¡°Cada dia penso a exiliar-me¡±

Una gitana desafortunada que respon al nom de Zaraza. La Irina, una idealista una mica malgirbada que malgasta moment¨¤niament la seva vida entre la beguda i la seva feina amb la policia pol¨ªtica romanesa, la Securitate. Tamb¨¦ l'Ingrid, una bella adolescent que pateix en carn pr¨°pia el desamor. O una fantasmal comtessa sense nom que assalta els somnis sexuals dels inquilins d'un castell irland¨¨s. Aquestes dones, espectre incl¨°s, tenen alguna cosa en com¨² per a l'escriptor Mircea C?rt?rescu (Bucarest, 1956): abasten tots els ressorts de la feminitat, tem¨¤tica a la qual C?rt?rescu dedica el llibre de relats Per qu¨¨ ens estimem les dones. L'editorial Lleonard Muntaner acaba de publicar el volum en catal¨¤. Xavier Montoliu ha estat l'encarregat de traduir el llibre, que a Romania va sortir a la venda el 2004. ?s la primera vegada que el gran autor roman¨¨s contemporani, habitual de les llistes de futuribles premis Nobel, es tradueix al catal¨¤. Lleonard Muntaner t¨¦ la intenci¨® de seguir editant-lo i aquest 2017, a m¨¦s, es publicar¨¤ en catal¨¤ la novel¡¤la Solenoide (Periscopi), de m¨¦s de mil p¨¤gines.

"La feminitat ¨¦s molt m¨¦s que sexualitat, ¨¦s un principi universal", va relatar C?rt?rescu al novembre a Barcelona, feli? que el tradu?ssin a un nou idioma. "Vaig publicar aquest llibre a la meitat de la meva carrera liter¨¤ria. Vaig utilitzar els procediments m¨¦s simples possibles per arribar a tots els lectors. Per aix¨° crec que ¨¦s la millor opci¨® per publicar la meva obra per primera vegada en una llengua", va afegir l'autor de Nostalgia (Editorial Impedimenta, 2012) i Travesti (Impedimenta, 2011). Tamb¨¦ estan presents alguns trets transversals de la seva obra: la ironia, la metaliteratura, el joc amb l'autoficci¨®.

Per qu¨¨ ens estimem les dones?¨¦s un enc¨¤rrec d'una revista femenina, i en ell C?rt?rescu deforma al seu gust hist¨°ries infantils, adolescents o adultes. Els protagonistes masculins tenen grans paral¡¤lelismes amb l'autor. Parlen amb citacions liter¨¤ries, compten els dies per perdre la virginitat, s'allunyen del m¨®n en habitacions secretes... "L'adolesc¨¨ncia ¨¦s un estat d'incertesa, de por, de desitjos confusos i contradictoris. ?s l'etapa de la vida amb la qual encara m'identifico. La meva adolesc¨¨ncia va estar marcada per una ¨²nica passi¨® ardent: la literatura. Llegia set o vuit hores al dia". C?rt?rescu parla amb veu assossegada. Sense pressa. Medita cada frase amb parsim¨°nia. De vegades, quan respon, s'aparta els cabells que li cauen al front. "La tercera persona, en realitat, per a mi ¨¦s la primera persona camuflada", desgrana sobre els relats de Per qu¨¨ ens estimem les dones.

Aquest novembre va participar en el cicle Dilluns de Poesia?al Centre Arts Santa M¨°nica. El 2014 ja va participar al Festival de Poesia de Barcelona de la m¨¤ del cr¨ªtic D. Sam Abrams. En aquesta ocasi¨® Montoliu va traduir al catal¨¤ de manera premonit¨°ria algun dels seus poemes. De fet, C?rt?rescu no compon versos des del 1992, quan va decidir no escriure m¨¦s poesia. "No va ser una decisi¨® tan dram¨¤tica per a mi. La prosa, al costat de la poesia, et dota d'una posici¨® m¨¦s poderosa en el camp de la literatura. Per¨° no ¨¦s una decisi¨® definitiva, aix¨° de no tornar a escriure poesia", aventura l'autor del poema ¨¨pic El Levante (1990).

L'escriptor de l'anomenada generaci¨® romanesa en texans, segueix recordant la censura comunista. "Era particularment perversa. I est¨²pida. Treballaven amb llistes de paraules. Del meu llibre Nostalgia la censura en va prohibir desenes de p¨¤gines", va detallar l'assagista i cr¨ªtic literari. "Cada dia penso a exiliar-me. Ara, de totes maneres, ja ¨¦s massa tard. Hauria d'haver marxat fa 30 anys. I, mentrestant, m'he resignat al meu dest¨ª perqu¨¨, en definitiva, nom¨¦s necessito un paper en blanc i un llapis per escriure", va confessar C?rt?rescu, que publica cada set anys un volum del seu diari.

Al novel¡¤lista el preocupa la situaci¨® pol¨ªtica de Romania. "?s una de les poques democr¨¤cies de l'est d'Europa envoltada de pa?sos nacionalistes o prorussos, per la qual cosa els romanesos tenen motius per estar intranquils", assegura l'escriptor. Per¨° el guanyador de premis internacionals tan prestigiosos com el Premi Austr¨ªac de Literatura Europea tamb¨¦ ¨¦s molt pessimista quan reflexiona sobre la deriva internacional. "Estem en la pitjor situaci¨® des de la segona Guerra Mundial. Nom¨¦s podem esperar que les bales ens passin xiulant arran de les orelles sense tocar-nos. Tot el que podem esperar ¨¦s aix¨°".