Els bancs analitzen la sent¨¨ncia i no retornaran els diners autom¨¤ticament

Les cl¨¤usules s¨°l, els topalls que van incloure molts bancs en les seves hipoteques i que van impedir que molts clients aprofitessin la caiguda de l¡¯eur¨ªbor, han deixat darrere seu un reguer¨® de sent¨¨ncies. Unes se superposen amb altres, la qual cosa porta algunes entitats a assenyalar ara, amb l¡¯¨²ltima sent¨¨ncia europea, que no els obliguen a retornar els diners. La q¨¹esti¨® ¨¦s que el gran cop a les cl¨¤usules s¨°l el va donar el Suprem al maig del 2013, quan va sentenciar que aquests topalls quedaven anul¡¤lats ¡°per poc transparents¡±, en un cas on es jutjava el BBVA, Cajas Rurales Unidas i NCG, i que despr¨¦s va ratificar amb el Banc Popular.

En aquell moment, la just¨ªcia espanyola va decidir que nom¨¦s quedaven anul¡¤lades a partir de la data d¡¯aquesta sent¨¨ncia. Despr¨¦s de la decisi¨®, una allau d¡¯hipotecats va acudir als jutjats a barallar-se contra la seva cl¨¤usula s¨°l. L¡¯any passat, un jutjat de Madrid en una macrodemanda presentada per 15.000 afectats va sentenciar que tamb¨¦ quedaven anul¡¤lades les cl¨¤usules en 40 entitats m¨¦s (pr¨¤cticament tots els bancs i caixes d¡¯Espanya). Ara ¨¦s la just¨ªcia europea la que s¡¯ha pronunciat: en refer¨¨ncia a la primera gran sent¨¨ncia, la del Suprem, explica que no nom¨¦s s¡¯han de retornar les quantitats cobrades de m¨¦s des del 2013, sin¨® tamb¨¦ les anteriors.

El judici en el qual es va condemnar la major part de les entitats a retornar els diners, la macrosent¨¨ncia per 40 bancs del 2015, est¨¤ recorreguda i encara no ha arribat a una inst¨¤ncia superior. En principi, advocats i experts assenyalen que el m¨¦s probable ¨¦s que si ho fa, s¡¯apliqui el mateix criteri que ja va assenyalar el Suprem per als altres tres bancs el 2013. No obstant aix¨°, algunes entitats acudeixen a aquesta bretxa per assenyalar que no estan obligades a retornar els diners.

Fonts del sector van assegurar que malgrat que la sent¨¨ncia afecta de manera directa tres entitats (Cajasur, BBVA i Popular), en realitat t¨¦ impacte sobretot el sector. Amb aquest document, sostenen, a partir d¡¯ara un jutge que dicti que una cl¨¤usula s¨°l ¨¦s nul¡¤la haur¨¤ de considerar-la aix¨ª des del moment en el qual es va iniciar el contracte. Per aix¨°, sostenen que les devolucions es realitzaran via reclamacions dels clients o b¨¦ a trav¨¦s de sent¨¨ncies judicials.

?s el cas del Sabadell. Segueix defensant que les seves cl¨¤usules s¨°l s¨®n ¡°transparents¡± perqu¨¨ compleixen ¡°els requisits¡± que en el seu moment va fixar el Tribunal Suprem perqu¨¨ aquestes fossin v¨¤lides. ¡°El Suprem va dir que eren v¨¤lides si eren transparents i considerem que les del Sabadell ho eren. Apareixien en la part central dels contractes, en lletra negreta¡±, va sostenir tamb¨¦ a l¡¯octubre de l¡¯any passat el conseller delegat del banc, Jaume Guardiola. Segons l¡¯entitat, encara no hi ha cap sent¨¨ncia ferma que hagi ¡°declarat nuls¡± els contractes del Banc Sabadell, per la qual cosa considera que aquests ¡°no estan afectats directament per la sent¨¨ncia¡± del TJUE. El banc s¨ª que admet que ha arribat a ¡°acords pactats¡± davant ¡°peticions puntuals¡± d¡¯alguns clients, per¨° no preveu dur a terme una devoluci¨® generalitzada.

