Per qu¨¨ els humans van perdre l¡¯os del penis

Un dels productes m¨¦s estranys i meravellosos de l¡¯evoluci¨® ¨¦s l¡¯os del penis, o b¨¤cul. El b¨¤cul ¨¦s un os extraesquel¨¨tic, la qual cosa significa que no est¨¤ connectat amb la resta de l¡¯esquelet, sin¨® que sura airosament al final del penis. Depenent de l¡¯animal, la seva grand¨¤ria va des de menys d¡¯un mil¡¤l¨ªmetre fins a gaireb¨¦ un metre, i la seva forma varia d¡¯una espina similar a una agulla a una dent semblant a la d¡¯una forquilla.

El b¨¤cul de la morsa, que es podria confondre f¨¤cilment amb un garrot de 60 cent¨ªmetres, mesura aproximadament una sisena part de la longitud del cos de l¡¯animal, mentre que el diminut os del penis del l¨¨mur de cua anellada, d¡¯alguns cent¨ªmetres de llarg, representa nom¨¦s una quarantena part de la longitud del cos.

Els b¨¤culs es troben en determinades esp¨¨cies de mam¨ªfers, per¨° no en totes

Els b¨¤culs es troben en determinades esp¨¨cies de mam¨ªfers, per¨° no en totes. La majoria dels primats mascle el tenen, aix¨ª que els humans som m¨¦s aviat una raresa, ja que no en tenim. En un grapat de circumst¨¤ncies extraordin¨¤ries, hi ha mascles de l¡¯esp¨¨cie humana que han desenvolupat un os en el suau teixit de l¡¯extrem del penis, per¨° es tracta d¡¯una anomalia poc freq¨¹ent m¨¦s que d¡¯un b¨¤cul.

En un nou estudi, publicat a Proceedings of the Royal Society B, el meu company Kit Opie i jo hem investigat com es va desenvolupar el b¨¤cul en els mam¨ªfers analitzant la seva distribuci¨® entre les diferents esp¨¨cies en funci¨® del patr¨® d¡¯her¨¨ncia (conegut com a filogen¨¨tica).

Vam demostrar que l¡¯os no es va desenvolupar fins despr¨¦s de la divisi¨® dels mam¨ªfers en placentaris i no placentaris fa uns 145 milions d¡¯anys, per¨° abans que aparegu¨¦s l¡¯ancestre com¨² m¨¦s recent dels primats i els carn¨ªvors fa uns 95 milions d¡¯anys. La nostra investigaci¨® tamb¨¦ mostra que aquest ancestre com¨² tenia b¨¤cul. Aix¨° significa que qualsevol esp¨¨cie dins d¡¯aquests grups que no el tingui, com la humana, l¡¯ha d¡¯haver perdut en el curs de l¡¯evoluci¨®.

L¡¯os no es va desenvolupar fins despr¨¦s de la divisi¨® dels mam¨ªfers en placentaris i no placentaris fa uns 145 milions d¡¯anys

En primer lloc, vegem per qu¨¨ dimonis havia de necessitar un animal tenir un os al penis. Els cient¨ªfics han elaborat unes quantes teories sobre per a qu¨¨ podria ser ¨²til el b¨¤cul. En determinades esp¨¨cies, com per exemple els gats, el cos de la femella no expulsa els ¨°vuls fins que s¡¯aparia, i alguns investigadors sostenen que l¡¯os del penis pot ajudar a estimular les femelles i desencadenar l¡¯ovulaci¨®. Una altra teoria, amb un nom lleugerament picant, ¨¦s la hip¨°tesi de la fricci¨® vaginal. B¨¤sicament diu que el b¨¤cul actua com un cal?ador que permet al mascle v¨¨ncer la fricci¨® i lliscar dins de la femella.

