rrer a l'ambig¨¹itat, la tra?ci¨® i fins i tot la la maldat. Superman? Un pelacanyes, ¨¦s m¨¦s llesta la seva n¨°via¡±. Per Lobezno ja ni l'hi pregunto.

Garc¨ªa Gual sost¨¦ que ¡°els herois avui no estan de moda¡± i que vivim ¡°una ¨¨poca sense grans herois¡±, d'¡°herois menors¡±. Posats a citar un heroi modern que li agradi, despr¨¦s de rumiar-hi molt, cita Lawrence d'Ar¨¤bia. Reconeix que ha escrit aquest llibre, a banda de mostrar ¡°com de variats s¨®n els camins que els condueixen a l'Hades¡±, per recordar i reivindicar els vells herois. Ho fa ¡°amb cert ardor, amb la intensitat de qui visita antics amics en el moment del comiat¡±.