Barcelona es q¨¹estiona el turisme

D iran els que fa anys que avisen, que ja fa anys que avisen. El debat sobre el turisme i els seus efectes sobre la ciutat no ¨¦s nou. Per¨° mai com ara el debat sobre l¡¯impacte del turisme a Barcelona (vuit milions de visitants nom¨¦s els que dormen en hotels) havia estat tant sobre la taula. Comen?ant per l¡¯Ajuntament governat per l¡¯alcaldessa Ada Colau, que fa un any i mig va congelar l¡¯oferta d¡¯allotjament i t¨¦ pendent aconseguir el suport pol¨ªtic per aprovar el pla urban¨ªstic que centrifuga els nous hotels o albergs a la perif¨¨ria de la ciutat i no permet obrir ni un pis tur¨ªstic m¨¦s. S¨ª que hi ha consens a apujar la taxa tur¨ªstica i gravar d¡¯alguna manera els visitants que no pernocten a la ciutat. En paral¡¤lel, s¡¯estenen les mostres de rebuig al turisme: en pintades, adhesius... i fins i tot en senyals que han estat tapats amb un adhesiu on hi diu To the airport i hi apareix una calavera on, si t¡¯hi fixes, en lloc de dos ossos encreuats hi ha dos pals de fer selfies.?

Ja fa deu anys que un grup de ve?ns del G¨°tic van estampar samarretes on es podia llegir Tourist go home: se les posaven i passejaven explicant als visitants els efectes negatius que tenia la seva pres¨¨ncia en la vida a Ciutat Vella. Tamb¨¦ la Federaci¨® d¡¯Associacions de Ve?ns de Barcelona, la FAVB, va promoure el 2014 trobades de barris pressionats pel turisme que van desembocar en la creaci¨® de l¡¯Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible. La Barceloneta, sense anar m¨¦s lluny, es va rebel¡¤lar contra els pisos tur¨ªstics l¡¯estiu de 2015. L¡¯Assemblea aposta pel decreixement.

Per¨° no nom¨¦s s¨®n els barris ja pressionats: s¡¯hi sumen els barris caramel, els que veuen venir el tsunami de canvis que han viscut altres ve?nats. S¨®n caramels Sant Antoni, Gr¨¤cia, el Poblenou, la zona propera a les bateries antia¨¨ries del Carmel... Fa unes setmanes, una manifestaci¨® va rec¨®rrer diversos barris per alertar de les seves pors.

Val a dir tamb¨¦ que des de l¡¯Ajuntament s¡¯han fet successius plans estrat¨¨gics de la mat¨¨ria. Una q¨¹esti¨® intocable per a alguns, perqu¨¨ el turisme representa el 15% de la riquesa de la ciutat, una xifra que fa anys que repetim sense saber si ha pujat o baixat. En qualsevol cas, ¨¦s la gallina dels ous d¡¯or de Barcelona, per molt que els seus efectes negatius tamb¨¦ es comencin a quantificar. Externalitats, en diuen les autoritats.

Ara sabem que, en l¡¯¨²nica ciutat del m¨®n que ha multat Airbnb per anunciar pisos que no tenen llic¨¨ncia tur¨ªstica, un 40% dels pisos tur¨ªstics s¨®n il¡¤legals. Ho diu un estudi que analitza l¡¯impacte del turisme sobre el preu del lloguer, que est¨¤ desbocat. Tamb¨¦ sabem que Ciutat Vella ha perdut un 11% de ve?ns en ple boom tur¨ªstic. I que la majoria dels edificis del barri G¨°tic tenen pisos tur¨ªstics. I que l¡¯hostaleria i el turisme tenen els sous m¨¦s baixos de la ciutat. A m¨¦s que es creen, en proporci¨®, m¨¦s llits d¡¯hotel que llocs de treball als hotels.

Tot plegat ha provocat que durant el 2016 els fronts des d¡¯on es q¨¹estiona el turisme s¡¯hagin ampliat. Tant, que el debat ha arribat a la Sagrada Fam¨ªlia. Tips del seu impacte, els ve?ns han presentat una den¨²ncia perqu¨¨ les columnes del carrer Mallorca envaeixen l¡¯espai p¨²blic. I l¡¯Ajuntament vol negociar que pagui llic¨¨ncia d¡¯obres i supervisar la construcci¨® de les ¨²ltimes torres.