Finalment, s¡¯ha proposat que l¡¯os del penis ajuda a perllongar la ¡°intromissi¨®¡±, tamb¨¦ coneguda com a penetraci¨® vaginal. Lluny de ser nom¨¦s una bona forma de passar la tarda, aquesta manera de fer que la intromissi¨® duri m¨¦s serveix al mascle per evitar que la femella s¡¯escapoleixi i s¡¯apari? amb un altre abans que l¡¯esperma hagi tingut ocasi¨® d¡¯obrar la seva m¨¤gia. Aquesta teoria d¨®na un significat totalment nou a l¡¯expressi¨® ¡°obstruir l¡¯entrada¡±.

S¡¯ha proposat que l¡¯os del penis ajuda a perllongar la ¡°intromissi¨®¡±, tamb¨¦ coneguda com a penetraci¨® vaginal

Nosaltres hem descobert que, en el curs de l¡¯evoluci¨® dels primats, el fet de tenir b¨¤cul sempre ha tingut relaci¨® amb una durada m¨¦s perllongada de la penetraci¨® (una cosa aix¨ª com m¨¦s de tres minuts). A m¨¦s, els mascles de les esp¨¨cies de primats en les quals la intromissi¨® dura m¨¦s, solen tenir l¡¯os del penis bastant m¨¦s llarg que els de les esp¨¨cies amb intromissions breus.

Un altre descobriment interessant ha estat que els mascles de les esp¨¨cies que s¡¯enfronten a nivells elevats de competici¨® sexual per les femelles tenen b¨¤culs m¨¦s llargs que els que s¡¯enfronten a nivells m¨¦s baixos.

Per¨°, qu¨¨ passa amb els humans? Si l¡¯os del penis ¨¦s tan important per competir per una parella i perllongar la c¨°pula, per qu¨¨ no en tenim? Doncs b¨¦, en poques paraules, la resposta ¨¦s que els ¨¦ssers humans no pertanyem del tot a la categoria de la ¡°intromissi¨® perllongada¡±. Per als mascles humans, la durada mitjana entre la penetraci¨® i l¡¯ejaculaci¨® ¨¦s de menys de dos minuts.

En el curs de l¡¯evoluci¨® dels primats, el fet de tenir b¨¤cul sempre ha tingut relaci¨® amb una durada m¨¦s perllongada de la penetraci¨®

No obstant aix¨°, els bonobos nom¨¦s passen uns 15 segons copulant cada vegada, i de tota manera, tenen b¨¤cul, encara que sigui molt petit (uns vuit mil¡¤l¨ªmetres). Llavors, qu¨¨ fa que siguem diferents? Potser t¨¦ a veure amb les nostres estrat¨¨gies d¡¯aparellament. Entre els mascles humans (en general) la competici¨® sexual ¨¦s m¨ªnima, ja que l¡¯habitual ¨¦s que les femelles s¡¯apari?n amb un sol mascle en el mateix per¨ªode. Tal vegada l¡¯adopci¨® d¡¯aquesta pauta d¡¯aparellament, unida a la brevetat de la nostra penetraci¨®, fos el cop de gr¨¤cia per al b¨¤cul.

Els cient¨ªfics nom¨¦s estem comen?ant a desxifrar la funci¨® d¡¯aquest os tan ins¨°lit. El que sembla clar ¨¦s que els canvis en el b¨¤cul dels primats s¨®n conseq¨¹¨¨ncia, almenys en part, de les estrat¨¨gies d¡¯aparellament de l¡¯esp¨¨cie. La imatge que sembla emergir ¨¦s que, quan els nivells de competici¨® sexual s¨®n alts, pel que fa a l¡¯os del penis, com m¨¦s gran, millor.

Matilda Brindle ¨¦s estudiant de doctorat, London NERC Doctoral Training Partnership, University College London.

Cl¨¤usula de divulgaci¨®: Matilda Brindle rep finan?ament deel London NERC Doctoral Training Partnership (NE/L002485/1).

Aquest article va ser publicat originalment en angl¨¨s a la web The Conversation.

Traducci¨® de News Clips.