Junts pel S¨ª i la CUP pacten la llei per emparar el refer¨¨ndum

Junts pel S¨ª i la CUP, que tenen majoria al Parlament, han anunciat aquest dijous un acord per redactar l'anomenada Llei de Transitorietat Jur¨ªdica, que haur¨¤ d'emparar el refer¨¨ndum sobre la independ¨¨ncia acordat per la Cambra catalana l¡¯octubre passat i prom¨¨s per Carles Puigdemont per al setembre del 2017. El pacte es produeix malgrat que el Tribunal Constitucional ha susp¨¨s aquest acord per al refer¨¨ndum i la constituci¨® de les pon¨¨ncies per redactar les tres lleis de ruptura, entre les quals, la de transitorietat jur¨ªdica.

L'acord parlamentari entre Junts pel S¨ª i la CUP va ser anunciat per les dues formacions de manera separada a trav¨¦s d'un comunicat de premsa id¨¨ntic rem¨¨s al mateix temps. Els dos grups independentistes expliquen que han aconseguit ¡°un acord pol¨ªtic global¡± sobre la Llei de Transitorietat Jur¨ªdica, una de les tres normes per ¡°desconnectar d'Espanya¡± que les dues formacions van anunciar al gener que redactarien.

Les dues lleis de desconnexi¨® m¨¦s s¨®n la de la hisenda p¨²blica i la de la seguretat social catalanes. Cap ha estat debatuda ni aprovada al ple del Parlament, per¨° el Tribunal Constitucional va suspendre la setmana passada l'inici dels treballs per redactar-les perqu¨¨ va considerar que la creaci¨® de pon¨¨ncies amb la sola participaci¨® de dos dels sis grups de la Cambra vulnerava els drets dels diputats no independentistes. La resoluci¨® del Constitucional advertia tamb¨¦ que serien il¡¤legals les conseq¨¹¨¨ncies derivades de la feina d'aquestes pon¨¨ncies.

L'objectiu de la Llei de Transitorietat Jur¨ªdica ¨¦s dissenyar el marc legal que s'aplicar¨¤ a Catalunya des del moment que es declari la independ¨¨ncia fins que funcioni amb plena normalitat el presumpte Estat catal¨¤. La norma acordada entre Junts pel S¨ª i la CUP defineix Catalunya com ¡°una rep¨²blica de dret, democr¨¤tica i social¡± i assegura que pret¨¦n ¡°garantir la m¨¤xima seguretat jur¨ªdica en la transici¨® a la Rep¨²blica una vegada guanyat el refer¨¨ndum per la independ¨¨ncia¡± que encara no s'ha celebrat.

La llei cont¨¦ un pre¨¤mbul, vuit ep¨ªgrafs i unes disposicions finals i d'inaplicaci¨®¡±. En aquests punts s'aborda la successi¨® d'ordenaments jur¨ªdics, els drets i deures, el poder judicial, les finances i les normes espanyoles que no s'aplicarien en aquest temps de transitorietat, entre altres aspectes. Es tracta, diuen les dues forces independentistes, d¡¯¡°habilitar les institucions p¨²bliques catalanes de les eines per a l'exercici del dret a l'autodeterminaci¨®¡±. Junts pel S¨ª i la CUP asseguren que estan treballant en els diferents escenaris ¡°amb la finalitat d'incorporar el nombre m¨¦s alt possible de forces pol¨ªtiques en la preparaci¨® i convocat¨°ria del refer¨¨ndum.

El president catal¨¤, Carles Puigdemont, va prometre que la consulta se celebraria, com a molt tard, la segona quinzena de setembre del 2017. En el m¨¦s que improbable cas que fos pactada amb el Govern central no hi hauria problemes de legalitat, per¨°, si no ¨¦s aix¨ª, ser¨¤ convocada de manera unilateral a l'empara de la llei catalana. Per aquest motiu, Junts pel S¨ª i la CUP adverteixen que el refer¨¨ndum ¡°est¨¤ pendent de concretar¡±, probablement esperant de definir si ser¨¤ unilateral.

El Govern espanyol ha insistit en els ¨²ltims mesos de manera reiterada que no permetr¨¤ la celebraci¨® d'aquest refer¨¨ndum, a difer¨¨ncia del que va succeir amb el proc¨¦s participatiu del 9 de novembre del 2014, que va ser tolerat. La llei que va permetre aquella consulta i la mateixa consulta van ser anul¡¤lades pel Tribunal Constitucional, per¨° el llavors president Artur Mas va desoir la resoluci¨® i al febrer ser¨¤ jutjat per aix¨° juntament amb les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega.