L¡¯abducci¨® de la joventut

A la pel¡¤l¨ªcula Cabaret (1972), que passa a la ciutat de Berl¨ªn a l¡¯inici dels anys 1930, al temps ag¨°nic de la Rep¨²blica de Weimar, hi apareix, en una seq¨¹¨¨ncia famosa, un adolescent que reuneix tots els atributs del que Hitler considerava els trets distintius de la ra?a ¨¤ria, alt, ros, clenxinat, de pell blanca i fina, mans boniques, i tot el que era de rigor. L¡¯escena s¡¯esdev¨¦ a l¡¯exterior d¡¯una taverna d¡¯aquelles tan habituals a Alemanya, en un medi rural, un dia d¡¯estiu. El noi, que porta l¡¯uniforme de les Joventuts Hitlerianes, canta una famosa can?¨® que, en angl¨¨s, deia Tomorrow belongs to me, el futur em pertany. Qualsevol espectador de la pel¡¤l¨ªcula entenia immediatament ¡ªel noi porta, naturalment, un bra?alet amb la creu gammada¡ª que es tractava d¡¯un acte de propaganda, encara discret, d¡¯aquells que van anar sembrant entre el poble alemany una esperan?a cada cop m¨¦s substancial sobre el futur de la seva p¨¤tria. El present, llavors, era prou lamentable: la Rep¨²blica havia fet tot el possible per superar la gran inflaci¨® dels anys 1923-1924 ¡ªjustament l¡¯¨¨poca en qu¨¨ Hitler va escriure Mein Kampf¡ª, i quan comen?ava a veure¡¯s les orelles va haver d¡¯encarar, amb una moneda encara fr¨¤gil i un deute de guerra aclaparador, les repercussions del crac de 1929. En una situaci¨® de gran desconcert i desesperaci¨®, amb una taxa d¡¯atur elevad¨ªssima, qualsevol populisme podia navegar a tot vent, i aix¨ª va succeir.

Les hipnosis col¡¤lectives no funden mai ni una realitat ni una veritat pol¨ªtiques perdurables

Hitler, que s¡¯havia convertit l¡¯any 1921 en el cap d¡¯un partit d¡¯ultradreta fundat el 1919, el NSDAP (Partit Nacionalsocialista Obrer Alemany), va veure en aquesta formaci¨® pol¨ªtica radical ¡ªutopista, ultranacionalista i per escreix imperialista¡ª la font d¡¯inspiraci¨® per a la seva obra evang¨¨lica: nom¨¦s calia afegir-hi una mica de Wagner i una lleugera p¨¤tina del pensament historicista de comen?aments del segle XIX per poder conformar les bases d¡¯un nou r¨¨gim pol¨ªtic: primer, el que va sortir d¡¯unes eleccions democr¨¤tiques; despr¨¦s, el que va prohibir tots els partits menys el seu, el que va declarar la guerra a mig Europa i al capdavall a totes les grans pot¨¨ncies i, finalment, el causant de l¡¯extermini de tota la poblaci¨® jueva de Centreeuropa, entre altres col¡¤lectius.

Molta gent s¡¯ha preguntat ¡ªels alemanys incauts, convertits en massa, van trigar a adonar-se de la trampa en qu¨¨ havien caigut sota la conducci¨® del F¨¹hrer¡ª com va ser que s¡¯arrib¨¦s als extrems que sap tothom, d¡¯ordre pol¨ªtic, b¨¨l¡¤lic, cultural, racial i espiritual. La seq¨¹¨¨ncia que hem esmentat de la pel¡¤l¨ªcula Cabaret constitueix una de les explicacions del que va passar. El noi comen?a a cantar, i el p¨²blic es limita a escoltar-lo, sense parar-hi atenci¨®. A la segona estrofa, uns quants dels presents s¡¯hi afegeixen, i canten. A la tercera estrofa ja ¨¦s la totalitat dels congregats els que canten fervorosament una can?¨® que oferia a la naci¨® desvalguda, des d¡¯una veu angelical, un futur ple de gl¨°ria, de prosperitat i d¡¯abund¨¤ncia: el Reich mil¡¤lenari.

Hi ha un home gran, per¨°, molt ben enfocat per la c¨¤mera, que ostenta una mirada de preocupaci¨®: de severa, moral preocupaci¨®. Ha viscut la primera guerra, ha viscut els avatars de la Rep¨²blica, coneix ja plenament la ideologia nazi que malda encara per imposar-se ¡ªaix¨° passaria a les eleccions de 1932¡ª i tremola davant un futur que quasi tothom sembla desitjar, irracionalment per¨° amb esperan?a. Ell no. No s¡¯ha deixat seduir ni per l¡¯uniforme del noi, ni per la seva bellesa, ni pel car¨¤cter entre militar i buc¨°lic de la tonada.

Per¨° aix¨ª va anar aquest episodi del nacionalisme alemany: al descontentament de la gent, o d¡¯una bona colla, se li va presentar, amb tota mena de sofismes, proclames, desfilades, discursos, estrat¨¨gies i mentides, un futur redemptor i, com dirien Leibniz (que hi creia) i Voltaire (que se¡¯n reia), ¡°el millor dels mons possibles¡±. No hi ha cosa m¨¦s f¨¤cil, i al mateix temps m¨¦s perillosa, que fundar una pol¨ªtica sobre la base de la manipulaci¨® de les consci¨¨ncies. Les hipnosis col¡¤lectives no funden mai ni una realitat ni una veritat pol¨ªtiques perdurables. Quasi tots aquells nois que, des dels 14 anys, havien format part de les Joventuts Hitlerianes (creades amb molta vista l¡¯any 1926), van entregar la vida, enlluernats per una fetilleria est¨¨tica i ret¨°rica, en les accions b¨¨l¡¤liques en qu¨¨ van participar quan l¡¯ex¨¨rcit alemany va quedar-se sense contingents adults, i, enmig d¡¯una massacre, en la in¨²til defensa de Berl¨ªn els ¨²ltims dies de la guerra. Eren joves; els faltaven ideals; sabien que no tindrien feina; hi havia una crisi de valors; no sabien on agafar-se. I es van enfilar a aquell tren sense pensar-s¡¯hi gens.

Aix¨°, i m¨¦s, ho trobar¨¤ el lector en aquesta novetat editorial: Michael H. Kater, Las juventudes hitlerianas (Madrid, Kailas, 2016).