Abc, Alc¨¢zar, Arcadia, Aristos, Ars...
Molts noms de cines de Barcelona comen?aven per A per tenir un bon lloc a les cartelleres
Alc¨¢zar, Aribau, Astoria, Atlanta, Abc, Alexandra, Alexis, Aquitania, Arcadia, Aristos, Arkadin, Ars, Atenas, Arenas... A Barcelona hi havia molts cinemes amb un nom que comen?ava per la lletra A. Era una ast¨²cia per col¡¤locar les sales als primers llocs de les cartelleres impreses de l¡¯¨¨poca. S¨®n noms que arrosseguen molts records, i molt diferents, per al seu p¨²blic. I hi ha tota una literatura sobre aquest passat cinematogr¨¤fic de Barcelona. Diversos llibres descriuen la seva hist¨°ria, uns amb m¨¦s ¨¤nim literari i evocatiu i uns altres m¨¦s propers a una enumeraci¨® cadastral de dades. Jordi Torras, Joan Muns¨® Cab¨²s, Jordi Izquierdo i, l'¨²ltim, Roberto Lahuerta (Quarentena Ediciones, 2016) ho han fet.
I alguns no eren cinemes precisament petitons. L¡¯Aribau, que continua viu, va obrir amb 1.174 butaques. El Capitol (ara n¡¯hi ha una exposici¨® a la Filmoteca) i El Palacio del Cinema passaven de 1.500, com molts altres. El T¨ªvoli en tenia 1.643. I un dels m¨¦s grans era l'Urgel, actualment cam¨ª de convertir-se en un supermercat. Va obrir amb 1.832 places. Eren uns altres temps. Ara els que no han tancat o s¨®n teatres els han trossejat en minisales per estalviar en el manteniment i diversificar el risc d'un frac¨¤s de p¨²blic. El segle passat, les pel¡¤l¨ªcules les estrenaven els cinemes d'una empresa i alguns t¨ªtols tenien una superviv¨¨ncia comercial impensable avui. El cinema Aribau es va inaugurar el desembre del 1962 amb West Side Story i es va estar all¨¤, ho explica Lahuerta, fins a l¡¯octubre del 1964. Los diez mandamientos va romandre deu mesos al Coliseum. Una longevitat explicable per les exclusives en l'exhibici¨® i una oferta d'oci i pantalles menys abundant. I hi havia les col¡¤leccions de cromos i els petits programes de m¨¤, ara en dir¨ªem flyers.
Les noves tecnologies cinematogr¨¤fiques o invents per millorar la comoditat de les sales s'anunciaven amb bombo i platerets. Per exemple, l'arribada del cinema sonor o la refrigeraci¨® Carrier, aquesta als anys seixanta. El Cinerama va arribar al Paral¡¤lel l¡¯any 1958. Consistia en tres projectors que cobrien una pantalla enorme amb una curvatura per provocar un efecte immersiu en l'at¨°nit p¨²blic. Ll¨¤stima que la sincronitzaci¨® de les tres imatges era inevitablement perceptible. El Sensorround, als anys setanta, va ser una ocurr¨¨ncia molt breu que es va estrenar amb la pel¡¤l¨ªcula Terremoto. Per augmentar el realisme de les escenes d'hecatombe, es produ?a una vibraci¨® a les butaques. Una vibraci¨® que, en alguns casos, percebien tamb¨¦ els ve?ns de l'immoble. La veritat ¨¦s que era una ximpleria. L'¨²ltim cinema que va buscar atreure el p¨²blic per l'aparatositat t¨¨cnica va ser l¡¯IMAX, obert el 1995 i ja tancat. La curiositat no es pot mantenir nom¨¦s amb els metres quadrats de pantalla. Al tercer documental en 3D sobre la gal¨¤xia o la sabana africana, el p¨²blic desapareix.
