L¡¯¨²ltim vals de Raimon

La nit es presentava carregada d'emocions a l'auditori del passeig de l'Alameda de Val¨¨ncia. Raimon s'acomiadava del p¨²blic valenci¨¤ amb un recital vestit de llarg acompanyat de l'Orquesta de Val¨¨ncia dirigida pel seu director, Yaron Traub, i el Cor de la Generalitat Valenciana. La pres¨¨ncia d'autoritats auton¨°miques, municipals, de la cultura i de la societat civil posava la nota distintiva a l'entrada de l'auditori sota els focus de les c¨¤meres i objectius.

Amb un t¨ªtol carregat de resson¨¤ncies l¨ªriques i anuncis Raimon: Ben poc abans de les coses pen¨²ltimes, el cantant ha iniciat el seu comiat de l'escena que tindr¨¤ el seu ¨²ltim acte el pr¨°xim mes de maig, a l'altre Palau, el de la M¨²sica Catalana de Barcelona. Un Raimon, que a difer¨¨ncia d'altres cantants de la seva generaci¨®, pot presumir encara d'un excel¡¤lent estat f¨ªsic, com es va poder comprovar en el concert, per¨° que ha decidit abaixar el tel¨® de musical, com assenyalava el mateix cantant ¡±finire in en bellezza¡±, deixant encara un bell record al seu p¨²blic. I per descomptat ho va complir. Una de les seves ¨²ltimes can?ons, A l¡¯estiu quan s¨®n les nou li va servir d'obertura per enlla?ar amb una s¨¨rie de temes de car¨¤cter reflexiu, amb el pas del temps assenyalant el dial mel¨°dic i expressiu.

El car¨¤cter simf¨°nic del recital, en els arranjaments de les can?ons dos vells i estimats col¡¤laboradors del cantant, Manel Camp i Antoni Ros-Marb¨¤, modelava les composicions amb nous matisos mentre que la veu de Raimon les retornava al seu territori d'origen, de vegades abrupte, sec, per¨° sempre carregat d'una intensa melodia com ha assenyalat un dels seus millors estudiosos, el periodista i escriptor Antoni Batista. A Raimon, entre altres coses, cal agrair-li l'haver creat entre nosaltres aquesta canzone diversa que assenyalava Umberto Eco a prop¨°sit de la nova can?¨® d'autor italiana que va sorgir a It¨¤lia a finals dels anys seixanta. Raimon tamb¨¦ va ser dels primers a treure la can?¨® de les sales de festes i portar-la als teatres amb dignitat.

Dues hores llargues de recital en el qual Raimon va repassar el seu m¨¦s de mig segle de carrera musical, amb les veus de cl¨¤ssics, Ausi¨¤s March, Ro¨ªs de Corella, Veles i vents, Si com lo taur, La balada de la garsa i de l¡¯esmerla o dels contemporanis, Salvador Espriu, He mirat aquesta terra. En el qual no van faltar, obres mestres, Com un puny, el Raimon m¨¦s sensual, que va servir per tancar la primera part del concert, mentre donava entrada al Cor de Generalitat, que va acompanyar el cantant en l'¨²ltim bloc musical, aquesta vegada format per les seves can?ons-bandera, Jo vinc d¡¯un silenci, Diguem no i, tancant la nit, D¡¯un temps d¡¯un pa¨ªs. I com no podia ser d'una altra manera, la interpretaci¨® de Al vent, aquesta vegada, nom¨¦s el cantant amb la seva guitarra, com aquell noi adolescent que fa m¨¦s de mig segle cantava per primera vegada a Casa Pedro la can?¨® que acabaria convertint-se en l'himne de tota una generaci¨®.