El decantament de Ciutadans

Ciutadans va pel cam¨ª d¡¯abandonar la seva ubicaci¨® ideol¨°gica inicial com un partit en part liberal i en part socialdem¨°crata per decantar-se definitivament del costat del liberalisme. Els seus ¨°rgans han proposat el canvi perqu¨¨ l¡¯assumeixi el proper congr¨¦s, previst per a febrer. ?s una decisi¨® coherent amb el que el partit defensa en els ¨²ltims anys, per la qual cosa no ¨¦s d¡¯esperar que li resti suports electorals significatius. Si els perd ser¨¤, probablement, per altres raons. Els qui l¡¯han votat en els ¨²ltims anys, en particular des de les eleccions al Parlament Europeu del 2014, ja sabien que en escollir la papereta de Ciutadans no estaven votant a l¡¯esquerra.

El pas que fa ara, la seva alineaci¨® formal amb el liberalisme, adquireix una significaci¨® especial si s¡¯at¨¦n a les circumst¨¤ncies del naixement del partit. Ciutadans va sorgir a Catalunya per l¡¯impuls de grups d¡¯activistes contra la pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica dels governs de Jordi Pujol. Es tractava de grups declaradament contraris al nacionalisme catal¨¤ i aquesta era la seva carta de presentaci¨®. No obstant aix¨°, tant com aquest rebuig, els fundadors proclamaven tamb¨¦ la seva profunda decepci¨® pel que consideraven com la rendici¨® del partit socialista davant el nacionalisme catal¨¤.

Entre els impulsors ¨Cun grup de 25 o 30 professionals, periodistes i professors, alguns d¡¯ells amb una traject¨°ria que ja era llarga en aquell moment¨C n¡¯hi havia que havien estat votants de l¡¯esquerra, afiliats del partit socialista i fins i tot del comunista. Durant els anys immediatament anteriors a la creaci¨® de Ciutadans s¡¯havien convertit en cr¨ªtics actius dels governs d¡¯esquerres, per¨° amb la particularitat de presentar-se a si mateixos com a progressistes decebuts. No eren liberals que rebutgessin les posicions m¨¦s o menys socialdem¨°crates de Maragall i Montilla, sin¨® que solien presentar-se com a progressistes exvotants del PSC o del PSUC que es consideraven tra?ts i abandonats en la seva defensa dels drets dels castellanoparlants.

Quan el 2006 Ciutadans va aconseguir tres escons al Parlament catal¨¤ va criticar i va atacar els governs de l¡¯esquerra que van presidir els socialistes Pasqual Maragall i Jos¨¦ Montilla, com abans ho havia fet amb els de Converg¨¨ncia i Uni¨® (CiU). Aquestes posicions els van alinear inevitablement amb el PP en molts dels assumptes nuclears de la pol¨ªtica catalana, per¨° la difer¨¨ncia amb el PP residia que, a partir del 2006, els diputats de Ciutadans podien votar i votaven amb l¡¯esquerra al Parlament en alguns aspectes de pol¨ªtica social i econ¨°mica.

Volien ser un partit ambidextre, que pugnava per atreure l¡¯electorat socialista, en particular els amplis segments de poblaci¨® origin¨¤ria d¡¯altres parts d¡¯Espanya que hi ha a Catalunya. Llan?ava les seves xarxes a la dreta per disputar el vot espanyolista al PP i feia picades d¡¯ullet socials a l¡¯esquerra per disputar vots al PSC i a ICV.

Aquesta pol¨ªtica no li va anar malament, a Ciutadans. En les eleccions catalanes del 2014, es va convertir, amb 735.000 vots i 25 escons, en la segona for?a, ¨¦s a dir, en el grup l¨ªder de l¡¯oposici¨®. Un gran salt, que s¡¯havia anunciat ja poc abans en les eleccions europees del 2014, quan va rebre mig mili¨® de vots a tot Espanya i, es va ratificar despr¨¦s en les eleccions a Corts del 2015, en obtenir 3,5 milions de vots i 40 escons en el Congr¨¦s dels Diputats despr¨¦s de fer-se publicitat com a partit centrista.

Els antics progressistes decebuts, no obstant aix¨°, ja han deixat de ser-ho. Ara s¨®n liberals. En estricte realisme, en els temps pol¨ªtics que corren, aix¨° ¨¦s sin¨°nim de neoliberalisme. ?s a dir, de la dreta-dreta, l¡¯espai politicoideol¨°gic on ¨¦s el PP a tot Espanya i, a Catalunya, a m¨¦s, el PDCat.

El gir ja va ser percebut per l¡¯electorat el 2015 quan Ciutadans va fitxar com a cervell del partit en mat¨¨ria econ¨°mica Luis Garicano, un professor de connotat perfil neoliberal. Va ser precisament aquest fitxatge el que va donar motiu al fet que els seus competidors de l¡¯esquerra qualifiquessin Ciutadans com a bra? pol¨ªtic de l¡¯Ibex 35, ¨¦s a dir, un partit defensor dels interessos pol¨ªtics de les grans empreses.

El canvi en la definici¨® ideol¨°gica de Ciutadans significa que els seus dirigents estimen que poden demanar el vot de la poblaci¨® treballadora del cintur¨® de Barcelona i Madrid, per exemple, no ja amb un programa socialdem¨°crata en compet¨¨ncia amb les esquerres sin¨® amb un programa liberal en compet¨¨ncia amb el PP i el PDCat. ?s la primera bona not¨ªcia que reben els socialistes des que va comen?ar el seu declivi electoral.