Pobresa energ¨¨tica en la penombra

Va ser necessari tenir un cad¨¤ver sobre la taula per evidenciar la impostura de les administracions p¨²bliques i les companyies el¨¨ctriques en la lluita contra la pobresa energ¨¨tica que des de fa anys denuncien les entitats socials. La mort de la Rosa, una dona gran vulnerable de Reus que va morir al novembre asfixiada per l¡¯incendi que van provocar unes espelmes, ha derivat en una batalla legal que posa de manifest l¡¯abisme entre el discurs oficial de la lluita contra la pobresa i la dura realitat a la qual s¡¯han d¡¯enfrontar milers de fam¨ªlies. Una xifra que, per cert, ning¨² ha quantificat despr¨¦s de cinc anys d¡¯agenda medi¨¤tica. La Generalitat diu que des del 2013 ha evitat els talls en gaireb¨¦ 39.000 llars.

Diversos grups de bombers ja havien alertat de l¡¯augment de casos en qu¨¨ la falta de subministrament o la necessitat d¡¯estalvi empenyien les fam¨ªlies a rec¨®rrer a m¨¨todes insegurs per escalfar la casa. El Parlament, gr¨¤cies a una iniciativa legislativa popular, va aprovar el 2015 una llei contra la pobresa energ¨¨tica que inclo?a el principi de precauci¨®. Aquest principi obliga les companyies a consultar els serveis socials abans de fer un tall. Tot i els intents del PP, que va voler rec¨®rrer la norma, el Tribunal Constitucional la va avalar, a difer¨¨ncia del que ha passat amb altres iniciatives legislatives. No obstant aix¨°, aquest dic de contenci¨® va fracassar amb la Rosa: Gas Natural diu que el consistori no li va comunicar mai la situaci¨® de pobresa, i l¡¯Ajuntament, tot i que atenia la v¨ªctima, no sabia que no podia pagar el rebut.

Fins ara ni l¡¯Ajuntament, ni la Generalitat ni l¡¯empresa han fet un exercici, almenys p¨²blic, de reflexi¨® sobre els fets. El Govern catal¨¤ diu, amb ra¨®, que l¡¯empresa va desobeir la llei, per¨° calla respecte al guant de seda amb qu¨¨ tradicionalment havia tractat les subministradores. Gas Natural defensa que la llei era inaplicable sense un reglament, per¨° va portar als tribunals les respectives guies d¡¯implementaci¨® que van publicar els governs catal¨¤ i barcelon¨ª. Les empreses creuen que ja fan prou pagant el bo social.

Les empreses tampoc han volgut compartir mai amb el govern les seves dades, que servirien per entendre millor el fenomen i poder lluitar contra la pobresa energ¨¨tica. Com tampoc ning¨² els ho ha demanat. D¡¯altra banda, a ning¨² se li escapa la dura situaci¨® dels serveis socials municipals, saturats encara pels efectes de la crisi. Per qu¨¨ no es feia un seguiment exhaustiu a una dona gran vulnerable de Reus? La Generalitat es resisteix a fer p¨²blic el nombre de factures de persones vulnerables t¨¦ al calaix i a quant ascendeix el milionari deute amb les el¨¨ctriques, si b¨¦ per a l¡¯any que s¡¯acaba hi va destinar una partida de cinc milions d¡¯euros, despr¨¦s de corregir un pla en qu¨¨ nom¨¦s va gastar el 22% del pressupost.

I nom¨¦s fins aquest any la capital catalana i la Diputaci¨® de Barcelona, entre d¡¯altres, han comen?at a fer pol¨ªtiques contra la pobresa energ¨¨tica m¨¦s enll¨¤ de pagar factures, com les visites a domicilis per revisar els consums i millorar l¡¯efici¨¨ncia. Tot i que el tema ¨¦s una de les armes llanc¨ªvoles favorites per lluitar contra el govern central, la lluita contra la pobresa energ¨¨tica segueix estant en la penombra.