At¨¨s que l¡¯estrat¨¨gia de l¡¯entitat implica defensar la legalitat de les cl¨¤usules que recullen el 21% dels seus contractes hipotecaris, no ha fet provisi¨® de cap quantitat per una possible devoluci¨®. El sector estima que, en cas que hagu¨¦s de fer front a la devoluci¨® d¡¯aquestes quantitats, la factura rondaria entre els 650 i 700 milions d¡¯euros. Des del Sabadell, asseguren que poden afrontar aquesta quantitat amb les provisions gen¨¨riques (que no espec¨ªfiques, puntualitzen) que ha efectuat el banc. En total, l¡¯entitat estima que l¡¯aportaci¨® d¡¯aquestes cl¨¤usules al marge del banc ¨¦s d¡¯uns 160 milions abans d¡¯impostos (uns 110 milions d¡¯euros nets).

A altres entitats, com el BBVA, no els encaixa aquesta justificaci¨®. Perqu¨¨ el Suprem s¨ª que feia refer¨¨ncia expl¨ªcita a aquest banc en la seva sent¨¨ncia. Fins ara havia hagut d¡¯anul¡¤lar la cl¨¤usula des de maig del 2013. Per¨° retornar el cobrat abans (en principi es van comen?ar a aplicar els topalls el 2009, amb la baixada de l¡¯eur¨ªbor) suposa per a l¡¯entitat prop de 1.200 milions. El banc ha respost al regulador borsari amb un comunicat en el qual assegura que els jutges i tribunals espanyols concretaran l¡¯aplicaci¨® dels criteris establerts pel tribunal europeu als processos judicials sotmesos al seu coneixement. ¡°El BBVA dotar¨¤ una provisi¨® a constituir en els comptes anuals de l¡¯any 2016 per cobrir la conting¨¨ncia de futures reclamacions despr¨¦s d¡¯aquesta decisi¨®. L¡¯impacte negatiu net d¡¯aquesta provisi¨® en el Benefici Atribu?t del Grup s¡¯estima preliminarment en aproximadament 404 milions d¡¯euros¡±, assegura l¡¯entitat en el comunicat.

El cas del Banc Popular ¨¦s similar. Aquest banc tamb¨¦ t¨¦ sobre les seves esquenes una sent¨¨ncia del Suprem, en el seu cas de gener del 2016, on quedaven anul¡¤lades per considerar-les ¡°abusives¡±. En el seu cas, retornar els diners a partir de maig del 2013 suposava un desemborsament aproximat de 350 milions. Fer-ho abans d¡¯aquesta data (des del 2009 que van comen?ar a activar-se els topalls de baixades de l¡¯eur¨ªbor) fa que la factura pugi 334 milions m¨¦s com ha informat la CNMV.

Bankia ha xifrat en uns 200 milions d¡¯euros l¡¯import de les seves cl¨¤usules s¨°l en els contractes hipotecaris. 105 s¨®n per cobraments anteriors al 2013. Del total, assenyala, ja ha fet provisi¨® d¡¯uns 100 milions. A priori, estudiaran ¡°cas per cas¡±. En part, perqu¨¨ diuen que a ells tampoc els va afectar de ple la sent¨¨ncia del Suprem, que nom¨¦s rebutjava la cl¨¤usula per poc transparent. ¡°El millor ¨¦s que el client acudeixi a la seva oficina i demani informaci¨® sobre el seu cas concret. S¡¯estudiar¨¤ si va haver-hi falta de transpar¨¨ncia o no¡±, explica una persona de l¡¯entitat.

CaixaBank, que tamb¨¦ assenyala que est¨¤ analitzant la sent¨¨ncia del TJUE, va decidir suprimir l¡¯any passat totes les cl¨¤usules s¨°l. En total, el banc va deixar sense efecte m¨¦s de 180.000 contractes d¡¯aquest tipus heretats de les entitats que havia anat absorbint, especialment CajaSol i Caja Can¨¤ries (ambdues integrades a Banca C¨ªvica) i Caixa Girona, la qual cosa suposava un cost anual de 220 milions d¡¯euros. L¡¯entitat catalana, que no ha volgut fer comentaris, va fer provisi¨® de 515 milions d¡¯euros corresponents a les quantitats ingressades arran de l¡¯exist¨¨ncia d¡¯aquesta cl¨¤usula a partir de maig del 2013 i va estimar que la suma anterior a aquesta data ascendia a 750 milions d¡¯euros. En una roda de premsa de presentaci¨® de resultats l¡¯any passat, el conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gort¨¢zar, va assegurar que en cas que hi hagi una sent¨¨ncia que fixi la retroactivitat de la nul¡¤litat, l¡¯acataran.