Barcelona estendr¨¤ a 23 barris m¨¦s els plans de salut comunit¨¤ria

Que joves en risc d'exclusi¨® social participin en cursos de monitor de temps lliure per allunyar-los de les drogues, funciona. Que uns pares comparteixin els seus dubtes en un taller d'habilitats parenterals per evitar males conductes futures dels seus fills, tamb¨¦ t¨¦ el seu recompensa a llarg termini. Aquestes dues situacions s¨®n exemples de salut comunit¨¤ria que, segons els t¨¨cnics de salut p¨²blica, estan donant molt bons resultats a Barcelona.

L'Ajuntament ja ha decidit refor?ar els plans preventius de Salut als Barris i injectar¨¤, d'aqu¨ª a final de legislatura, cinc milions d'euros per engegar accions de salut comunit¨¤ria. L'Ag¨¨ncia de Salut P¨²blica de Barcelona (ASPB), per la seva banda, ha comen?at a analitzar, amb experts de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona (UAB) i l'Institut de Govern i Pol¨ªtiques P¨²bliques (IGOP), els resultats de l'acci¨® comunit¨¤ria en la salut. A m¨¦s, l'¨¨xit dels plans actuals ha motivat l'Ajuntament a estendre aquests programes a 23 barris m¨¦s.

En una primera fase, el grup de treball va analitzar i va comparar els indicadors de salut de l'Enquesta de Salut de Barcelona del 2001 i el 2011. ¡°Als barris amb forta acci¨® comunit¨¤ria en salut (ACS), particularment en les dones hi ha una millora de la salut autopercebuda m¨¦s gran que als barris sense ACS, de manera que el 2011 no s'observen les difer¨¨ncies que s'observaven el 2001 entre els dos grups de barris. Tamb¨¦ hem trobat que el consum de drogues il¡¤legals alguna vegada a la vida, en els homes, sembla haver disminu?t m¨¦s als barris amb forta ACS. Altres resultats tamb¨¦ apunten que l'ACS podria ser un element afavoridor de la reducci¨® de les desigualtats socials en salut¡±, sost¨¦ la investigaci¨®. El grup de treball s'ha embarcat ara en un estudi de profunditat en alguns barris desfavorits de Barcelona, on tamb¨¦ constata l'¨¨xit percebut de les accions comunit¨¤ries.

Roquetes, per exemple, ¨¦s un dels barris estudiats. Amb una renda disponible que no arriba ni a la meitat de la mitjana de Barcelona, on un de cada quatre ve?ns ¨¦s estranger i amb un alt percentatge d'ancians vivint sols, Roquetes ¨¦s un dels barris amb pitjor salut de Barcelona. La taxa d'embar¨¤s adolescent ¨¦s del 37% (la mitjana de la ciutat ¨¦s de 8,6%) i l'esperan?a de vida ¨¦s tres anys inferior a la de Barcelona, segons l'informe. Amb tot, la primera an¨¤lisi de les seves accions comunit¨¤ries revela que el barri disposa d'un teixit associatiu molt fort i un sentiment de pertinen?a al barri al ve?nat molt alt.

Fomentar la cura d'un mateix o millorar els h¨¤bits alimentaris dels ve?ns s¨®n algunes de les directrius sobre les quals pivoten les accions comunit¨¤ries del barri: tallers de cuina, promoci¨® de remeis casolans, jocs de mem¨°ria, programes d'oci alternatiu¡­ ¡°Tots els discursos concorden en una avaluaci¨® molt positiva (...). El consens indica que el territori ha aconseguit construir una xarxa cuidadora forta¡±, assenyala l'informe.

Tamb¨¦ els tres barris de l'anomenada Zona Nord (Ciutat Meridiana, Vallbona i Torre Bar¨®) han estat inspeccionats des de la perspectiva de la salut comunit¨¤ria. Aquests tres barris s¨®n altres de les zones de Barcelona on m¨¦s es cristal¡¤litza la bretxa social de la ciutat. L'esperan?a de vida a Torre Bar¨® ¨¦s vuit anys inferior a la mitjana de la capital catalana i la taxa d'embarassos adolescents arriba al 66% a Vallbona, quan la mitjana de la ciutat ¨¦s de 8,6%. No obstant aix¨°, tamb¨¦ les accions comunit¨¤ries han fet efecte, segons l'informe dels experts.

La solitud de la gent gran, seguit del consum de drogues i els embarassos adolescents s¨®n els principals problemes de salut identificats en aquesta zona de Barcelona. Programes com Activa't o Baixem al carrer per dinamitzar la gent gran, el De marxa fent esport i Divendres alternatius per fomentar l'oci saludable i els tallers de salut reproductiva per a adolescents s¨®n algunes de les iniciatives que s'han engegat. Els nivells de satisfacci¨® dels protagonistes s¨®n alts, especialment ben valorat ¨¦s el funcionament de l'ambulatori local. Tamb¨¦ les accions per prevenir embarassos adolescents han tingut bones valoracions.

Per¨° aquests barris s¨®n nom¨¦s un exemple del que s'espera a Barcelona quant a salut comunit¨¤ria. El Consistori desplegar¨¤ projectes comunitaris en 23 barris de la ciutat. En alguns, com la Zona Nord o Roquetes, ja hi ha iniciatives d'aquest tipus i en una desena d'ells els t¨¨cnics de salut p¨²blica faran un abordatge de la salut comunit¨¤ria per primera vegada. Un grup promotor diagnosticar¨¤ les necessitats m¨¦s urgents a cada barri i desplegar¨¤ els programes pertinents en cada cas.