Una altra vegada entre reforma i ruptura

Una vegada m¨¦s, els actors pol¨ªtics catalans s¡¯enfronten a la disjuntiva entre reforma i ruptura. L¡¯anterior ocasi¨® hist¨°rica en qu¨¨ es va presentar una alternativa d¡¯aquest tipus va ser el 1976, quan el govern franquista va oferir a l¡¯oposici¨®, fins aleshores perseguida i clandestina, negociar la transici¨® de la dictadura cap a un r¨¨gim democr¨¤tic homologable internacionalment. Una de les difer¨¨ncies principals entre aquell moment pol¨ªtic i l¡¯actual crisi constitucional rau en el fet que els qui dirigeixen ara el bloc catal¨¤ que porta la iniciativa s¨®n els hereus pol¨ªtics dels partits que el 1976 van rebutjar la via de la reforma.

El 1976, hi va haver partidaris de la reforma i partidaris de la ruptura. Despr¨¦s de la mort de Franco i davant de l¡¯inevitable col¡¤lapse de la dictadura militar, tota l¡¯oposici¨® es presentava com a rupturista. Per¨° aviat algunes forces es van anar despenjant com a reformistes fins que finalment el gruix de l¡¯oposici¨® a la dictadura va acceptar la via de la reforma. Des del PCE fins al PNB, passant pel PSOE i Converg¨¨ncia, tots van seure a negociar amb la nova generaci¨® de franquistes. Reconeixement mutu, di¨¤leg, negociaci¨®, pacte. Aquest va ser el proc¨¦s per forjar el consens sobre les bases d¡¯un r¨¨gim pol¨ªtic.

Els que en van quedar fora van quedar com a marginals. Eren minoritaris, per¨° no eren pocs. N¡¯hi havia a Catalunya i a tot Espanya. No van ser al consens, sin¨® que el van injuriar. Eren un conjunt heterogeni de partits d¡¯extrema esquerra, alguns independentistes, petits grups, radicalitzats i atacats pel virus de la divisi¨® permanent. S¡¯hi van afegir molts dels derrotats en els debats interns que van decantar els partits principals cap al reformisme. Tot i que tamb¨¦ molt feble, el m¨¦s rellevant era Esquerra Republicana (ERC).

Hi ha un fil conductor que vincula els partits que en la d¨¨cada del 1970 van defensar un r¨¨gim republic¨¤ per a Espanya i el que ara propugnen a Catalunya ERC i la CUP. Aquest fil no ¨¦s nom¨¦s l¡¯independentisme o el rebuig de la monarquia, que tamb¨¦, sens dubte. ?s un aspecte previ. ?s una altra cultura pol¨ªtica. Una altra tradici¨®. Un altre marc ideol¨°gic. ?s la reivindicaci¨® que la CUP fa del p¨°sit hist¨°ric llibertari, independentista, anticlerical, antiestatista, revolucionari i anarcocomunista que arrenca del segle XIX. ?s una idiosincr¨¤sia col¡¤lectiva que els fa m¨¦s hereus de la rauxa que del seny.

Minoritaris durant d¨¨cades, la crisi constitucional oberta a Espanya el 2010 amb l¡¯escap?ament de l¡¯Estatut catal¨¤ ha revitalitzat aquests corrents i els ha donat l¡¯oportunitat de presentar la seva alternativa. Ironies de la vida, les matem¨¤tiques electorals han convertit el m¨¦s genu¨ª d¡¯aquests partits antireformistes, la CUP, en component imprescindible per formar la majoria parlament¨¤ria independentista.

L¡¯aspecte m¨¦s inesperat i contradictori d¡¯aquesta conjuntura catalana ¨¦s que Converg¨¨ncia, un dels grans impulsors del consens constitucional del 1978, opt¨¦s el 2012 per integrar un bloc pol¨ªtic i de govern juntament amb forces rupturistes que estan als seus ant¨ªpodes ideol¨°gics, com no deixen d¡¯assenyalar i lamentar alguns dels seus vells dirigents. L¡¯elevat preu pol¨ªtic que s¡¯ha de pagar era clar des del primer moment. Malgrat conservar la preemin¨¨ncia institucional, l¡¯antiga Converg¨¨ncia ha hagut de cedir la iniciativa estrat¨¨gica a les altres dues forces. Les que empenyen dia s¨ª dia tamb¨¦ cap a la ruptura fins que aconsegueixin que se li posi data: 2017. I qui porta la iniciativa ¨¦s la CUP, que predica la desobedi¨¨ncia civil per avan?ar cap a la independ¨¨ncia.

La recuperaci¨® recent pel bloc independentista de la f¨®rmula del refer¨¨ndum legal i pactat, homologable internacionalment, requereix, ¨¦s clar, entrar en la via de la negociaci¨®. Sembla un aven? momentani dels reformistes davant la CUP. Per¨° no est¨¤ gaire clar com aquesta opci¨® es pot imposar o obrir noves alternatives. Sobretot perqu¨¨, per prosperar, s¡¯hauria d¡¯obrir l¡¯expectativa d¡¯una reforma pol¨ªtica que pogu¨¦s resultar atractiva a Catalunya. Actualment aix¨° no existeix. N¡¯hi ha hagut prou amb el fet que la vicepresidenta S¨¢enz de Santamar¨ªa pos¨¦s en circulaci¨® la paraula di¨¤leg perqu¨¨ Aznar salt¨¦s immediatament amb l¡¯amena?a d¡¯una escissi¨®. De manera que la premissa perqu¨¨ el reformisme avanci en el bloc catalanista ¨¦s que avanci tamb¨¦ en el bloc antag¨°nic. I aix¨° requereix un complicat joc de mans i m¨¤nigues tant a Barcelona com a Madrid. I que es trenqui l¡¯hegemonia dels maximalistes, com va passar el 1976.