Dolors Montserrat, per la unitat de la llengua

B¨¦ per Dolors Montserrat, flamant nova ministra de Sanitat, Assumptes Socials i Igualtat, amb la seva proposta de crear aix¨° de l¡¯¡°Erasmus nacional¡±, un programa d¡¯intercanvi d¡¯estudiants d¡¯ESO i batxillerat inspirat en el programa universitari europeu i que la falta d¡¯imaginaci¨® ha batejat (altre cop!) amb el nom de Cervantes. Com si no hi hagu¨¦s m¨¦s noms a la literatura espanyola. I dic b¨¦ per Montserrat perqu¨¨ amb un projecte com aquest li far¨¤ un gran favor a la llengua catalana.

Sobta, d¡¯entrada, que el rerefons que inspira la proposta de la ministra no hagi fet al?ar una cella d¡¯estupor als seus propis coreligionaris; o potser s¨ª, perqu¨¨ la idea no ve precisament del ministeri d¡¯Educaci¨®, que de moment sembla acceptar-la tot i que encara no se sap com s¡¯aplicaria. Com sobta, tamb¨¦, trobar una promesa semblant en el programa de Podem de les generals del 26-J, sense el nom de l¡¯autor del Quixot per¨° s¨ª amb un enunciat prou expl¨ªcit: ¡°Garantirem l¡¯acc¨¦s a l¡¯aprenentatge en les lleng¨¹es cooficials a qualsevol territori de l¡¯Estat, a trav¨¦s de centres espec¨ªfics i de la promoci¨® dels intercanvis escolars entre comunitats aut¨°nomes¡±. Tenim una ministra catalana i antisistema.

Les cr¨ªtiques a la ministra no han trigat gaire, m¨¦s que res perqu¨¨ el pla est¨¤ mancat de concreci¨® i de pressupost. I, sobretot, perqu¨¨ implica menors d¡¯edat, una circumst¨¤ncia que pot frenar moltes fam¨ªlies, tant pels fills que marxen com pel que venen d¡¯intercanvi. Posaries a casa un adolescent de 16 anys al qual no coneixes de res durant tot un curs acad¨¨mic? El renyar¨¤s/consentir¨¤s tant com ho faries al teu propi fill? En boca de la ministra, aquestes objeccions s¨®n min¨²cies al costat del gran avantatge del programa: ¡°Espanya ¨¦s un pa¨ªs que val la pena de con¨¨ixer¡±.

Ignorem a hores d¡¯ara quantes serien les fam¨ªlies disposades a entrar en un programa aix¨ª (no en tenim dades) i a permetre que els seus fills siguin punta de llan?a d¡¯un reconeixement del multiling¨¹isme que hauria d¡¯abastar molts m¨¦s ¨¤mbits. Perqu¨¨ no es capgira el desconeixement secular de la realitat ling¨¹¨ªstica d¡¯un pa¨ªs sense implicar-hi institucions i mitjans de comunicaci¨® i sense afeblir la tan venerada noci¨® de llengua comuna, altrament dita lo que nos une. I en canvi, tot i que sembli una paradoxa magn¨ªfica, el Programa Cervantes ¨¦s potser la millor mesura en favor de la unitat de la llengua catalana des de la nit dels temps.

Si donem per fet que la mobilitat d¡¯estudiants ser¨¤ relativament lliure (o almenys no marcada en exclusiva per la llengua) i que, per exemple, es podran fer intercanvis entres zones monoling¨¹es (¨¦s a dir, un jove andal¨²s hauria de poder cursar 3r d¡¯ESO a Madrid si en tingu¨¦s ocasi¨®), aleshores res no obsta que aquests intercanvis es puguin produir tamb¨¦ dins del mateix territori catalanoparlant, amb estudiants mallorquins a Catalunya o catalans a Val¨¨ncia. Qui ho havia de dir, despr¨¦s de sabotejar la reciprocitat dels mitjans de comunicaci¨® en catal¨¤ i de demorar el corredor del Mediterrani, per primer cop el PP promou una aut¨¨ntica pol¨ªtica d¡¯intercomunicaci¨® dels territoris de parla catalana.

Ja m¡¯ho estic imaginant, i tot s¨®n avantatges. Per exemple les fam¨ªlies valencianes perjudicades pels tancaments de l¨ªnies en valenci¨¤ durant l¡¯¨¨poca del PP podrien enviar els seus fills a Catalunya o a les Balears, i fins i tot els joves de la Franja, on el catal¨¤ continua excl¨°s de l¡¯ensenyament obligatori, podrien fer un curs sencer en llengua catalana i tenir-lo convalidat. I en reciprocitat, aquelles fam¨ªlies descontentes amb la vehicularitat ¨²nica del catal¨¤ a Catalunya podrien enviar els seus fills a instituts aragonesos, on els impartirien totes les assignatures en castell¨¤. La ministra Montserrat sembla haver volgut resoldre el problema de la unitat de la llengua catalana i el de la immersi¨® ling¨¹¨ªstica, i d¡¯una sola tacada.

No ens fem il¡¤lusions, per¨°, el m¨¦s probable ¨¦s que la proposta no vagi enlloc. Si tres territoris com Catalunya, el Pa¨ªs Valenci¨¤ i les Balears s¡¯haguessin posat d¡¯acord per muntar una cosa semblant, el recurs ja estaria a la llista d¡¯espera del Tribunal Constitucional.