L¡¯escultor elegant

Escultures de fang, guix, bronze i marbre, varietat d¡¯esbossos, proves, dibuixos i diversos documents permeten endinsar-se minuciosament en l¡¯etapa de formaci¨®, s¨°bria, elegant i moderada, de l¡¯escultor Miquel Blay (Olot, 1866-Madrid, 1936). El Museu d¡¯Art de Girona reuneix 43 obres d¡¯aquest artista, que va aliar modernisme i sentiment, en l¡¯exposici¨® temporal ¡°Miquel Blay. El cam¨ª de l¡¯¨¨xit¡±, que detalla el treball previ fins a arribar a la seva obra d¡¯¨¨xit. Amb l¡¯exposici¨® culminen els actes de commemoraci¨® del 150¨¨ aniversari del seu naixement.

Miquel Blay va n¨¦ixer en el si d¡¯una fam¨ªlia humil i als 14 anys va iniciar el seu aprenentatge com a escultor de figures religioses en un taller de sants. Aviat va destacar. Les obres exposades a Girona aprofundeixen en la seva etapa de formaci¨®, des del 1888, quan va rebre una beca de la Diputaci¨® de Girona per estudiar a Par¨ªs i Roma, fins al 1906, quan es va instal¡¤lar a Madrid despr¨¦s de demostrar, ¨¤mpliament, la seva qualitat. Alhora mostra la relaci¨® constant d¡¯aquestes obres procedents del museu giron¨ª, del Prado, del MNAC, del Museu Sorolla i de col¡¤leccions privades, amb el seu context.

Les seves creacions estan acompanyades de fragments de la premsa de l¡¯¨¨poca en un moment en qu¨¨ la seva fama despuntava i despertava l¡¯inter¨¨s dels seus coetanis. Reconeixen un artista que va obviar la gestualitat en favor de la naturalitat i que, segons Leticia Azcue, cap de conservaci¨® d¡¯Escultura del Prado ¨Cmuseu que li va dedicar una altra exposici¨® entre l¡¯abril i l¡¯octubre passats¨C, ¡°buscava la bellesa que emociona amb ritmes delicats, suggeridors i harm¨°nics¡±.

Tres ¨¤mbits mostren detalladament el proc¨¦s de confecci¨® de les seves obres. ¡°Treballava els esbossos en fang, l¡¯escultura la feia en guix i quan hi havia recursos es passava a marbre, no el treballava directament perqu¨¨ era un material car¡±, explica Carme Clusellas, directora del Museu de Girona. Gr¨¤cies a la beca, la Diputaci¨® conserva un destacat fons d¡¯obra del ¡°pr¨ªncep de l¡¯eleg¨¤ncia i la correcci¨®¡±, com el definia el seu amic i coautor d¡¯algunes obres, Mariano Benlliure. Sobretot en fang i guix, perqu¨¨ primer feia els seus esbossos en paper i en fang i despr¨¦s l¡¯obra en guix. El fang, encara que material menys noble, ¡°permet sentir m¨¦s proper l¡¯artista, apreciar les empremtes dels seus dits¡±, assegura Clusellas.

La mostra tamb¨¦ recull documentaci¨® de la beca i les missives que explicaven els seus aven?os, una foto amb el seu company de taller, Carlos Baca-flor, les 10 portades sobre Blay de les revistes Ilustraci¨®n Catalana i La Art¨ªstica i dibuixos fets amb llapis de plom. Entre ells Figura masculina (1892) que, en restaurar-lo per a l¡¯exposici¨®, han descobert que li havia dibuixat el penis erecte, encara que al final el va canviar.

En el primer ¨¤mbit ¡°El pensionat de la Diputaci¨® a Par¨ªs i Roma¡± (1888-1893), hi ha, entre altres, treballs com La caritat, que va presentar per guanyar el pensionat. La mostra tamb¨¦ acull Contra l¡¯invasor, una figura de guix de finals del primer any a Par¨ªs, que evoca la defensa de Girona i el t¨ªtol de la qual va inspirar l¡¯escriptor i periodista Carles Rahola, que va escriure la cr¨ªtica contra el r¨¨gim franquista que li va valer un judici i la condemna a mort.

Un altre ¨¤mbit ¨¦s ¡°L¡¯indiscutible ¨¨xit d¡¯Els primers freds¡± (1892), centrat en aquesta obra que va ser decisiva en la seva traject¨°ria. Creada els ¨²ltims mesos de la seva estada a Roma, li va suposar una medalla a l¡¯Exposici¨® de Belles Arts de Madrid, que l¡¯Ajuntament de Barcelona la compr¨¦s, que es pass¨¦s a marbre, aix¨ª com l¡¯inici d¡¯una brillant carrera. A Girona es pot veure l¡¯obra escult¨°rica formada per una nena i un anci¨¤ en guix, tamb¨¦ la figura de la nena sola en marbre i, entre d¡¯altres, el seu bust en bronze.

Finalment, ¡°La consagraci¨® d¡¯un artista¡± (1894-1906) reuneix una selecci¨® de les millors creacions que va realitzar com a escultor consagrat, quan s¡¯estableix a Par¨ªs i obre el seu taller. Entre elles Margheritina (1892), inspirada en la seva filla, Barrinaire i fonedor (1903) i Somni (1905). Van ser creades abans d¡¯instal¡¤lar-se a Madrid, on es va dedicar especialment a la creaci¨® de conjunts monumentals i a la pedagogia art¨ªstica. Gran part de la seva obra va tenir com a destinaci¨® Espanya, Fran?a i Llatinoam¨¨rica, com el grup escult¨°ric del Palau de la M¨²sica.

¡°Miquel Blay. El cam¨ª de l¡¯¨¨xit¡±, fins al 17 d¡¯abril, est¨¤ comissariada per Merc¨¨ Do?ate i s¡¯ha gestat juntament amb l¡¯exposici¨® del Museu de la Garrotxa ¡°Miquel Blay. Sentiment olot¨ª¡±, que presenta la vinculaci¨® de l¡¯artista amb la seva ciutat. Juntes homenatgen l¡¯escultor catal¨¤ m¨¦s internacional del moment i segons alguns, ¡°menys reconegut¡±.