A l¡¯hora de parlar dels grans cinemes eren habituals les expressions ¡°palau¡± o ¡°temple¡±
No tots aquells cinemes eren per a tots els p¨²blics. El Publi va fer programaci¨® infantil i va ser la primera sala d¡¯art i assaig. N¡¯hi havia uns de molt m¨¦s selectes que d¡¯altres. El Windsor Palace tenia nou acomodadors, quatre grums i un uixer. Un altre cinema elegant era el Sal¨®n Victoria, al carrer Val¨¨ncia, que durant la Guerra Civil va ser un niu de quintacolumnistes. Joan M. Minguet Batllori ha teoritzat aquesta vocaci¨® burgesa d'algunes sales a prop¨°sit de la Sala Merc¨¨ (1904), on despr¨¦s hi va haver l¡¯Atl¨¢ntico, a la Rambla. La Merc¨¨ era una sala d'espectacles, no ¨²nicament cinematogr¨¤fics, ¡°destinada a la burgesia urbana de Barcelona¡±. El seu empresari era el pintor Llu¨ªs Graner i la premsa destacava la pres¨¨ncia en aquella sala ¡°de les m¨¦s distingides fam¨ªlies d'aquesta capital¡±. ?s clar que Minguet tamb¨¦ cita les cr¨ªtiques d¡¯El Diluvio per la religiositat i distinci¨® dels espectacles i p¨²blic del local. Una sala, per cert, dissenyada per Antoni Gaud¨ª. Una obra menor de l'arquitecte que, no obstant aix¨°, estudiosos seus com Antoni Gonz¨¢lez consideren una petita obra mestra per la seva visibilitat, sonoritat o l'eleg¨¤ncia d'una il¡¤luminaci¨® ¡°basada m¨¦s en la llum que en els llums¡±.
A l'hora de parlar dels grans cinemes abundaven les expressions com ¡°palau¡± o ¡°temple¡±. Palmira Gonz¨¢lez ha recollit un text publicat amb motiu de la inauguraci¨® del Coliseum l'octubre del 1923, en qu¨¨ els seus promotors destaquen les tauletes de te a les llotges, ¡°una nota de modernitat i bon gust¡±. I el vest¨ªbul, ¡°regi, de palau de conte de fades¡±.
A l'escalaf¨® m¨¦s baix hi hauria aquells que, en paraules de Juan Mars¨¦, oferien un programa doble: NO-DO i palla. Uns cinemes amb unes olors molt dominants: pixats i serradures (Mars¨¦) o zotal (Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n). Les pajilleras del Padr¨®, per exemple, tenien cert renom, encara que hi havia qui el discutia i preferia les d'altres sales. Curiosament, el Padr¨® va arribar a albergar la Filmoteca Espa?ola i va acabar en mans d'una cooperativa amb ganes de fer bon cinema, un altre cinema, que no es va poder sostenir. En canvi, altres sales van donar la seva ¨²ltima alenada amb el cinema X (Atlanta, Diorama, Roma), un g¨¨nere que tamb¨¦ ha emigrat dels cinemes a l'¨²s.
En qualsevol cas, ¨¦s l'onom¨¤stica d'una ¨¨poca amb cinemes de pantalla gran i cortines que convertien l'espectacle de la imatge en tot un esdeveniment. Ara, la multiplicaci¨® de pantalles ofereix una abund¨¤ncia audiovisual que explica la p¨¨rdua d'aquella solemnitat que tenia anar al cinema. Tantes pantalles i tan noves (de l'ordinador al m¨°bil) s¨®n un luxe i, segons com, una lux¨²ria inadministrable, per¨° aquesta esplendor no obliga a renegar de la nost¨¤lgia. En el cas de molts nanos, com jo, aquests no eren, per¨°, els cinemes m¨¦s freq¨¹entats. Ho eren els del cole.?El meu: els escolapis de Sant Antoni. El dissabte a la tarda, programa doble amb una ¡°del Oeste¡±, on era particularment aplaudida l¡¯arribada del Set¨¨ de Cavalleria.?
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.