Artur Mas, cabdill populista

Artur Mas no vol que es confongui el moviment sobiranista amb el populisme. Aix¨° de moment nom¨¦s passa a Espanya, perqu¨¨ en l'¨¤mbit internacional ning¨² inclou l'independentisme catal¨¤ en la llista dels populismes que proliferen i creixen a tot Europa. Aix¨° ¨¦s aix¨ª, probablement, per una q¨¹esti¨® de visibilitat. Malgrat els quatre anys de Proc¨¦s, la internacionalitzaci¨® segueix sent un aut¨¨ntic problema. L'atenci¨® de l'opini¨® p¨²blica europea ¨¦s escassa i intermitent i s'ent¨¦n perfectament per qu¨¨. La idea de la secessi¨® catalana t¨¦ molt poca entitat per a una Uni¨® Europea atabalada pel Brexit, el terrorisme, la gesti¨® dels refugiats, la polaritzaci¨® amb R¨²ssia o ara l'arribada de Trump a la Casa Blanca; i ¨¦s evident, despr¨¦s de la investidura de Rajoy i la bon comportament de l'economia espanyola, que no entra en el cat¨¤leg dels perills per l'estabilitat i la governan?a, com Cinque Stelle a It¨¤lia, Marine Le Pen a Fran?a, Gert Wilders als Pa?sos Baixos o Alternative f¨¹r Deustchland a Alemanya.

Malgrat l¡¯escassa visibilitat internacional, ¨¦s cada cop m¨¦s evident pels observadors exteriors que l¡¯independentisme es nodreix en molts aspectes d'un malestar social i pol¨ªtic an¨¤leg i que utilitza m¨¨todes tamb¨¦ molt similars als dels populistes. L'alian?a amb una for?a tan colorista i expressiva com la CUP i la persistent utilitzaci¨® del carrer i de la pancarta per part del govern i de les institucions controlades per l'independentisme, aix¨ª com l'apel¡¤laci¨® a un moment insurreccional o de ruptura, s¨®n la cirereta del past¨ªs. ?s dif¨ªcil que no li diguem ¨¤nec a un animal que claca com un ¨¤nec, camina com un ¨¤nec i t¨¦ un bec com un ¨¤nec.

El president catal¨¤, Carles Puigdemont, en un tret d'humor argumental, ha invertit els termes amb la fabricaci¨® d'un ox¨ªmoron tan intens com el de la t¨°pica negra claredat: l'acci¨® del govern de Rajoy correspon a un "populisme constitucionalista". Segons Puigdemont, aquesta entitat externa i enemiga que ¨¦s "l'Estat" pret¨¦n coartar les llibertats del "poble catal¨¤" i impedir que es reuneixi, que s'expressi lliurement i que voti. ?s a dir, la democr¨¤cia est¨¤ en perill. Del que s'infereix, per descomptat, que tots els que no prestin el seu suport i els seus arguments a la convocat¨°ria unilateral del refer¨¨ndum no s¨®n dem¨°crates. Som de ple en el regne de la post-veritat, de gran efecte local i de nul¡¤la credibilitat exterior i sobretot internacional.

Sense tant humor ni per¨ªcia, l'expresident catal¨¤ Artur Mas i responsable inicial del Proc¨¦s, com a m¨ªnim en la seva arrencada i en el seu primer naufragi, ha volgut defensar-se directament de les acusacions de populisme en un article publicat a La Vanguardia el 4 de desembre titulat "El nostre sobiranisme no ¨¦s populista", del qual es poden deduir dos arguments ja coneguts. El primer, que els populistes sempre s¨®n els altres. El segon, que completa el primer, que en un grau menor o major tots som populistes. Reconegut aix¨°, que el sobiranisme alguna cosa t¨¦ d'aquesta desagradable component pol¨ªtica tan actual, Artur Mas assenyala que en tot cas no forma part del seu "cos central", com se suposa que els passa als altres. Notem que la CUP no apareix ni de passada en l'enumeraci¨® dels populismes.

El curi¨®s del cas ¨¦s que es fa dif¨ªcil descartar al sobiranisme contemporani catal¨¤ d'aquest corrent si atenem als criteris que utilitza el mateix expresident de la Generalitat per caracteritzar els populistes. Hi ha un poble, entitat mitificada que s'oposa a un enemic, normalment una elit al servei d'interessos exteriors o directament exterior. Cal polaritzar el combat pol¨ªtic, de manera que no quedi res entre el poble i els seus enemics: la construcci¨® de l'oposici¨® entre independentisme i unionisme ¨¦s exemplar pel que fa a conceptualitzaci¨® populista. Cal oferir idees senzilles a problemes complexos: el dret a decidir ¨¦s la millor de totes i la m¨¦s imbatible. Amb una excepci¨®: el populisme d'Artur Mas i el seu moviment sobiranista tenen moltes coses en com¨² amb Iglesias i Podem, per¨° es diferencien en una cosa tan notable com que els sobiranistes, a difer¨¨ncia dels podemites, no volen recon¨¨ixer-se com a tals.

Que Catalunya est¨¤ vivint un moment populista ¨¦s un fet que ning¨² assenyat pot posar en dubte. El regne de la post veritat s'ha instal¡¤lat entre nosaltres des del 2012, molt abans que el Diccionari d'Oxford acoll¨ªs el terme i que Podem tragu¨¦s el cap. Un cop m¨¦s, Catalunya ha estat a l'avantguarda. I Artur Mas t¨¦ el m¨¨rit de ser un pioner o precursor del populisme ara rampant, com va demostrar amb el seu inoblidable cartell electoral del 2012, en el qual apareixia amb els bra?os al?ats com Mois¨¨s-Charlton Heston al Sina¨ª i acompanyat d'un esl¨°gan inconfusible: "la voluntat d'un poble".