Que no deixi de nevar

No ¨¦s fet expressament, perqu¨¨ els capricis del dest¨ª postal tenen aquestes coses, per¨° si alguna cosa podria funcionar com a ant¨ªdot davant la batalla a tres bandes entre la Filol¨°gica i l¡¯Acad¨¨mia Valenciana de la Llengua, o m¨¦s ben dit entre la Gram¨¤tica i el Diccionari respectius, i el morrofortisme lexicogr¨¤fic ¨¦s precisament Si ha nevat, text potent d¡¯un valenci¨¤ d¡¯Agres, que ¨¦s un poblet aparentment insignificant all¨¤ a la serra de Mariola. Dic aparentment perqu¨¨ en aquella zona muntanyenca del sud del Pa¨ªs Valenci¨¤ s¡¯hi practicava una activitat econ¨°mica que sembla feta a posta per convertir-la en una met¨¤fora del temps i del pa¨ªs: els pous de neu. Un temps i un pa¨ªs que nom¨¦s es poden explicar amb un univers ling¨¹¨ªstic compacte i coherent, que certament no ¨¦s el de la dissid¨¨ncia.

Per donar veu a un segle i mig de profundes transformacions socials, econ¨°miques i paisatg¨ªstiques, la primera condici¨® ¨¦s con¨¨ixer aquella veu.

L¡¯habilitat primera de Paco Esteve (Agres, 1979), doncs, ha estat saber donar forma a un imaginari que ja hi era (els nevaters, l¡¯explotaci¨® dels jornalers i pagesos per les fam¨ªlies riques, la tensi¨® entre un carlisme a les acaballes i un anarquisme naixent¡­) i bastir-hi una trama que funciona a tres nivells temporals: de l¡¯¨²ltim ter? del XIX fins avui. El protagonisme de Joan ¡°el Coces¡±, el saludador o remeier, ¨¦s un eix que compleix la doble funci¨® de representar l¡¯exotisme literari (la personalitat pintoresca o extravagant, quasi m¨ªtica) i alhora teixir la versemblan?a, tan necess¨¤ria tenint en compte lo inexplorat del territori (V¨ªctor Amela i Mart¨ª Dom¨ªnguez l¡¯han precedit recentment, amb resultats desiguals). Davant les barraques de l¡¯horta, les cases de barrets torrentianes i la platja-i-arr¨°s de la cosmogonia franquista i postfranquista, Esteve i Beneito hi oposa una versi¨® quasi carrascl¨¨tica de la muntanya i les valls nord-alcoianes, seguint el despla?ament geograficoling¨¹¨ªstic de l¡¯aristocr¨¤tica fam¨ªlia Puig (tamb¨¦ anomenat cam¨ª de la deserci¨®: del mas al casal, del valenci¨¤ al castell¨¤).

L¡¯altra habilitat, ¨¦s clar, ¨¦s el material amb qu¨¨ es fabrica l¡¯epopeia. No en va li ha estat concedit un premi com l¡¯Enric Valor. I aqu¨ª ¨¦s on la tra?a de l¡¯autor eleva l¡¯intent a literatura de deb¨° (cosa que no sempre passa en els precedents esmentats). Perqu¨¨ per donar veu a un segle i mig de profundes transformacions socials, econ¨°miques i paisatg¨ªstiques, la primera condici¨® ¨¦s con¨¨ixer aquella veu. Aquelles veus, car el paisatge hum¨¤ del llibre ¨¦s molt variat. Ser fil¨°leg no ¨¦s garantia de res, per¨° Paco Esteve ¨¦s autor d¡¯un llibret delici¨®s sobre el parlar del seu poble (Agres i dolces, 2015) que ara, vist en perspectiva, revela el seu car¨¤cter de banc de proves. De fet, aquest rom¨¤ntic aimador col¡¤lectiu de la llengua que ¨¦s el poble catal¨¤ (en sentit ampli: tamb¨¦ valencians, illencs i companyia) podria aprofitar Si ha nevat per mirar d¡¯entendre que els mots, tant si s¨®n b¨¤rbars com genu?ns, no s¨®n res sense l¡¯embolcall de l¡¯estructura, sense la coher¨¨ncia d¡¯un tot harm¨°nic fet de molts elements (ritme, alternances, harmonia) indestriables. Que tu pots ser alhora col¡¤loquial i formal, valenci¨¤ de formes i est¨¤ndard de concepte, dialectal en el vocabulari i normatiu en l¡¯ortografia, amb una sola condici¨®: que en s¨¤pigues, que caminis segur, que tinguis passi¨® per aquesta neu preciosa que es deixa emmotllar amb dedicaci¨® i ofici. I d¡¯aix¨°, a Si ha nevat, n¡¯hi ha de sobres.