El sobiranisme dona el cop de gr¨¤cia a la fractura de la patronal

Les tensions que arrossega el mapa patronal catal¨¤ han acabat d¡¯esclatar aquest any. Les profundes difer¨¨ncies entre organitzacions, que fins i tot han acabat als tribunals, s¡¯han agreujat per casos de corrupci¨® i mala gesti¨® en algunes entitats i sobretot pel clima pol¨ªtic que viu Catalunya. La principal batalla ¨¦s ara dins de la patronal Foment del Treball, que t¨¦ dues setmanes per decidir si expulsa la Cecot, en considerar que s¡¯extralimitava en el seu ¨¤mbit territorial. L¡¯abisme que hi havia entre el president de Foment, Joaquim Gay de Montell¨¤, i el de Cecot, Antoni Abad, s¡¯ha fet m¨¦s gran despr¨¦s que Abad hagi anunciat que aspira a la presid¨¨ncia de la gran patronal.

El conflicte entre les dues organitzacions ve de lluny. Directius de Foment recorden que el 2010 un grup d¡¯empresaris de l¡¯entorn nacionalista del lobby Femcat ja va intentar disputar la presid¨¨ncia a Joan Rosell. Aleshores, Abad va donar suport primerament a aquella candidatura, considerada pel m¨®n patronal com un submar¨ª de Converg¨¨ncia, tot i que a darrera hora se¡¯n va desdir i va posar-se al costat de Rosell. Les ferides, per¨°, no van quedar tancades.

Foment acusa la Cecot d¡¯anar m¨¦s enll¨¤ del seu ¨¤mbit territorial, la qual cosa ha causat malestar en altres entitats de la patronal, mentre que els vallesans creuen que l¡¯entitat que presideix Gay de Montell¨¤ hauria de ser m¨¦s transparent i renovar-se. Per¨° les fonts consultades parlen tamb¨¦ d¡¯un problema pol¨ªtic. Foment ha decidit desmarcar-se del Pacte pel Dret a Decidir i segueix reclamant una millora del finan?ament i de les inversions. A m¨¦s, mant¨¦ una batalla amb la Generalitat per les quotes de representativitat que dona a les patronals i que determinen el seu pes en els ¨°rgans institucionals.

Abad, en canvi, s¡¯ha afegit a la cimera per al dret a decidir i mant¨¦ unes relacions excel¡¤lents amb el govern catal¨¤. La seva antiga milit¨¤ncia a Converg¨¨ncia fa que molts dirigents vegin en la seva pretensi¨® de presidir Foment un nou intent del m¨®n sobiranista d¡¯assolir amb el control de la patronal. El govern d¡¯Artur Mas, recorden alguns directius, ja va tractar de buscar un candidat alternatiu quan l¡¯exministre Josep Piqu¨¦ va accedir a la presid¨¨ncia del Cercle d¡¯Economia.

L¡¯enfrontament entre Foment i la Cecot ha estat la cirereta de la mala ¨¨poca que viuen les patronals catalanes. La falta d¡¯entesa entre Fepime, l¡¯entitat de petites i mitjanes empreses de Foment, i Pimec va fer impossible l¡¯en¨¨sim intent de fusi¨®. Per¨°, a m¨¦s, la gran patronal ha patit dues crisis que han sacsejat dues importants entitats que la componen. D¡¯una banda, l¡¯expresident de la Uni¨® Patronal Metal¡¤l¨²rgica, Antoni Marsal ¡ªun dels que van impulsar la candidatura alternativa a Rosell el 2010¡ª, ha estat condemnat a gaireb¨¦ sis anys de pres¨® per haver saquejat fons de l¡¯organitzaci¨®. I de l¡¯altra, un dels cops m¨¦s forts ha estat la desaparici¨® de la Confederaci¨® de Comer? de Catalunya. Els seus membres han deixat caure l¡¯entitat despr¨¦s de la presumpta mala gesti¨® del seu ex-secretari general, Miquel ?ngel Fraile.

No menys important, per¨°, ¨¦s el fet que les patronals segueixen sense posar fil a l¡¯agulla al proc¨¦s de renovaci¨® de les c¨²pules que s¨ª que han fet els sindicats. De moment, Josep Gonz¨¤lez, que tamb¨¦ va ser assetjat pel sector independentista de Pimec, va decidir limitar els mandats despr¨¦s de m¨¦s de dues d¨¨cades al capdavant de la patronal.