L¡¯embar¨¤s canvia el cervell de la mare

El cervell de les dones embarassades canvia, literalment. Un estudi mostra per primera vegada que la subst¨¤ncia grisa de les gestants es redueix en ¨¤rees relacionades amb l¡¯empatia. Aquesta poda en les connexions neuronals de la mare optimitzaria determinades funcions, com interpretar els estats mentals del fill o anticipar possibles amenaces de l¡¯entorn. Els canvis, no percebuts en els pares, es mantenen dos anys despr¨¦s del part.

A 25 dones els van realitzar una resson¨¤ncia magn¨¨tica al cervell abans de quedar-se embarassades i despr¨¦s de tenir el nad¨®. Els investigadors tamb¨¦ van escanejar el cap dels futurs pares. Com a grup de control, tamb¨¦ van prendre imatges dels cervells d¡¯una vintena de dones i vint m¨¦s d¡¯homes que no havien tingut fills.

L¡¯estudi, publicat a la revista Nature Neuroscience, revela profunds canvis f¨ªsics en el cervell de totes les dones durant l¡¯embar¨¤s. En particular, va detectar una marcada disminuci¨® de la subst¨¤ncia grisa en determinades ¨¤rees de l¡¯escor?a cerebral i no en unes altres. Les imatges van mostrar aquesta retirada de connexions neuronals en zones que els cient¨ªfics relacionen amb la cognici¨® social, amb l¡¯habilitat humana de posar-se en el lloc dels altres, d¡¯anticipar-se a les seves intencions, de llegir la ment de l¡¯altre, ¨¦s a dir, d¡¯empatitzar. Per¨° retirada no significa p¨¨rdua.

El cervell dels pares no va mostrar cap canvi a les ¨¤rees estudiades

El cervell dels pares no va mostrar cap canvi en les ¨¤rees estudiades

¡°A m¨¦s efic¨¤cia cognitiva, menys subst¨¤ncia grisa. ?s el que anomenem poda adaptativa¡±, diu l¡¯investigador de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona (UAB) i coautor de la investigaci¨®, ?scar Vilarroya. Aquest proc¨¦s de poda recorda molt un altre moment de la vida on es desferma una altra tempesta hormonal: l¡¯adolesc¨¨ncia. ¡°Els nens tenen m¨¦s subst¨¤ncia grisa i en el seu pas a l¡¯adolesc¨¨ncia perden connexions neuronals¡±, recorda Vilarroya.

La investigaci¨® va mostrar que aquesta reducci¨® no va en detriment de les habilitats cognitives de les mares. Les gestants van obtenir la mateixa puntuaci¨® en diversos tests que les dones del grup de control. ¡°El que fa la poda ¨¦s optimitzar les connexions neuronals¡±, sost¨¦ la investigadora de la Universitat Carlos III i de l¡¯Hospital Gregorio Mara?¨®n, Susanna Carmona, tamb¨¦ coautora de l¡¯estudi.

Aquesta disminuci¨® de la subst¨¤ncia grisa nom¨¦s ¨¦s cosa de les mares. Les imatges del cervell dels pares no mostraven difer¨¨ncies ni respecte de les dels altres homes ni amb les que es van prendre abans de ser pares. Tamb¨¦ van comprovar que les ¨¤rees que havien perdut m¨¦s subst¨¤ncia grisa eren les que s¡¯activaven quan una mare veia imatges del seu fill per¨° no quan contemplava fotografies d¡¯altres nens.

Tots dos fets porten els investigadors a apostar per una connexi¨® entre hormones, canvis f¨ªsics i canvis funcionals. ¡°La inundaci¨® d¡¯hormones que procedeixen del fetus canvia el cos i tamb¨¦ canvia el cervell¡±, opina Carmona.

Es tractaria d¡¯un mecanisme adaptatiu perqu¨¨ el petit tingui totes les de guanyar. Com diu la coautora Erika Barba, tamb¨¦ de la UAB, ¡°els canvis en el cervell afecten ¨¤rees associades amb funcions necess¨¤ries per gestionar els reptes de la maternitat¡±. Un altre resultat d¡¯aquesta investigaci¨® pionera podria anar en aquesta l¨ªnia: dos anys despr¨¦s del naixement, la majoria de les mares es van sotmetre de nou a l¡¯esc¨¤ner cerebral. En totes, els canvis continuaven all¨¤.