Berger i el Pompidou

La mort de John Berger a prop de Par¨ªs m¡¯ha enxampat rumiant sobre els quaranta anys del Pompidou, la colossal estructura de fa?ana impensable fins llavors. Va ser concebut pels arquitectes Renzo Piano i Richard Rogers per capgirar la idea de museu i convertir-lo en la primera catedral del turisme cultural de masses incipient. Berger i el seu equip havien aconseguit emetre una mica abans, el 1972, la seva s¨¨rie a la BBC Maneres de mirar. La televisi¨® i l¡¯arquitectura coincidien a ressaltar una clau dels temps: els mitjans de comunicaci¨® massius havien alterat de manera fonamental la percepci¨® de l¡¯art. Era hora d¡¯adonar-se que viv¨ªem en un m¨®n d¡¯imatges: l¡¯art n¡¯¨¦s una m¨¦s, la seva jerarquia est¨¤ en q¨¹esti¨® des de llavors.

El Pompidou va obrir el 31 de gener del 1977, despr¨¦s d¡¯una llarga i complexa hist¨°ria de desacords entre pol¨ªtics, gestors i analistes culturals. Porta el nom del president que el va manar construir, al cor de l¡¯antic mercat de prove?ments de Les Halles, per¨° que no el veuria n¨¦ixer: es va morir abans i el va inaugurar el seu successor Chirac. Acostumats avui a veure sorgir museus i centres d¡¯art mastod¨°ntics, en una petita ciutat en els noranta espanyols o a l¡¯Uzbekistan recentment, pot costar imaginar qu¨¨ va suposar el Pompidou.

Ning¨² no donava un duro per ell, ni a Fran?a. Llavors jo treballava a la secci¨® cultural del diari Avui i els col¡¤legues vam ser convocats a l¡¯Institut Franc¨¨s per rebre la bona nova. Calia eliminar suspic¨¤cies, l¡¯aposta p¨²blica francesa era d¡¯envergadura econ¨°mica i ambici¨® cultural. Les cr¨ªtiques, a casa. La seva fa?ana, basada en un tub transparent en ziga-zaga que la recorre sencera i per l¡¯interior del qual accedeixes a les cinc plantes mentre veus Par¨ªs, era considerada una aberraci¨®. ¡°La f¨¤brica de gas¡± va ser el m¨¦s bonic que se li va dir. Aviat va fer callar els detractors. La gent hi acudia r¨¤pida, atreta pel mecano i l¡¯elevaci¨® des del terra a la terrassa, on esperava un espectacle urb¨¤ que ni el cinema ni la tele havien aconseguit transmetre encara. Piano i Rogers havien facilitat el principal: perdre la por a entrar a un museu. El que cadasc¨² hi fes despr¨¦s a dins era cosa seva.

La seva aposta es va convertir en un g¨¨nere arquitect¨°nic nou, el centre cultural. Un lloc de trobada, una biblioteca, un museu d¡¯art modern amb col¡¤lecci¨®, sales d¡¯exposicions temporals, cafeteria, llibreria, diverses sales de cinema i un ampl¨ªssim rebedor d¡¯entrada. I, sobretot, una escultura urbana per si mateixa. A partir d¡¯aqu¨ª serien possibles el Guggenheim bilba¨ª o la Tate Modern londinenca, per dir nom¨¦s les dues principals vies que tamb¨¦ va obrir el centre parisenc: el museu com a franqu¨ªcia internacional, o no.

Mentre la Tate segueix negant-s¡¯hi, el Pompidou voldria celebrar els seus quaranta anys amb una altra franqu¨ªcia, a Xangai, en negociaci¨®. En tres anys espera obrir la de Brussel¡¤les. Les va activar en complir els trenta, just abans de la crisi. Encara que la de M¨¤laga sigui d¡¯acci¨® cultural dubtosa en el seu context, dona bones rendes al pare franc¨¨s. En t¨¦ d¡¯altres a Metz i Abu Dhabi. En paral¡¤lel, i com espelmetes del past¨ªs, aquest 2017 es ¡°descentralitzar¨¤¡± en quaranta exposicions a Fran?a i m¨¦s enll¨¤. El seu museu d¡¯art modern ¨¦s el m¨¦s gran despr¨¦s del novaiorqu¨¨s, la biblioteca p¨²blica ha sumat m¨¦s de 100.000 lectors i el freq¨¹enten entre 3,5 i 3,8 milions de visitants anuals.

Segueixo amb Berger, que tant ha ensenyat a mirar l¡¯art, a escriure sobre ell, a explicar-lo. Com si fos una versi¨® inversa i ir¨°nica de l¡¯¨¨xit del Pompidou, el seu programa segueix sent el m¨¦s influent de la hist¨°ria de la BBC. No perqu¨¨ el torni a emetre sin¨® pel seu influx i revulsiu en convertir-se despr¨¦s en llibre tradu?t a vint idiomes. Ni tan sols el t¨¦ disponible en el seu web (Youtube, s¨ª). Avui seria impossible, li va dir Berger fa dos mesos i explica Will Gompertz en l¡¯obituari oficial de la casa. Ho van fer amb quatre xavos, en una cadena indiferent que els va deixar fer i despr¨¦s va assistir at¨°nita al seu boom. Des de llavors, poques teles s¡¯arrisquen a posar en solfa ni com mirem ni qu¨¨ mirem.

El nostre m¨®n d¡¯imatges ¨¦s cada vegada m¨¦s gran, innavegable, bul¨ªmic, falsejador, inventiu, fuga?. Els museus s¡¯han reciclat molt des que Maneres de mirar i el Pompidou van emergir. Mirar ¨¦s avui distingir m¨¦s encara qui controla les imatges. Conv¨¦ fer-ho, que nom¨¦s es veu b¨¦ all¨° que es mira a consci¨¨ncia. Perqu¨¨ fa mal, o perqu¨¨ s¡¯estima.

Merc¨¨ Ibarz, escriptora i professora de la UPF