L¡¯ascensor social de la universitat, avariat

Si en alguna cosa est¨¤ d¡¯acord la comunitat educativa ¨¦s que l¡¯ascensor social que fins fa poc temps era la universitat, oberta a estudiants de tots els nivells socioecon¨°mics, penja d¡¯un fil. ¡°Jo no s¨¦ si la meva fam¨ªlia ara podria pagar-me la matr¨ªcula de la carrera com va fer al seu moment¡±, va dir a EL PA?S el flamant nou rector de la Universitat de Barcelona, Joan Elias. El 2016 va agreujar encara m¨¦s les ferides que va generar la mesura del govern catal¨¤ el 2012, de pujar fins a un 66% les taxes universit¨¤ries. L¡¯Estat va donar en aquell moment llibertat a les comunitats per marcar el preu de les taxes, que podia ser fins a un 25% del cost total de les matr¨ªcules ¡ªel 75% l¡¯assumeix l¡¯Administraci¨®¡ª, i Catalunya va optar per apujar-les al m¨¤xim i crear una tarificaci¨® social: a menys renda, menys pagament.

Amb els primers brots verds que anunciaven la fi de la crisi econ¨°mica, els estudiants van tornar a sortir aquest any al carrer per exigir una rebaixa de les taxes. El Parlament va aprovar una moci¨® que instava a rebaixar els preus un 30%, i els rectors de les universitats p¨²bliques van exigir tamb¨¦ una baixada dels preus. Per¨° la Generalitat ha fet cas om¨ªs a les demandes de la comunitat educativa, entestada que el seu sistema de tarifaci¨® social ha funcionat perqu¨¨ ha augmentat el nombre d¡¯alumnes. ¡°Amb els ingressos derivats de l¡¯increment de preus a les rendes altes s¡¯articula el sistema de beques equitat [que ajuda a pagar part o tota la matr¨ªcula a l¡¯alumne segons la renda familiar]. De mitjana els estudiants paguen el 20%¡±, va dir al Parlament el secretari d¡¯Universitats, Arcadi Navarro. Les taxes seguiran congelades, en tant que es rebutja un increment lineal i s¡¯advoca per ¡°aprofundir en beques i ajudes si hi ha disponibilitat pressupost¨¤ria¡±.

A prim¨¤ria, el 2016 va suposar l¡¯eclosi¨® de l¡¯escola innovadora, una nova concepci¨® de l¡¯educaci¨® per desenvolupar compet¨¨ncies, no adquirir coneixements, com es feia fins ara. Un exemple d¡¯aix¨° va ser l¡¯enlairament de l¡¯Escola Nova 21, un projecte innovador que aquest any va incloure unes 500 escoles en la seva xarxa d¡¯aprenentatge.

El conflicte per l¡¯escassetat de beques menjador s¡¯ha relaxat aquest any. A petici¨® del Parlament, la Generalitat va canviar aquest curs el barem per atorgar els ajuts, que es donaran en funci¨® del llindar de pobresa, i, tot i que s¡¯acaba amb el tram variable d¡¯ajudes que lliuraven els consells comarcals, en global se n¡¯ampliar¨¤ la cobertura. Les previsions s¨®n destinar 12,5 milions d¡¯euros m¨¦s i arribar als 60 milions.

A secund¨¤ria, igual que a la resta d¡¯Espanya, els estudiants van guanyar al carrer la batalla contra les controvertides rev¨¤lides, els ex¨¤mens finals d¡¯ESO i batxillerat que condicionen poder seguir estudiant. El nou govern central del PP, en minoria al Congr¨¦s, no va tenir m¨¦s remei que redibuixar les proves davant la pressi¨® de molts governs auton¨°mics i de la comunitat educativa en bloc.