El col¡¤legi electoral, una instituci¨® q¨¹estionada, es prepara per segellar la vict¨°ria de Donald Trump

Que la votaci¨® del col¡¤legi electoral desperti inter¨¨s medi¨¤tic i pol¨ªtic ¨¦s ins¨°lit. Habitualment ¨¦s nom¨¦s un formalisme. Per¨°, com passa amb tot all¨° relacionat amb Trump, aquesta vegada el formalisme s'ha convertit en un esdeveniment excepcional.

Per segona vegada en 16 anys, el guanyador en vots no ha coincidit amb el guanyador al col¡¤legi electoral. L'¨²ltima vegada va ser l'any 2000, quan el dem¨°crata Al Gore?va superar George W. Bush per mig mili¨® de vots, per¨° Bush va aconseguir m¨¦s vots electorals que Gore i va acabar sent el president.

En les eleccions presidencials no es tria el president per sufragi universal directe, sin¨® que els ciutadans trien els compromissaris, o electors, dels seus respectius estats, i llavors s¨®n aquests els qui trien el president. El 8 de novembre Clinton va superar Trump?per 2,8 milions de vots, per¨° l'empresari, gr¨¤cies a la seva vict¨°ria ajustada en alguns estats en disputa, va obtenir 306 vots electorals. Clinton es va quedar amb 232.

La distorsi¨® entre el vot popular i el vot electoral ha reobert la discussi¨® al voltant d'un sistema que molts consideren obsolet i antidemocr¨¤tic. I ha posat nervi¨®s el president electe, que el 2012 va dir que el col¡¤legi electoral era ¡°un desastre per a la democr¨¤cia¡± i que, des que va guanyar les eleccions, no ha deixat de reclamar err¨°niament que la seva vict¨°ria havia estat aclaparadora.

No hi hauria d'haver sorpreses en les votacions que es faran aquest dilluns a les capitals dels 50 estats i a Washington, tot i que han sorgit peticions perqu¨¨ els compromissaris exerceixin el vot amb llibertat de consci¨¨ncia. The Washington Post citava diumenge?una compromiss¨¤ria republicana d'Arizona que rep 50 cartes al dia i tres mil correus perqu¨¨ reconsideri el vot.

El resultat final el declarar¨¤ el vicepresident Joe Biden el 6 de gener al Capitoli dels EUA, despr¨¦s del recompte oficial dels vots del col¡¤legi electoral.

No hi ha una llei federal que impedeixi que els compromissaris canvi?n el vot, tot i que 30 estats exigeixen per llei complir amb el vot comprom¨¨s. En la hist¨°ria dels EUA hi ha hagut, segons el recompte de l'organitzaci¨® Fair Vote, 173 electors sense fe, que ¨¦s el nom que reben els que no voten pel candidat del seu partit. D'aquests, 71 van canviar el vot perqu¨¨ el seu candidat va morir abans de l'elecci¨®, i 83 ho van fer per iniciativa pr¨°pia. L'¨²ltim va ser un dem¨°crata an¨°nim de Minnesota que va votar el candidat a la vicepresid¨¨ncia John Edwards en comptes del candidat a la presid¨¨ncia John Kerry.

El car¨¤cter at¨ªpic del president electe Trump, des dels seus conflictes d'inter¨¨s fins a la seva posici¨® favorable a R¨²ssia en el contenci¨®s que enfronta aquest pa¨ªs i els Estats Units per la interfer¨¨ncia russa en les eleccions, ¨¦s un argument que fan servir els qui creuen que els electors haurien de reconsiderar el vot. Deu electors van demanar sense ¨¨xit als serveis d'espionatge una sessi¨® informativa sobre el robatori i la distribuci¨® de correus electr¨°nics dels dem¨°crates durant la campanya.

El col¡¤legi electoral s'explica en l'origen per la voluntat dels pares fundadors d'introduir un filtre elitista a la voluntat bruta del poble. Alexander Hamilton va escriure?a?Els papers federalistes, el 1788, que el col¡¤legi electoral garanteix que ¡°el c¨¤rrec de la presid¨¨ncia no recaigui mai en un home que no estigui dotat en un grau eminent de les qualificacions requerides¡±. Segons Hamilton, ¡°els talents per a la baixa intriga i les petites arts de la popularitat¡± s¨®n insuficients per ser president dels EUA. El col¡¤legi electoral ¨¦s, segons Hamilton, una protecci¨® contra ¡°el desig de pot¨¨ncies estrangeres de guanyar un ascendent impropi als consells [dels EUA]¡±. ¡°Com podrien aconseguir una millor gratificaci¨® en aix¨° que elevant una criatura seva a la magistratura principal de la Uni¨®?¡± La inger¨¨ncia russa en favor de Trump fa revifar aquest argument.

Una altra cr¨ªtica al col¡¤legi electoral ¨¦s el seu possible origen racista. En els seus inicis, va sobrerepresentar els estats esclavistes del sud. Aquests estats, encara que no consideraven ciutadans els negres, s¨ª que els comptaven a l'efecte del cens, de manera que contribu?en a augmentar el seu pes demogr¨¤fic i, per tant, pol¨ªtic.

?s improbable que hi hagi una sorpresa en les votacions d'aquest dilluns. Caldria que 37 electors canviessin el vot. Si aix¨° pass¨¦s, podria provocar una crisi sense precedents als Estats Units. Clinton va acceptar la vict¨°ria de Trump des de la mateixa nit electoral. Ning¨² dubta que, amb el sistema acceptat per tots d'entrada, Trump ¨¦s el just vencedor.

Per¨° tots els factors citats han convertit el vot del col¡¤legi electoral en alguna cosa m¨¦s que un simple tr¨¤mit. Una rebel¡¤li¨® de compromissaris, encara que fos sense alterar el resultat, podria visibilitzar fins on arriba el malestar que ha causat l'arribada al poder del magnat novaiorqu¨¨s, un candidat que en campanya va agitar el racisme i que arriba a la Casa Blanca sense experi¨¨ncia pol¨ªtica.

El mateix Trump, amb fama de superstici¨®s, ha mostrat inter¨¨s a superar el tr¨¤mit al m¨¦s aviat possible. ?s un dels ¨²ltims formalismes burocr¨¤tics abans que el 20 de gener juri el c¨¤rrec i es converteixi en el president n¨²mero 45 dels Estats Units d'Am¨¨rica.